Primera condemna a mort a l'Iran per a un manifestant de les protestes contra el règim

Barcelona / Brussel·lesLa justícia iraniana ha dictat la primera condemna a mort per a un manifestant de les protestes massives en contra del règim dels aiatol·làs segons han anunciat mitjans estatals iranians. La revolta fa gairebé dos mesos que dura i en aquest temps el règim iranià ha detingut centenars de participants a les mobilitzacions, a qui ha començat a jutjar. El sentenciat a morir a la forca és un home a qui un tribunal de Teheran ha declarat culpable d'incendiar un edifici governamental, alterar l'ordre públic, reunir-se i conspirar per cometre un crim contra la seguretat nacional. La sentència recull literalment que és un "enemic de Déu", un càrrec que està castigat amb la pena capital.

Les protestes a l'Iran van desencadenar-se després de la mort sota custòdia policial de la jove kurda de 22 anys Mahsa Amini, que va ser detinguda per la denominada policia de la moral suposadament perquè no duia el vel ben posat i infringia així les estrictes normes del règim clerical. Almenys 326 persones han mort –incloent-hi 43 menors– per la dura repressió policial de les mobilitzacions, segons l'ONG Iran Human Rights, i les autoritats iranianes asseguren que també han mort més de 40 membres de les forces de seguretat.

Fa tres setmanes el fiscal de Teheran, Ali Salehi, va anunciar que la justícia iraniana està processant 315 persones per la seva participació en les protestes, acusats d'intentar actuar contra la seguretat del país, fer propaganda contra el sistema i pertorbar l'ordre públic, segons va informar l'agència de notícies Mizan, vinculada a l'autoritat judicial. En aquell moment, el fiscal ja va advertir que quatre dels detinguts s'enfrontaven a la pena de mort sota les acusacions de moharebeh (ser enemics de Déu, en persa) i efsad-fil-arz (corrupció a la Terra). Iran Human Rights assegura que hi ha almenys 20 persones que s'enfronten a la pena capital. A més de la primera sentència a mort, un altre tribunal iranià ha condemnat cinc acusats a penes de presó d'entre cinc i deu anys.

Segons l'ONG HRANA, en total unes 15.000 persones han estat detingudes i les autoritats judicials del règim iranià han acusat més de 2.000 persones de diversos delictes per la seva participació a les mobilitzacions, que van començar com un clam per a la llibertat de les dones i han derivat en unes de les protestes més multitudinàries en contra de la República Islàmica.

Més sancions de la UE contra l'Iran

Precisament aquest dilluns els ministres de Defensa de la Unió Europea han acordat afegir a la llista negra 23 persones i tres entitats iranianes més per la seva implicació amb la mort d'Amini i per la repressió contra els manifestants. Entre els individus més destacats s'hi troben, per exemple, els quatre homes que van arrestar la jove kurda; els caps provincials de la Guàrdia Revolucionària –una branca de l'exèrcit–; la televisió estatal Press TV; el cap de la ciberpolicia, Mohammad Naser Majid, i el ministre de l'Interior de l'Iran, Ahmad Vahidi.

Aquests noms se sumen, entre d'altres, al del cap de la Força Disciplinària de l'Iran a Teheran, Hossein Rahimi; el ministre de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Issa Zarepour, i els de diferents alts càrrecs de la policia de la moral, que s'encarrega de procurar que els ciutadans segueixin les estrictes interpretacions de la moralitat islàmica que fa l'estat iranià. En total, ja són 126 particulars i nou organitzacions que no poden operar econòmicament a la Unió Europea ni viatjar a territori comunitari.

El mes passat, la UE també va imposar sancions a diferents individus i empreses iranians per la seva implicació en la fabricació i la venda d'armes a Rússia. Concretament, segons el mateix cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, els Vint-i-set van aconseguir "evidències" i van confirmar que els drons amb què Rússia ha atacat infraestructures energètiques i edificis civils ucraïnesos estan fabricats a Teheran. "La Unió Europea condemna fermament la repressió violenta i inacceptable contra els manifestants. Estem al costat del poble iranià i donem suport al seu dret a protestar pacíficament i expressar-se lliurement", ha insistit aquest dilluns Borrell.

D'altra banda, la UE també ha sancionat deu individus i una entitat relacionada amb l'enverinament de l'opositor rus Aleksei Navalni el 20 d'agost del 2020, com el Servei Federal de Seguretat de Rússia, i amb la producció d'armes químiques a Síria, com el Centre Sirià d'Estudis i Recerca. D'aquesta manera, la llista negra dels Vint-i-set ja suma 25 persones i tres organitzacions.