Quines són les milícies que l'Iran arma i finança per la seva guerra amb Israel?

BeirutL'Iran ha sortit de les ombres amb el primer atac directe contra Israel i, malgrat que encara no se saben quines seran les conseqüències al Pròxim Orient, posa al descobert la seva guerra proxy contra el seu enemic jurat regional. Durant dècades la política exterior de la república islàmica ha estat teixir una xarxa àmplia d'actors armats regionals per colpejar els interessos d'Israel i el seu aliat als Estats Units, amb el suport de superpotències internacionals com Rússia i la Xina, amb què comparteix l'animositat cap als Estats Units.

Teheran té aliats en més d'una dotzena de milícies importants, que desafien Israel per preservar els interessos de l'Iran. Així, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran i la força d'elit Qods han proporcionat armes, entrenament i suport financer a moviments islàmics a almenys sis països àrabs com Bahrain, Iraq, el Líban, Palestina, Síria i el Iemen. Des de l'operació de Hamàs del 7 d'octubre, la relació de llarga durada i de mutu interès entre l'Iran i els moviments de resistència islàmica han permès a l'Iran guanyar suport regional en detriment d'Israel.

El moviment xiïta libanès Hezbollah va ser el primer representant de l'Iran al Pròxim Orient, fundat a principis dels anys 1980, amb suport militar i financer de la Guàrdia Revolucionària. El 2020 Hezbollah s'havia convertit en un dels actors no estatals més fortament armat del món, amb almenys 130.000 coets i míssils, segons el Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS, en les sigles en anglès).

Segons el departament del Tresor dels EUA, Teheran proporciona a Hezbollah més de 700 milions de dòlars a l'any. El moviment xiïta libanès lidera els llançaments de coets des del sud del Líban contra el territori israelià, cosa que ha provocat –a més de la destrucció d'instal·lacions militars i desenes de baixes– que més de 70.000 colons dels assentaments del nord d'Israel hagin hagut d'evacuar les poblacions.

L'Iran, a través de Hezbollah, ha invertit gairebé dues dècades, finançant i armant Hamàs i la Jihad Islàmica, per convertir la Franja de Gaza en el front sud de l'Eix de Resistència contra Israel.

A l'Iraq, la Guàrdia Revolucionària ha format, entrenat i armat Kataeb Hezbollah (les brigades de Hezbollah), i l'organització Badr, entre altres grups xiïtes, que el 2014 es van unir a les Forces de Mobilització Popular (FMP) per lluitar contra l'Estat Islàmic (ISIS) i junts representen la Resistència Islàmica a l'Iraq que ha estat llançant atacs contra bases nord-americanes i interessos israelians a l'Iraq des que va començar la guerra a Gaza. De fet, després d'unes negociacions en què va participar el primer ministre iraquià, Mohammad Shia al-Sudani, la Resistència Islàmica a l'Iraq va cessar els seus atacs contra posicions nord-americanes a finals de gener, concentrant-se en objectius israelians, cosa que va mostrar el distanciament de l'administració Biden amb Netanyahu. Al mes de març, la Resistència Islàmica va reivindicar 16 atacs contra interessos israelians.

Segons l'analista David Daoud, del Rafic Hariri Center, “la multiplicació dels seus atacs contra objectius israelians pot ser que portés Israel a atacar l'1 d'abril el consolat iranià de Damasc, ja que el govern israelià se sentia cada cop més aïllat internacionalment per la seva gestió de la guerra a Gaza”.

Mercenaris a Síria i houthis al Mar Roig

A Síria, un país fora de control des que va començar la guerra civil el març del 2012, les forces d'elit Qods i la Guàrdia Revolucionària hi han portat una amalgama de grups mercenaris, inclòs refugiats pakistanesos i afganesos xiïtes a l'Iran, per donar suport al president Baixar al-Assad. I de passada preparar-los com a tropes de rereguarda per a un possible nou front contra Israel a la frontera sirianoisraeliana.

El suport de Teheran ha permès al moviment rebel houthi “Ansar Allah” del Iemen disparar míssils cap a Israel i atacar vaixells comercials amb suposats vincles israelians al mar Roig. L'Iran tem perdre la seva hegemonia a l'estret d'Ormuz davant l'alienació dels països àrabs del Golf amb Israel, després de la signatura dels Acords d'Abraham, impulsats per Donald Trump el 2020.

Mentre els míssils dels houthis amenacen el transport marítim mundial, els vaixells xinesos han transitat les aigües del mar Roig gràcies al compromís de Teheran amb Pequín. Segons l'agència Reuters, a finals de gener el gegant asiàtic es va apropar a l'Iran, el patrocinador i soci més proper dels houthis, per demanar-li que controlessin el grup o arriscarien les relacions econòmiques de Teheran amb la Xina. Poc després, els houthis van anunciar que oferirien als vaixells xinesos i russos un pas segur sempre que no tinguessin vincles amb Israel.

Paradoxalment, Israel que s'ha anat allunyant del president Volodímir Zelenski a la guerra a Ucraïna, per no perdre la seva sintonia estratègica amb Rússia, ha sentit aquest 13 d'abril a les seves pròpies carns les tàctiques i armes iranianes –míssils balístics i drons suïcides– que Teheran ofereix a Moscou per atacar el territori ucraïnès.