Es completa el segon intercanvi entre Hamàs i Israel: quatre soldades a canvi de 200 presos palestins

BarcelonaEl segon intercanvi pactat entre Hamàs i Israel en el marc de l'alto el foc a Gaza s'ha produït aquest dissabte, aparentment amb menys problemes que el de la setmana passada. També amb una escenografia i una preparació molt més cuidada, almenys per part de Hamàs, que ha volgut aprofitar-ho per treure pit. A les 10h del matí (hora catalana), Hamàs ha alliberat quatre dones segrestades el 7 d'octubre del 2023, les primeres que són militars. A canvi, menys de tres hores més tard, Israel ha excarcerat 200 presoners palestins amb llargues condemnes. Els termes de l'alto el foc es van complint, però amb incerteses: no queda clar si els propers ostatges alliberats per Hamàs s'ajustaran als requisits que demana Israel, que continua bloquejant la tornada dels palestins al nord de Gaza, incomplint el pacte.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Les quatre ostatges que han quedat en llibertat són Karina Ariev, Daniella Gilboa, Naama Levy i Liri Albag, d'entre 19 i 20 anys. L'entrega s'ha fet en una cerimònia organitzada a la ciutat de Gaza davant de centenars de persones, principalment milicians, i retransmesa en directe per la cadena Al-Jazeera. Hamàs i altres faccions com la Jihad Islàmica Palestina havien desplegat centenars de milicians a la capital de la Franja per al moment de l'entrega. La posada en escena s'ha convertit en una demostració de força i ha estat molt diferent de l'intercanvi de la setmana passada, quan tres dones israelianes van ser alliberades diumenge de manera fugaç entre una multitud.

En el moment de l'alliberament d'aquest dissabte, les quatre noies han pujat a un escenari, vestides amb uniforme militar i escortades per membres de Hamàs. Somrients, han saludat els milicians, que les ha aclamat i aplaudit. A Tel-Aviv, una multitud de persones també han aplaudit mentre veien en directe en una pantalla gegant les imatges exclusives d'Al-Jazeera, la cadena qatariana que està prohibida a Israel.

Després, totes quatre han pujat a vehicles de la Creu Roja, que les han traslladat a Israel. En un comunicat, l'exèrcit ha indicat que aparentment estan en bones condicions de salut, tot i que se'ls farà un reconeixement mèdic i psicològic més exhaustiu en un hospital.

Israel impedeix el retorn al nord de Gaza

L’operació d'alliberament de les quatre dones, que el 7 d'octubre del 2023 estaven destinades com a observadores militars a la base de Nahal Oz, ha generat controvèrsia a Israel. Aquest dissabte, el portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, ha considerat que Hamàs ha violat l'acord perquè no ha entregat totes les dones civils abans d'alliberar les militars. L'acord especificava que durant la primera fase de l'alto el foc, de 42 dies, es prioritzaria l'alliberament de dones (civils i militars), criatures i homes de més de 50 anys. Segons Israel, avui hauria d'haver quedat en llibertat Arbel Yehud. I, com a resposta, ha anunciat que no permetrà que la gent del nord de Gaza tornin a aquesta zona de l'enclavament, com estipulava l'acord. Després del comunicat de l'oficina del primer ministre, Hamàs ha confirmat que Yehud està viva i que serà alliberada dissabte que ve.

Aquest dissabte, les tropes israelianes s'havien de retirar completament del corredor de Netzarim, a pocs quilòmetres del sud de la ciutat de Gaza, que funciona com a punt de control militar i d'inspecció i que actua de barrera per evitar els moviments al nord de la Franja. Molts palestins ja s'hi estaven acostant abans que l'exèrcit israelià instés a no fer-ho, i les tropes israelianes hi han obert foc. Hamàs ha avisat que si les tropes israelianes continuen impedint el retorn al nord de Gaza hi haurà "repercussions" en les següents fases de l'acord.

