El reformisme guanya a l'Iran

BeirutL’Iran ha virat cap al progressisme moderat. És una mostra del cansament general de la població davant del règim totalitari dels aiatol·làs. La segona volta de les eleccions presidencials anticipades, convocades després de la mort en un accident d’helicòpter del president Ebrahim Raisi, ha donat la majoria dels vots al reformista Masoud Pezeshkian amb més de 16,3 milions de vots, per davant del seu rival, l’ultraconservador Saeed Jalili, que ha obtingut 13,5 milions. Només un 8% més d’electors van votar aquest divendres, després que en la primera volta del 29 de juny es registrés una abstenció del 60%, la participació més baixa des del triomf de la revolució islàmica el 1979. Aquesta davallada en la participació té diverses causes econòmiques, polítiques i socials. Les dificultats per subsistir, la pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de la pobresa i l’atur deixen la majoria dels iranians amb pocs incentius per votar. El boicot de la majoria dels votants transcendeix les classes socials, els gèneres i les ètnies. 

Pezeskhian assumeix la presidència en un moment en què el país està immers en una escalada de tensions amb Israel i els seus aliats occidentals, desencadenada per la guerra de Gaza i el desenvolupament del programa nuclear iranià. La pregunta que es fan ara els iranians és si Pezeshkian actuarà com un autèntic moderat en l’arena política de l'Iran, cosa que ha despertat molts dubtes entre els cercles reformistes més actius, com els dels expresidents Hassan Rouhani i Mohammad Khatami, que van decidir abstenir-se en aquestes eleccions.

Així, davant la divisió creixent entre els governants i la societat, que demana la separació de la religió i l’estat, l’obertura dels mitjans de comunicació no governamentals i aposta per la revolució sexual, el progressista Pezeshkian s’enfronta a grans desafiaments per guanyar-se la confiança dels iranians. Assumptes com els drets humans –particularment els drets de les dones–, el poder desmesurat que té la Guàrdia Revolucionària Islàmica (GRI), l’economia, i les tensions que involucren Occident i Israel mesuraran la credibilitat de les seves polítiques reformistes.  

Pezeshkian s’ha erigit en defensor dels drets de les dones, i ha sigut crític amb l’opressió que el sistema exerceix sobre elles. Tot i això, no veurem immediatament quin és el marge de maniobra que tindrà el nou president de l’Iran per retirar lleis repressives com el recentment imposat pla Noor. Aquesta llei, que es va tramitar a l’abril seguint les directives de l’aiatol·là Ali Khamenei, està centrada a fer complir normes estrictes sobre l’ús del hijab. Aquesta política ha causat la detenció violenta de centenars de dones en diverses ciutats de l’Iran i ha sigut qualificada d’“apartheid de gènere” per les Nacions Unides. 

Limitat per l'aiatol·là

Com a reformista, aposta per millorar les relacions internacionals, amb un canvi en la política exterior. Molts esperen que el triomf de Pezeshkian doni lloc a una política exterior més pragmàtica i que alleugeri les tensions per les negociacions, ara estancades, amb les grans potències per reactivar el pacte nuclear. Però, sent realistes, “un dels factors més difícils de canviar és la política exterior iraniana –assegura Wissam Laham, expert en política internacional–. Tota la política exterior la marca el líder suprem i l’executa la Guàrdia Revolucionària iraniana”, apunta. Si bé Pezeshkian s’ha mostrat crític amb la GRI, també ha elogiat el seu paper com “garant de la seguretat nacional de la República Islàmica”, destaca. De fet, durant algun dels debats electorals, va expressar obertament el seu suport incondicional i acrític a la GRI, i va descriure els seus míssils i drons com “una font d’orgull”. Laham conclou que perquè el nou president pugui assolir els objectius que s'ha marcat en la pròxima legislatura “és necessari superar les barreres ideològiques entre el poble i l’estat. Si aconsegueix fer la meitat del que s’espera d’ell, serà un gran canvi per a l’Iran”.