On s'amaga Yahya Sinwar, el líder de Hamàs a Gaza?

Tot el que sabem sobre la situació de Yahya Sinwar, el líder de Hamàs a Gaza, és el que faciliten els serveis d'intel·ligència israelians, que són una part interessada. No és gaire. De fonts palestines, que també són una part interessada, no en sabem res. Els israelians diuen que viu als túnels i que, com qualsevol altre fugitiu, canvia contínuament d'ubicació, cada vegada més al sud, a mesura que les tropes israelianes avancen del nord cap al sud, cap a la ciutat de Rafah.

La setmana passada el portaveu de l'exèrcit Daniel Hagari va comparèixer davant els periodistes. Unes hores abans Israel havia filtrat el que consideraven una notícia important: havien obtingut un vídeo recent del líder, de Sinwar, que seria difós aquella mateixa nit. Prèviament l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència havien debatut la publicació del vídeo durant algunes hores, fins que van decidir tirar endavant per pressionar Hamàs. La lògica era que probablement Sinwar es posaria nerviós veient la seva silueta a contrallum fugint amb la seva família per un dels túnels de Gaza. El vídeo dura menys de deu segons. És en blanc i negre i de mala qualitat. L'ha gravat una càmera fixa en un túnel. S'hi veu la família de Sinwar, tres fills i l'esposa, abandonant una sala subterrània per un túnel, guiats per un home jove amb una llanterna. El portaveu militar Hagari va dir que l'home de la llanterna pertany als serveis de seguretat de Hamàs. Al final del vídeo es veu, durant tres o quatre segons, la silueta d'un home, l'últim a abandonar la sala, que seria Sinwar vist d'esquena.

Però el vídeo no és recent. Va ser gravat fa més de quatre mesos, el dia 10 d'octubre, és a dir, només tres dies després de l'atac de Hamàs contra les poblacions israelianes del sud del país, que va causar la mort de 1.200 persones aproximadament. El 10 d'octubre, quan es va gravar el vídeo, encara no havia començat l'ofensiva terrestre contra la Franja, que no es va iniciar fins al 27 d'octubre.

Salvar la vida a canvi d'abandonar Gaza

Alguns mitjans hebreus han dit que Israel va oferir a Sinwar marxar de Gaza i salvar la vida. A canvi, Hamàs renunciaria per sempre a la franja de Gaza. Sinwar hauria rebutjat l'oferiment. Israel confia que, si la pressió militar continua, Sinwar es veurà obligat a abandonar la Franja, potser a través d'alguns dels túnels que comuniquen l'àrea de la ciutat de Rafah amb la península egípcia del Sinaí.

L'exèrcit diu que fa temps que Sinwar ha perdut el contacte amb el seu entorn i que només es preocupa de mantenir-se viu. Segons aquesta versió, Sinwar ja no dirigeix les negociacions amb Israel en relació amb els ostatges. Al principi sí que ho feia, i ho feia per escrit, però ara ningú no sap on es troba i és impossible contactar amb ell, segons l'exèrcit israelià.

Alguns dels primers ostatges alliberats han dit que al començament de la guerra Sinwar mirava els informatius de la nit del Canal 12 de la televisió hebrea, els mateixos informatius que mira el primer ministre Benjamin Netanyahu. També van dir que parla un hebreu sense accent, una llengua que va aprendre a la presó.

Alliberat a canvi del soldat Shalit

Sinwar va néixer el 1962 al camp de refugiats de Khan Yunis, una localitat del sud de la franja de Gaza que recentment ha ocupat l'exèrcit, però on encara hi ha combats. La seva família és originària de la zona d'Ashkelon, una ciutat israeliana del Mediterrani, que durant la guerra de 1948 va ser expulsada a Gaza. Va estudiar Llengua i Literatura Àrab a la Universitat Islàmica de Gaza.

El 1989, dos anys després de la fundació de Hamàs, Sinwar va matar dos soldats i quatre palestins col·laboracionistes. Va ser condemnat a cadena perpètua, però 22 anys més tard, el 2011, va ser alliberat arran de l'intercanvi de presoners palestins pel soldat Gilad Shalit. Un dels funcionaris de la presó on es trobava ha declarat que en una ocasió Sinwar li va dir que algun dia seria ell qui interrogaria els funcionaris de les presons israelianes.

Des del 2017 ha servit la cúpula de Hamàs. En un primer moment va dir que organitzaria una resistència popular pacífica, però més tard va canviar d'opinió. El 2021 va sobreviure a un intent d'assassinat per part de l'exèrcit. Ara és l'objectiu número u d'Israel, per damunt del seu germà Muhammad, de Mohammed Deif i de Marwan Issa, tots membres de Hamàs que haurien preparat i dirigit els atacs del 7 d'octubre.