Ramadà sense treva a Gaza i amb Jerusalem al límit
La falta d’alto el foc a la Franja coincidint amb el mes islàmic sagrat i l’amenaça d’Israel de redoblar l’aposta militar augmenten el risc d’inflamar encara més la zona
El CaireEl simbòlic inici del Ramadà, el mes sagrat dels musulmans, previst per a aquest diumenge o dilluns, s’havia fixat com un horitzó per intentar segellar una treva entre Israel i Hamàs a Gaza. Però, a les portes d’aquesta data assenyalada, les negociacions es troben en un punt mort, cosa que amenaça d'agreujar encara més la crisi humanitària que assola la Franja, la repressió als territoris ocupats de Cisjordània i Jerusalem Est, el delicat estat dels captius retinguts per les dues parts i el risc d'una major expansió regional del conflicte.
En les últimes setmanes, els Estats Units i Egipte, que lideren els esforços de mediació juntament amb Qatar, han profetitzat públicament un acord d’alto el foc imminent. Però les posicions de Hamàs i d’Israel s’han mantingut en tot moment allunyades, i l’últim intent per escurçar les distàncies, en una nova ronda de converses celebrada aquesta setmana al Caire, a la qual Tel-Aviv no ha enviat cap delegació, ha estat en gran manera infructuós.
Els principals punts de desacord inclouen la negativa d’Israel a posar fi a l’ofensiva sobre Gaza i a retirar-se del territori com a part d’un acord de treva i d’intercanvi de captius. En aquest sentit, Tel-Aviv s’ha mostrat obert a pauses temporals de diverses setmanes, però insisteix que després reprendria la campanya militar fins a desmantellar Hamàs. La xifra i el perfil de captius que serien alliberats en l'acord és un altre punt de fricció.
Dirigents israelians han declarat que si no s'arribava a cap acord abans del Ramadà ampliaran l’ofensiva a Rafah, la ciutat més al sud de Gaza, prop de la frontera amb Egipte, i l’única que no ha estat assaltada per tropes terrestres. Israel també ha vinculat a una treva qualsevol augment significatiu de l’ajuda humanitària que entra a la Franja, on una quarta part de la població es troba a un pas de la fam i on ja han mort una vintena de persones, la majoria nens, per desnutrició i deshidratació, segons les autoritats sanitàries locals. Les últimes iniciatives d'obrir un corredor humanitari marítim a Gaza per part dels EUA , la UE i el Regne Unit, no canviaran aquesta realitat, almenys a curt termini.
Focus a Jerusalem Est
Amb l’arribada del Ramadà, el focus d’atenció es desviarà en part cap a la Jerusalem Est ocupada i el complex de la mesquita d’Al-Aqsa, considerat el tercer lloc més sagrat de l’islam. Tot i que formalment l’administració del recinte depèn de Jordània, el control l’exerceix Israel, que en restringeix l’accés sistemàticament al·legant motius de seguretat, en una política especialment contestada durant el mes del dejuni, quan centenars de milers de musulmans hi intenten entrar per celebrar oracions especials i retirs de diversos dies.
El ministre de Seguretat Nacional d’Israel, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, ha suggerit que enguany es veti l’accés a Al-Aqsa no només a la quota de palestins de Cisjordània que reben anualment permís per acudir-hi, sinó també als palestins israelians, que representen prop d’una cinquena part del país. Els serveis de seguretat i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, han decidit, però, mantenir el mateix règim que els anys anteriors.
Qualsevol canvi en la gestió d’Al-Aqsa corre el risc de convertir-se de nou en la gota que faci vessar el got de la ira i la frustració de molts palestins, tal com ha succeït repetidament els últims anys. Perquè l'esplanada, lloc religiós i símbol nacional palestí, és un polvorí. La visita d'Ariel Sharon l'any 2000 va ser una de les causes de l'esclat de la segona Intifada, i en els darrers anys, Hamàs, per trencar el seu aïllament a Gaza i per inflamar tensions religioses i regionals, s'ha erigit en defensor del lloc sant. Líders de Hamàs han encoratjat els últims dies els palestins de Cisjordània i Jerusalem a defensar el recinte, en una crida que molts han llegit com un intent d’estendre el conflicte fora de Gaza. El president dels Estats Units, Joe Biden, va alertar dimarts que sense treva a la Franja les pròximes setmanes seran “molt perilloses a Israel i Jerusalem”.
Tensions creixents a Cisjordània
L’inici del Ramadà també es produeix en un context cada cop més asfixiant a Cisjordània. El membre del moviment palestí Fatah i analista polític Ayman Rigib apunta que la situació s’ha deteriorat molt arran de la decisió d’Israel d’impedir que uns 200.000 treballadors palestins puguin retornar als seus llocs de treball en ciutats israelianes i per les retallades de sous de l’Autoritat Palestina per la falta de fons, en gran mesura retinguts per Tel-Aviv.
A més, les batudes en ciutats com Jenín i Nablús, al nord, Tulkarem, a l’est, i Hebron, al sud, són gairebé diàris i acostumen a anar acompanyades d’un degoteig constant de detencions i morts. Dilluns, forces israelianes van efectuar, a més, l'operació més important dels últims anys a la zona de Ramal·lah, la capital administrativa palestina. I el moviment entre les ciutats assetjades de Cisjordània està molt restringit, apunta Rigib.
Des de principis d’octubre, forces israelianes han matat més de 400 palestins a Cisjordània i Jerusalem Est, segons l’oficina d’assumptes humanitaris de l’ONU, i n’han arrestat uns 7.500, segons la comissió palestina d’afers dels presoners. Els atacs de colons jueus, al seu torn, es compten per centenars. Per tots aquests motius, Rigib creu que “la possibilitat d’un aixecament a Cisjordània és baixa”. Durant el mateix període, s’han produït uns 180 atacs palestins als territoris ocupats, en els quals han matat una desena de civils.
En aquest context, la situació també s’està deteriorant a la frontera entre Israel i el Líban, on Tel-Aviv i el moviment Hezbollah estan embrancats en un intercanvi de cops cada cop més agressius. El primer ministre libanès, Najib Mikati, ha anticipat aquesta setmana, en una entrevista a l’emissora local Al-Jadeed, que durant el Ramadà s’iniciaran converses indirectes per intentar aturar l’escalada, però el desenllaç és molt incert.
En paral·lel, milícies iraquianes han afirmat haver atacat la ciutat israeliana de Haifa dos cops l’última setmana, tot i que Israel no s’ha pronunciat, i el moviment houthi del Iemen continua pertorbant el trànsit pel mar Roig malgrat els bombardejos dels Estats Units contra posicions del grup, en dos indicis més del risc d’escalada regional a l’entrada del Ramadà.