La por s'estén pel Kurdistan sirià després de la caiguda del règim

Qamishli (Kurdistan sirià)En plena nit, les explosions il·luminen l'horitzó de la ciutat de Qamishli, al nord de Síria, al Kurdistan sirià. Hores després es confirma el que em diu el Mohammad, un dels treballadors de l'hotel: Israel està bombardejant importants regions d'aquest país, fins fa uns dies sota el règim de Bashar al-Assad. L'endemà visitem els objectius: una base militar de l'exèrcit sirià i del seu aliat rus. Durant les hores següents se succeiran centenars d'atacs per tot Síria, mentre la població celebra la caiguda d'un dels dictadors més sagnants i cruels de la història del Pròxim Orient.

Síria és un país complex, calidoscòpic, que des del començament de la revolució del 2011 i durant la posterior guerra ha estat sotmesa a un repartiment del territori per part dels nombrosos grups armats i de potències internacionals. I després de l'enderrocament d'Al-Assad, no només no han cessat en el seu afany, sinó que s'esforcen per consolidar les seves posicions o, fins i tot, avançar-hi. Especialment Israel, Turquia i els Estats Units.

En territoris tan complexos com el nord de Síria, on les tropes kurdes van combatre incansablement l'Estat Islàmic amb el suport nord-americà, a més d'alleujament davant el nou escenari –malgrat els continus bombardejos– segueix havent-hi la desesperació i la fam provocats per gairebé mig segle de dictadura, 13 anys de guerra i un dels desplaçaments interns més importants del món.

Precisament la regió kurda va ser una de les més hospitalàries amb els milers de famílies desplaçades que van arribar al seu territori, però els recursos són tan escassos que aquí veiem com les cues de la fam es transformen en gent desesperada que corre darrere d'un camió amb menjar per aconseguir una de les bosses. Els voluntaris encarregats del repartiment arrenquen l'automòbil incapaços de contenir els centenars de persones famolenques que els envolten. “Fa un dia que no mengem”, diu l'Ahmed, avergonyit, intentant explicar la situació.

Aquí, les escoles i els estadis de futbol van ser reconvertits en centres d'acollida de refugiats i hi va haver moments àlgids del conflicte en què arribaven milers de famílies desplaçades cada dia. Amb els seus escassos recursos, els van donar auxili.

Ara el Kurdistan sirià viu en suspens davant la incertesa de quina serà la reacció de Turquia durant aquest període de buit de poder i tenint en compte que el primer que va fer Israel després de la caiguda del règim d'Al-Assad va ser ocupar diversos territoris sirians, inclosos els Alts del Golan, sense que cap potència occidental els hi hagi recriminat. La impunitat d'Israel no es limita als territoris ocupats palestins. En el cas dels kurds sirians, ens diuen, temen que Turquia en segueixi l'exemple i faci el mateix amb la ciutat de Kobane i tots els quilòmetres que ara conformen una zona d'exclusió entre la frontera turca i siriana.

I alhora, membres de l'Estat Islàmic continuen actuant. “Ahir van matar dos soldats de l'ISIS en un checkpoint”, diu el Newsra, que acaba de tornar de Raqqa. "Les cèl·lules dorments estan molt actives ara", afegeix.

I, tot i això, la principal preocupació de la població és la inflació. En el millor restaurant de la ciutat, el Palace, que solia estar freqüentat per membres del règim, els clients ara paguen el compte amb bosses plenes de diners, que és el que ocupen, al canvi, només cent dòlars. La por és el col·lapse del sistema econòmic per la inflació.

Amb tot, les manifestacions d'alegria per la caiguda del règim se succeeixen als carrers d'aquesta ciutat mentre el Kino, un dels generals kurds que van participar en la campanya contra l'Estat Islàmic amb el suport dels Estats Units, ens assegura que "els americans no marxaran".