Putin aprova el pla de Trump per acabar amb la guerra d'Ucraïna
La cimera dels BRICS, encapçalada pel president rus, demana la fi de la guerra al Pròxim Orient
BarcelonaAcabar amb el conflicte d'Ucraïna ha estat un clam unànime dels líders mundials reunits a la cimera dels BRICS que se celebra la ciutat russa de Kazan. Ha estat en aquest fòrum on -sorprenentment- el president del país amfitrió, Vladímir Putin, ha acollit amb satisfacció el polèmic pla de Donald Trump per posar fi a la guerra amb Kíiv. El president rus, que va llançar una invasió a gran escala contra els seus veïns ucraïnesos ara fa gairebé tres anys, també ha admès que tots els països del grup BRICS, especialment la Xina, volen que la guerra s'acabi com més aviat millor i de manera pacífica.
Putin ha admès que Rússia valora "qualsevol opció" per acabar amb el conflicte d'Ucraïna, però ha deixat clar que la solució s'ha de dibuixar partint de la "realitat sobre el terreny", evidenciant que les fronteres a les quals aspira inclouen el Donbàs i la resta de territoris ocupats. Això suposa una línia vermella per a Kíiv, ja que significaria cedir el territori que Moscou ha guanyat a la força.
Tot i que Putin i Trump fa temps que han deixat entreveure la seva bona sintonia, l'anunci que accepta el pla del candidat republicà és especialment significatiu, ja que arriba a dues setmanes de les eleccions als Estats Units i que, per tant, la possibilitat d'acabar amb el conflicte podria suposar un incentiu per al vot republicà.
Donald Trump no s'ha cansat de fer anuncis grandiloqüents sobre la guerra a Ucraïna. Ha afirmat repetidament que Rússia no hauria envaït Ucraïna si ell hagués estat president i ha promès que aturaria la guerra 24 hores després de ser elegit. Però en termes pràctics, la seva postura ha estat reticent amb la implicació de Washington al conflicte. Ha criticat l'administració Biden per enviar milers de milions de dòlars en ajuda a Ucraïna i, de fet, quan l'enviament d'armament es va convertir en un tema clau al Congrés a principis d'any -projecte al qual els republicans s'oposaven- Trump va impulsar un marc de préstecs que implicava que Kíiv hauria de tornar els fons.
Tot i que Trump ha defensat en campanya que pot acabar amb la guerra a Europa, no ha presentat cap pla detallat sobre com ho pretén fer. "Tinc un pla molt exigent sobre com aturar Ucraïna i Rússia. I tinc una certa idea, potser no un pla, sinó una idea per a la Xina", va dir Trump al setembre en una entrevista al pòdcast de Lex Fridman. "Però no et puc explicar aquests plans perquè si ho faig, no els podré fer servir. No tindran èxit. Part d'això és la sorpresa", va afegir.
El seu candidat a la vicepresidència, JD Vance, sí que va desvelar algunes línies generals sobre com actuaria una eventual administració Trump amb relació al conflicte. El primer pas seria iniciar negociacions amb el Kremlin, Ucraïna i les parts interessades per aconseguir un "acord pacífic". Sobre les dues qüestions clau de la negociació -com quedarien les fronteres i què passaria amb l'afiliació d'Ucraïna a l'OTAN-, Vance proposava que es prengui per bona "la línia actual de demarcació entre Rússia i Ucraïna", és a dir, el front: que Moscou conservés les zones ucraïneses que ara tenen ocupades i que es delimités una zona desmilitaritzada al seu voltant. Per altra banda, i segons Vance, Kíiv hauria de conservar "la seva sobirania" a canvi que Rússia obtingués "la garantia de neutralitat d'Ucraïna: no s'uneix a l'OTAN, ni a algunes d'aquestes institucions aliades", explicava.
Condemnes al conflicte al Pròxim Orient
Els BRICS no només han demanat la fi de la guerra ucraïnesa, també han estès el seu clam al Pròxim Orient, coincidint amb una intensificació dels bombardejos al Líban i quan el nord de Gaza agonitza després de vint dies de setge. "Les accions militars que van esclatar fa un any a Gaza s'han propagat al Líban [...], el nivell de confrontació entre Israel i l'Iran també ha augmentat dràsticament. Tot això recorda una reacció en cadena i col·loca l'Orient Mitjà al caire d'una guerra a gran escala", ha dit Putin en l'obertura de la cimera a Kazan, des d'on ha defensat el retorn de la "pau" als territoris palestins i el camí cap a la "fórmula dels dos estats", avalada -ha destacat- per les mateixes Nacions Unides.
Així ho ha reivindicat davant del secretari general de l'ONU, António Guterres, que assisteix a la trobada dels BRICS i amb qui Putin tenia previst reunir-se per primer cop des que va començar l'ofensiva russa sobre Ucraïna, un fet que ha enutjat Kíiv.
Guterres no s'ha estat de reclamar una "pau justa" a Moscou -que amb la cita a Kazan busca demostrar que no està aïllat-, però ha centrat gran part el seu discurs en la necessitat d'acabar amb la guerra a la Franja i al Líban. "Necessitem pau a tot arreu", ha dit. El president xinès, Xi Jinping, i el de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, han repetit aquest mateix missatge, de manera més bel·ligerant en el cas del mandatari turc, que ha parlat obertament de "genocidi" contra els palestins i ha demanat adhesions a la proposta per aturar la venda d'armes a Israel. Tot plegat, per aturar una "neteja ètnica", en paraules del president palestí, Mahmud Abbas, que també ha reclamat sancions a Tel-Aviv.
Mentrestant, continua la gira del secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, al Pròxim Orient, aquest dijous amb parada a Qatar, mentre que en paral·lel el president francès, Emmanuel Macron, ha reunit a París més de 70 països i associacions en el marc d'una conferència de donants per al Líban. L'objectiu és reunir els 400 milions que l'ONU ha xifrat com a ajuda urgent per al país: França ja ha avançat que aportarà 100 milions i Alemanya 96, pràcticament la mateixa quantitat -94 milions- que representa el material militar que Berlín ha exportat a Israel des de l'agost, tal com ha denunciat l'oposició alemanya.
Macron, que juntament amb Espanya reclama als socis de la UE tallar en sec l'exportació d'armament a Israel, ha defensat: "La guerra s'ha d'acabar de forma immediata. És necessari un alto el foc. Més danys, més víctimes, més bombardejos no permetran ni acabar amb el terrorisme ni garantir la seguretat de tots", ha reblat, rebutjant -sense citar-lo- l'argument del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que diu que s'està lliurant una "guerra de civilitzacions". "No crec que es defensi una civilització expandint la barbàrie", ha dit el president gal.
