La represa de la guerra a Gaza evidencia la deriva autocràtica de Netanyahu
El primer ministre està aprofitant la guerra per cessar alts càrrecs militars, d’intel·ligència i judicials i acumular més poder, però està generant cada cop més desconfiança al país
El CaireFa temps que els càlculs polítics s’han convertit en el principal element que guia les decisions del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, a Gaza. I malgrat que el mandatari israelià ha tornat a culpar Hamàs del trencament de l’alto el foc a la Franja, el seu Govern mai havia amagat la intenció de reprendre la guerra per avançar la seva agenda genocida als territoris palestins, però també per aprofitar el xoc per tirar endavant els seus plans autocràtics.
Només unes hores després de llançar l’actual campanya de bombardejos a Gaza, el govern israelià va anunciar el retorn del partit ultradretà del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, que havia sortit de l’executiu arran de l’acord de treva amb Hamàs al gener. Aquest reforç arriba en un moment clau, ja que el govern necessita aprovar nous pressupostos abans de finals de mes per evitar la seva dissolució i la convocatòria automàtica d’eleccions. A més, a l’abril comença un nou recés al Parlament, que no es tornarà a reunir fins al mes de maig.
La nova ofensiva a Gaza es produeix alhora en un context de més control de Netanyahu, que en els últims mesos ha cessat o forçat la dimissió de dues figures clau amb les quals mantenia fortes desavinences sobre el rumb de la guerra: l’exministre de Defensa, Yoav Gallant, i l’excap de l’exèrcit, Herzi Halevi. El primer d’ells ha estat substituït per Israel Katz, considerat un servidor de Netanyahu, i el segon, per Eyal Zamir, molt més alineat amb el primer ministre.
Amb Gallant i Halevi fora, l’atenció de Netanyahu s’ha centrat en els últims dies en una altra figura que ostenta un gran poder: el cap del servei interior d’intel·ligència, Ronen Bar. Com els dos anteriors, Bar defensa establir una comissió estatal per investigar l’atac de Hamàs a Israel l’octubre del 2023 i depurar responsabilitats, però Netanyahu s’hi oposa. El diumenge, el primer ministre ja va comunicar a Bar que el destituiria, un fet sense precedents a Israel i que genera recel per una possible politització de l’agència de seguretat més poderosa del país.
Després de Bar, el següent blanc de Netanyahu és la fiscal general de l’Estat, Gali Baharav-Miara. Tot i no haver posat fre a la violència a Gaza i a Cisjordània, Baharav-Miara ha aturat múltiples decisions del Govern que ha cregut il·legals, s’ha oposat a reformes que debilitarien la independència del poder judicial, i ha forçat a aplicar la llei en temes molt sensibles per a l’executiu com el servei militar obligatori dels jueus ultraortodoxos. En el seu cas, el govern ja ha iniciat els tràmits per destituir-la, tot i que el procés encara podria allargar-se uns mesos.
El tercer a la diana és el president del Tribunal Suprem d’Israel, Isaac Amit, un altre defensor de la independència del poder judicial. Tot i que legalment el govern no el pot cessar, l’entorn de Netanyahu l’ha atacat i desacreditat des que va assumir el càrrec al febrer. I per primer cop a la història, ni el primer ministre ni el president del parlament ni el ministre de Justícia van assistir a la seva presa de possessió, i l'últim va declarar que no en reconeixia l’autoritat.
Recel social
Tots aquests moviments es produeixen enmig de diverses investigacions al mateix Netanyahu. D’una banda, l’agència que dirigeix Bar investiga tres dels seus assessors per suposadament haver rebut pagaments de Qatar per millorar-ne la imatge durant la guerra a Gaza, i també ha conclòs que part dels fons que Doha enviava a la Franja des del 2018 amb fins humanitaris i amb l’aprovació de Netanyahu es desviaven al braç armat de Hamàs. D’altra banda, el primer ministre és investigat per corrupció en tres casos judicials instruïts per Baharav-Miara.
La deriva autoritària de Netanyahu, al seu torn, genera un profund recel entre amplis sectors de la societat israeliana, la qual cosa està repercutint en l’opinió pública sobre la guerra a Gaza, encara que no sigui per solidaritat amb el poble palestí. Les últimes enquestes mostren que gairebé tres quartes parts del país recolzen un cessament de les hostilitats, la retirada de Gaza i l’alliberament de presos palestins a canvi del retorn de tots els ostatges. I menys d’un terç dels israelians jueus, columna vertebral de l’exèrcit, defensa la represa de combats intensos.
Aquests sentiments estan erosionant el compromís amb l’exèrcit, sobretot dels reservistes, que han estat clau per mantenir activa la maquinària bèl·lica del país, però que, amb el temps, s’estan presentant cada cop menys quan se’ls crida a files, fet que està provocant una falta d’efectius. En les últimes setmanes, a més, les manifestacions contra el Govern també s’han intensificat alimentades per la gestió de Netanyahu, inclòs aquest dimecres. I si bé per ara no han arribat a ser massives, es creu que la seva deriva autoritària se li podria girar en contra.
