Per què s’ha reactivat la guerra de Síria? 5 mapes per entendre-ho

BarcelonaSemblava que la guerra civil de Síria havia quedat en un punt mort, però dimecres els rebels sirians van llançar una ofensiva que va capgirar les posicions militars, estancades des del 2020. Encapçalats per la milícia Hayat Tahrir al-Sham, els insurgents van guanyar Alep en només tres dies i van obligar les forces del règim de Bashar al-Assad a retirar-se de la segona ciutat del país. Des d’aleshores, han conquerit territori a una velocitat impensable.

Qui són els rebels i per què han iniciat aquesta ofensiva? Què ha permès que els combats es reactivessin precisament ara? Quina relació té la revifalla amb les guerres de Gaza i Ucraïna? Quin paper juguen les potències regionals com Rússia, l’Iran i Turquia, en aquesta guerra que va començar fa més de 13 anys? Intentem respondre a les preguntes amb una sèrie de mapes i gràfics.

Qui és qui?

L'ofensiva uneix diverses faccions rebels que representen els vestigis dels grups que es van enfrontar al règim d’al-Assad des del 2011, i que han acabat controlant diverses zones, sobretot del nord del país.

HTS és la principal milícia que ha encapçalat l’operació sorpresa iniciada la setmana passada, tot i que també l'han ajudat altres milícies islàmiques, com el Front Nacional d'Alliberament.

També s’han sumat a l’ofensiva diversos grups rebels recolzats per Turquia, entre els quals hi ha l’Exèrcit Sirià Lliure.

Els kurds, units en les anomenades Forces Democràtiques de Síria, estan enfrontats a les milícies turques, i han aprofitat per guanyar territori al règim d’al-Assad mentre aquest es defensava de les milícies islàmiques.

Els grups anteriors lluiten tots contra les forces del règim sirià amb seu a Damasc, que -fins dimecres passat- havia aconseguit un gran domini del país gràcies al suport militar rebut per part de Rússia i de l’Iran.

Qui controla què?

La guerra de Síria va deixar el país dividit. Les forces de l’exèrcit sirià havien anat consolidant el seu domini del centre i el sud del país, amb el centre operatiu a la capital, Damasc. Els rebels, en canvi, havien quedat arraconats a la zona d'Idlib, que és la ciutat des d’on han llançat la darrera incursió. Amb pocs dies, han guanyat Alep i s’han acostat a Hama. Les forces democràtiques de Síria, majoritàriament formades per milícies kurdes, són sobretot presents al nord-est; mentre que l’Estat Islàmic ha anat perdent terreny, i ja només domina algunes taques repartides pel centre del país. Finalment, hi ha les milícies que reben el suport de Turquia, que controlen una franja del nord del país.

Detall dels avenços dels últims dies

Dimecres, el mateix dia que entrava en vigor l'alto el foc entre Israel i el Líban, les forces de l'oposició siriana, liderades per la milícia HTS, van llançar una ofensiva des de la seva base d'Idlib, al nord-oest de Síria. En només tres dies van prendre el control d’Alep, la segona ciutat del país, i van obligar les tropes de l’exèrcit del govern sirià a retirar-se de la ciutat. Des d’aleshores han seguit guanyant territori cap a l’est i cap al sud resseguint l’M5, que és la principal autopista del país que uneix Alep amb Damasc. S’haurien estancat a les portes de l’estratègica ciutat de Hama, on el règim ha reconegut que té dificultats per mantenir les línies defensives. Paral·lelament, les milícies kurdes han pres al règim alguns territoris de l'est del país, però les faccions de l'Exèrcit Nacional Sirià han arrabassat als kurds les poques bosses de territori que controlaven al nord-est.

Potències regionals

Si les milícies rebels han escollit aquest moment per llançar una ofensiva sorpresa contra al-Assad és precisament a causa de la feblesa dels seus aliats. “Estem assistint a un debilitament extrem d’un règim que se suposava molt fort”, explica a l’ARA Eduard Soler, professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les potències que tradicionalment han donat suport a al-Assad estan ara mateix distretes amb els seus propis fronts. D’una banda, Rússia ha retirat la majoria de tropes de Síria per enviar-les a Ucraïna, explica Soler. I de l’altra, l’Iran i Hezbollah estan decapitats i afeblits pels combats contra Israel. Per a l'Iran, perdre Síria suposaria una pèrdua d’influència dràstica a la regió, perquè eliminaria la connexió terrestre que té amb el Líban, i per tant hi faria gairebé impossible el subministrament. Turquia, en canvi, dona suport a les forces rebels i aquest canvi d'escenari l'ha beneficiat: no només els seus enemics podrien perdre influència a la zona, sinó que també ha aprofitat el caos per atacar posicions kurdes.

La guerra, en xifres

Des de l'inici del conflicte, el 2011, més de 606.000 persones han mort a Síria per culpa de la guerra, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, en una de les pitjors massacres del segle XXI. Molts han estat civils. El nombre de sirians que han hagut de deixar casa seva s'enfila fins als 13,4 milions, 6,2 dels quals han marxat fora del país. Des de l'escalada del conflicte aquest novembre, han mort almenys 103 civils, la majoria dels quals en bombardejos de l'Iran i de Rússia sobre de la regió d'Idlib. I ja hi ha almenys 48.500 desplaçats.