Com van prendre el poder els rebels sirians? Els mapes d'una operació sorprenent

BarcelonaL'ofensiva dels rebels sirians ha fet caure, en menys de dues setmanes, la dictadura Al-Assad, que feia més de 50 anys que governava el país. Encapçalats per la milícia Hayat Tahrir al-Sham (Organisme d'Alliberament del Llevant, en àrab), els insurgents van guanyar Alep divendres passat i van obligar les forces del règim a retirar-se de la segona ciutat del país. Des d’aleshores, van conquerir territori a una velocitat impensable fins que dissabte van fer caure Homs i van entrar a Damasc, sense trobar pràcticament resistència de les forces del règim. Les hores següents passarien a la història: la cúpula de les forces armades notificava als seus oficials que el govern d'Al-Assad havia caigut i el president abandonava la capital i demanava refugi a Rússia.

El mapa, abans i després de l'ofensiva

La guerra de Síria havia deixat el país dividit. Les forces de l’exèrcit sirià havien anat consolidant el seu domini del centre i el sud del país, amb el centre operatiu a la capital, Damasc. Els rebels, en canvi, havien quedat arraconats a la zona d'Idlib, que és la ciutat des d’on han llançat la darrera incursió. En pocs dies, han guanyat les ciutats principals del país, fins a obligar el règim a retirar-se. Les forces democràtiques de Síria, majoritàriament formades per milícies kurdes, són sobretot presents al nord-est de Síria, però també han guanyat una panxa de territori al sud de Raqqa. L’Estat Islàmic, que fa temps va arribar a dominar un terç del país, ha anat perdent terreny, i ja només controla algunes petites taques repartides pel centre. Finalment, les milícies que reben el suport de Turquia, tot i que també han protagonitzat enfrontaments amb les milícies kurdes, segueixen controlant una franja de territori similar al nord del país.

Detall dels avenços dels rebels

El 27 de novembre, el mateix dia que entrava en vigor l'alto el foc entre Israel i el Líban, les forces de l'oposició siriana, liderades per la milícia HTS, van llançar una ofensiva des de la seva base d'Idlib, al nord-oest de Síria. En només tres dies van prendre el control d’Alep, la segona ciutat del país, i van obligar les tropes de l’exèrcit del govern sirià a retirar-se de la ciutat. Van seguir guanyant territori cap a l’est i cap al sud resseguint l’M5, que és la principal autopista del país, que uneix Alep amb Damasc.

Dijous van prendre el control de Hama i, només dos dies més tard, van prendre Homs, la principal ciutat del centre del país. Damasc va caure aquella nit, del 7 al 8 de desembre, perquè hi van confluir els milicians procedents d'Homs amb un segon grup de rebels que pujaven de Daraa, una ciutat del sud del país, conquerida tot just un dia abans.

Evolució de la guerra

Les protestes contra Al-Assad en el marc de la Primavera Àrab van esclatar el març del 2011, i la violència amb què van ser reprimides va ser el detonant del conflicte. En la primera etapa, els rebels, que incloïen faccions extremistes islamistes i moderats, van aconseguir ocupar la major part del nord-oest del país. El 2014, va venir l'ascens de l'Estat Islàmic –que va arribar a controlar un terç del país– i el 2015 Rússia va decidir donar suport militar a Al-Assad.

Malgrat els èxits inicials dels rebels, les forces pro-Assad –amb l'ajuda de Hezbollah– van aconseguir recuperar territori gràcies a una forta campanya de bombardejos sobre Alep, a una gran ofensiva el 2017 contra l'Estat Islàmic i a una sèrie de victòries en enfrontaments al nord-est del país durant el 2019 i el 2020. En aquest punt, les posicions van quedar estancades, fins que s'han reactivat els combats aquest novembre.

La guerra, en xifres

Des de l'inici del conflicte, el 2011, més de 606.000 persones han mort a Síria per culpa de la guerra, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, en una de les pitjors massacres del segle XXI. Molts han estat civils. El nombre de sirians que han hagut de deixar casa seva s'enfila fins als 13,4 milions, 6,2 dels quals han marxat fora del país. Des de l'escalada del conflicte aquest novembre, han mort almenys 727 persones, entre les quals més de 100 civils, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans. I ja hi ha almenys 48.500 nous desplaçats.