Els rebels sirians entren a Damasc i fan caure el règim d'Al-Assad

BeirutBashar al-Assad ha sortit per la porta del darrere, sense fer soroll. Segons informen els mitjans russos, el president sirià i la seva família són a Moscou, on han rebut asil. Així acaba la dinastia Al-Assad i el mandat del rais que, amb puny de ferro, ha governat Síria durant gairebé un quart de segle. La seva caiguda posa fi a més de 50 anys de domini de la família, que ha marcat la història moderna del país amb repressió, aliances estratègiques i un conflicte que ha derivat en una de les guerres civils més llargues i sagnants del segle XXI.

Quan els mateixos rebels que havien lluitat contra Al-Assad anys abans van llançar una ofensiva sorpresa al nord de Síria el passat 27 de novembre, es van enfrontar a un règim en desordre. Hezbollah, havent patit una aclaparadora derrota al Líban, ja no podia donar suport a Damasc. L'Iran tampoc estava ja en condicions d'ajudar, ja que havia patit atacs israelians contra la seva infraestructura militar al cor de Síria. Tot i que els països àrabs semblaven desitjosos que Al-Assad tornés a l'ordre i que Rússia creia que podia convèncer Donald Trump que retirés les seves tropes de l'est de Síria, el col·lapse del règim era inevitable.

L'ofensiva llampec de 12 dies, liderada pels islamistes de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), amb el suport de Turquia i l'Aràbia Saudita, va culminar aquest diumenge amb la presa de Damasc i la fugida d'Al-Assad. El dictador ha agafat un avió privat i ha fugit del país. Hores després, s'ha fet públic que estava a Rússia, on el seu aliat Vladímir Putin li ha donat asil. La seva retirada, forçada pel col·lapse militar del seu règim, marca una fita històrica al Pròxim Orient, malgrat que deixa enormes incògnites sobre el futur polític de Síria i l'estabilitat de la regió.

Des del matí, a la plaça principal de Damasc, centenars de persones celebraven la caiguda del règim a crits de "llibertat" i amb trets a l'aire, i l'enderrocament d'estàtues del règim es repetia a totes les ciutats del país. Els rebels també havien aconseguit el control de Homs i les seves forces s'estenien ja per gairebé tot el territori. En les últimes hores s'han fet públiques imatges de sirians entrant als palaus presidencials i sortint-ne amb mobiliari i efectes personals que eren fins ara de la família Al-Assad.

Anys de corrupció i inflació han corcat l'economia i les forces armades estan desmoralitzades. Les línies del front que marcaven l'statu quo establert el 2020, gràcies a un acord rus-turc, no es van mantenir, perquè, entre altres coses, Bashar al-Assad va estar sord a les crides d'Erdogan a restablir ponts entre els dos països i, sobretot, a negociar el retorn dels refugiats sirians establerts a Turquia.

El ràpid avenç rebel ha sorprès tant els observadors internacionals com els governs veïns. Factors interns i externs s'han combinat per precipitar la caiguda del règim. En els últims mesos, l'afebliment de Hezbollah, després de la mort de diversos dels seus líders clau en atacs atribuïts a Israel, i la distracció de Rússia per la guerra a Ucraïna han erosionat el suport dels seus principals aliats.

Segons Hadi al-Bahra, líder de la Coalició Nacional Siriana, l'oposició a l'exili, l'enderrocament d'Al-Assad era inevitable: "Ha estat com un efecte dòmino. Estava clar que havia decidit marxar. He sentit alleujament, però també tristesa. Hauria de retre comptes per tots els crims que va cometre", ha afirmat. Des de Doha, ha assegurat que "hi ha un acord que l'òrgan de govern de transició no serà de HTS", el grup islamista que ha encapçalat l'ofensiva, sinó que "serà civil".

Per a l'oposició, ara la prioritat és garantir un procés de transició ordenat. Al-Bahra destaca la necessitat d'un període de 18 mesos per redactar una nova Constitució i establir les bases d'un sistema polític que serà definit mitjançant referèndum. "La nova Constitució determinarà si Síria tindrà un sistema parlamentari, presidencial o mixt. Això ho decidirà la gent", ha explicat. A més, ha assegurat que l'oposició ha instat els empleats estatals a mantenir les seves funcions, garantint que no seran perjudicats durant el canvi de poder. De fet,

Tot i això, els dubtes persisteixen sobre la capacitat dels rebels per consolidar el control i evitar un buit de poder. L'ofensiva va generar preocupació en diverses capitals àrabs, temoroses d'una nova onada d'inestabilitat que podria desbordar les fronteres sirianes.

Impacte al Líban

La caiguda d'Al-Assad també ha tingut un profund impacte al Líban, on el règim sirià va influir políticament durant dècades, especialment durant l'ocupació siriana després de la guerra civil libanesa (1975-1990). El primer ministre interí, Najib Mikati, i el ministre d'Exteriors, Abdallah Bou Habib, han emès una declaració conjunta subratllant la necessitat de respectar la sobirania siriana i evitar interferències externes. "El Líban vol mantenir les millors relacions amb l'estat sirià, preservant els interessos comuns i respectant la voluntat del poble sirià", han assenyalat.

Mentrestant, partits d'oposició com ara el Moviment del Futur, liderat per Saad Hariri, han celebrat la caiguda del règim. "El poble sirià ha vençut la tirania que va pesar sobre Síria i el Líban", ha expressat el moviment en un comunicat. També ha recordat els crims atribuïts al règim d'Al-Assad, incloent-hi l'assassinat de l'ex primer ministre Rafik Hariri el 2005. Samy Gemayel, líder del partit Kataeb, també ha elogiat la victòria rebel i ha retut homenatge a figures com Pierre Gemayel i Samir Kassir, assassinats en atemptats que s'atribueixen al govern sirià.

La caiguda d'Al-Assad representa un cop significatiu per a l'Iran, que perd un aliat estratègic a la regió, mentre que Israel emergeix com un actor decisiu després del seu paper en l'afebliment de Hezbollah. Aquest canvi en l'equilibri de poder podria redefinir les aliances regionals i alterar la dinàmica del conflicte al Pròxim Orient.

Una reconstrucció molt difícil

Tot i això, la reconstrucció de Síria serà un procés llarg i complex. Les infraestructures devastades, el desplaçament massiu de 13,6 milions de persones i les profundes divisions sectàries i polítiques dificultaran qualsevol intent de reconciliació nacional. La redacció d'una nova Constitució i l'organització d'eleccions seran només els primers passos d'un camí ple de reptes.

Per a molts sirians, la sortida d'Al-Assad simbolitza la fi d'una era fosca, però també marca l'inici d'una etapa plena d'incerteses. La comunitat internacional, que durant anys es va mantenir dividida davant del conflicte, tindrà un paper crucial per donar suport a la transició i garantir que Síria no es converteixi en un nou focus d'inestabilitat. Al-Bahra ha resumit el sentiment de molts a l'afirmar: "Avui comença un nou capítol per a Síria. Hem patit molt, però tenim l'oportunitat de construir un país basat en la justícia, la llibertat i la democràcia".

La fi del règim d'Al-Assad tanca una pàgina de la història siriana, però n'obre una altra en què el futur de la nació dependrà de la seva capacitat per superar les ferides de la guerra i forjar un camí cap a la pau i l'estabilitat. El Pròxim Orient, mentrestant, ho observa amb cautela, conscient que el que passa a Síria té repercussions més enllà de les fronteres del país.