Presos palestins alliberats

Tal com detalla l'acord, Israel ha deixat anar 50 presos per cada soldada, de manera que aquest dissabte han sigut posats en llibertat 200 empresonats, tots ells homes amb condemnes llargues o de cadena perpètua, després que la setmana passada s'alliberessin la majoria de dones i menors empresonats a Israel. Però no tots han pogut tornar a casa: fins a 70 dels 200 alliberats han estat deportats a Egipte, des d'on poden ser traslladats a altres països, com Algèria, Tunísia o Turquia, que s'han oferit a acollir-los. Un total de 16 han arribat a Khan Younis, al sud de Gaza, i 114 a Ramal·lah, a Cisjordània, on amics i familiars els han rebut entre escenes d'alegria.

Entre els alliberats hi ha el palestí que fa més anys que està en una presó israeliana, Mohammad Ahmed Abdel Hamid Al-Tus, de 69 anys, que està entre reixes des del 1985, abans que se signessin els Acords d'Oslo entre Israel i l'Autoritat Palestina. El més jove és Saiz Nasser Mahmud Arar, de 15 anys. També s'ha alliberat Mohammad al-Ardah, conegut perquè va aconseguir fugar-se d'una presó israeliana el 2021 fent un túnel amb una cullera. No només hi ha presoners de Hamàs: també n'hi ha de Jihad Islàmica, Fatah (el partit del president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, totalment desaparegut en aquesta jornada històrica), i els partits de l'esquerra, el Front Popular i el Front Democràtic.

Incertesa per al futur

La pregunta ara és què passarà en les pròximes setmanes. En la primera fase de l'acord, de 42 dies ha de continuar l'intercanvi de presoners per ostatges, la població ha de poder tornar al nord de Gaza (la zona on els bombardejos israelians no han deixat pràcticament pedra sobre pedra) i s'ha d'accelerar l'entrada d'ajuda humanitària amb 600 camions diaris.

Hamàs havia dit que, si l'intercanvi es produïa sense problemes, entregaria avui el cens complet dels 87 ostatges vius i morts que queden a Gaza. Israel creu que almenys 35 són morts, però la xifra és incerta. Tampoc queda clar que Hamàs els tingui a tots localitzats, ja que alguns estaven en mans d'altres faccions. Preocupa sobretot l'estat de dues criatures, Kfir Bibas, que tenia només nou mesos quan va ser segrestat el 7 d'octubre del 2023 juntament amb els seus pares i el seu germà Ariel, que llavors tenia quatre anys. Són els únics menors que no es van alliberar en la treva que es va fer el novembre del 2023.

Israel hauria de permetre el retorn dels palestins al nord de Gaza aquest diumenge, però no queda clar si Netanyahu voldrà dinamitar l'acord insistint amb els noms dels ostatges que s'han d'alliberar o posant altres traves. Tampoc que estigui disposat a alliberar els presoners palestins que tenen més pes polític, com Marwan Bargouthi, d'Al-Fatah, o Ahmad Saadat, del Front Popular, que porten més de vint anys entre reixes. Si això no passa i els intercanvis es van succeint cada setmana com està previst, el 28 de febrer hauria d'entrar en vigor la segona fase, en què Israel hauria de completar la seva retirada de tropes de Gaza, i deixar la Franja sota control d'una nova autoritat, quan sembla que és molt difícil prescindir de Hamàs per fer-ho.

Caldrà veure si l'administració de Donald Trump, que va forçar Netanyahu a acceptar un acord que ja havia posat Joe Biden sobre la taula el maig passat, vol i pot seguir pressionant el primer ministre israelià a no tornar a engegar la guerra quan ja no quedin ostatges israelians a Gaza. Mentrestant, en l'última setmana l'exèrcit israelià ha engegat una ofensiva militar a Jenin, a Cisjordània, que ha provocat almenys 14 morts.

Dues criatures i tres octogenaris, entre els ostatges israelians que seran alliberats