Té sentit comparar Hamàs i l'Estat Islàmic?
La política israeliana, encapçalada per Netanyahu, equipara l'atac del 7 d'octubre als atemptats del grup jihadista
Les comparacions entre Hamàs i l'Estat Islàmic s'han multiplicat en les últimes setmanes, especialment a Israel, on ho han fet diàriament des del primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el president, Isaac Herzog, fins als militars d'alta graduació i personatges de totes les categories socials, civils, religioses i militars.
Però no tothom està d'acord amb les comparacions què s'estan fent i n'hi ha que les consideren superficials. És el cas de la professora Monica Marks, de la Universitat de Nova York del campus d'Abu Dabi, als Emirats Àrabs Units, que ha escrit un article per a la revista Time distingint amb claredat les diferències entre les dues organitzacions islamistes. Les opinions de Marks són compartides per més acadèmics especialitzats en el món musulmà. Un destacat periodista que ha establert una clara distinció entre Hamàs i l'Estat Islàmic és l'israelià Gershon Baskin, que des de fa molts anys treballa per acostar les comunitats jueva i musulmana a tota la Palestina històrica i coneix molt bé Hamàs.
Les distincions entre les dues organitzacions comencen pels seus objectius. Hamàs és un grup que es va fundar a l'inici de la Primera Intifada a la ciutat de Gaza, a finals del 1987, impulsat pel xeic Ahmed Iassin juntament amb altres islamistes destacats. El xeic iassin posteriorment seria assassinat per Israel. La seva idea era fer front a l'ocupació israeliana de tot Palestina, incloent-hi els territoris del 1948.
Hamàs és una organització política i militar de confessió sunnita. La seva branca militar, les Brigades Izz al-Din al-Qassam, és la que va fer l'atac del 7 d'octubre contra el sud d'Israel. L'objectiu primordial de Hamàs és alliberar tota la Palestina històrica, a diferència del que persegueix l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), què es conforma amb l'establiment d'un estat palestí als territoris de Cisjordània i Gaza ocupats durant la guerra de 1967 i que només representen el 22% del territori de la Palestina històrica.
La relació entre Hamàs i l'OAP és complicada. Hamàs considera que l'OAP, de la qual no forma part, del president Mahmud Abbàs és un grup que col·labora amb Israel. De fet, la policia palestina de Cisjordània persegueix diàriament qualsevol forma de resistència contra l'ocupació com la que fa Hamàs, un motiu que genera una gran tensió entre les dues organitzacions.
Una altra diferència substancial amb l'Estat Islàmic és que Hamàs no assetja els no musulmans. Això és manifest a la franja de Gaza, on existeix una petita comunitat cristiana que Hamàs protegeix, i hi ha esglésies que treballen amb normalitat. A diferència de l'Estat Islàmic, Hamàs no mata persones d'altres confessions religioses pel fet de no ser musulmanes i permet que les dones que ho vulguin puguin anar sense cobrir-se la cara amb el vel.
Els objectius, diferents
També són diferents els seus objectius generals. L'Estat Islàmic busca l'establiment d'un govern islamista transnacional que comprengui tot el món i que tingui competències arreu del món sense permetre que hi hagi altres confessions no musulmanes, o fins i tot musulmanes com els xiïtes, Hamàs, en canvi, té l'objectiu més modest d'alliberar la Palestina històrica.
És important consignar que el projecte de Hamàs es limita a Palestina, mentre que el de l'Estat Islàmic és global. Naturalment, això no significa que Hamàs no vulgui una entesa entre tot el món musulmà, però no vol imposar-ho per la força com pretén fer l'Estat Islàmic.
Un concepte característic de l'Estat Islàmic és el de l'apostasia. L'Estat Islàmic considera apòstata qualsevol musulmà que no comparteixi la seva ideologia, de manera que també considera apòstata Hamàs. Això significa que Hamàs és un rival legítim per a l'Estat Islàmic, com poden ser-ho també els xiïtes, una confessió que ha patit com cap altra els excessos de l'Estat Islàmic.
En opinió de Marks, la comparació entre Hamàs i l'Estat Islàmic es fa sobretot a Israel. Els líders israelians volen treure'n profit davant la seva pròpia opinió pública i també davant la comunitat internacional tergiversant els seus objectius. Identificar les dues organitzacions no s'ajusta a la realitat, ja que tant els seus objectius com els seus mètodes són clarament diferents.
