Quina hora és? Al Líban no s'han posat d'acord i ara tenen dos horaris

BeirutPer saber quina hora és avui al Líban, el millor és portar un rellotge de polsera analògic, sense haver-li canviat l'hora, i el rellotge digital del telèfon mòbil amb horari d'estiu. D'aquesta manera es podrà saber a quina hora cal estar a la feina, a l'escola o en una reunió, ja que dependrà de si la institució pública, privada o el municipi ha adaptat l'horari d'estiu o segueix la mesura governamental de mantenir l'horari d'hivern.

Aquesta situació un pèl surrealista és la que han viscut aquest dilluns els libanesos, que han hagut de fer càbales per poder arribar a temps a les seves obligacions, i és que al Líban hi ha dos horaris diferents per ajustar-se a la vida diària. La decisió d'últim minut del primer ministre en funcions libanès, Najib Mikati, ha portat el caos en l'horari de treball. En menys de 24 hores abans que es produís el canvi d'hora era impossible que les companyies de telefonia i internet poguessin actualitzar l'horari del govern a tots els dispositius del país, per la qual cosa van enviar missatges de SMS amb instruccions per canviar de manera manual l'hora, però la majoria de dispositius electrònics ja havien canviat a l'horari d'estiu.

Els funcionaris han hagut d'anar a la feina una hora abans i els professors i alumnes una hora després. Monika Khalifa és funcionària pública i li ha tocat matinar una hora més per anar a la feina, i al seu fill, de 8 anys, començar les classes una hora després, perquè el ministeri d'Educació va decidir adaptar l'horari escolar al nou horari d'estiu. “Normalment acompanyo el meu fill a l'autobús escolar, però li he hagut de demanar a la meva mare que vingui a recollir-lo perquè havia d'anar a treballar. Tot això no té sentit”, es queixa la Monika.

L'horari d'atenció al client de les empreses privades ha canviat a l'horari internacional d'estiu, però els llocs oficials tanquen una hora abans, per la qual cosa els més despistats s'han trobat que han arribat tard a la seva cita. En les oficines de la companyia aèria nacional, Middle East Airlines (MEA), dilluns al matí s'han vist cues de clients perquè els expliquessin els canvis d'horari dels vols, ja que MEA segueix la mesura governamental, però ha de reajustar els seus vols a l'horari internacional d'estiu perquè no hi hagi retards en els vols internacionals.

Divisions en el govern

Per als libanesos que s'han habituat a viure en el caos en un país en declivi econòmic, polític i social des de fa tres anys, aquesta incertesa està dins de la caòtica regularitat del país del cedre. “Què són uns dies més de caos al Líban? Aquí això és normal”, diu Mariam Shaadeh, propietària d'una botiga d'ultramarins.

Acatar la mesura del premier libanès de posposar l'horari d'estiu ha alimentat el cisma sectari en el govern. Encara que no es va donar cap raó per a la decisió, es va considerar de manera general com una concessió als musulmans, que permet als qui segueixen el mes sagrat del Ramadà trencar els seus dejunis durant el dia en comptes d'esperar que es pongui el sol, una hora més tard. La influent Església maronita del Líban, la comunitat cristiana més gran del país, va anunciar que no acataria la decisió, perquè no va haver-hi consultes ni consideracions sobre estàndards internacionals. Per aquest motiu, les institucions governamentals cristianes han decidit boicotejar la mesura, així com els dos principals canals cristians de la televisió libanesa, LBCI i MTV, i moltes empreses internacionals. La divisió sectària ha donat lloc a bromes sobre l'"hora musulmana" i l'"hora cristiana" al Líban.

Per capejar les crítiques que li van ploure al primer ministre libanès en funcions, aquest dilluns Mikati es va penedir de la seva decisió i va justificar que l'objectiu de continuar treballant en horari d'hivern fins al final del Ramadà era "alleujar les persones que dejunen sense causar mal a ningú". Mentre els musulmans de tot el món esperen que es pongui el sol per poder trencar el Ramadà, els musulmans libanesos podran seguir durant uns dies més amb l'“horari Mikati” i començar a menjar a les sis de la tarda, encara que sigui de dia, en comptes d'esperar una hora més fins que vespregi.