La pressió interna i externa contra Netanyahu creix però no l’amenaça
Al primer ministre israelià se li han obert múltiples fronts al govern, amb l’oposició i amb la comunitat internacional
El CairePassats sis mesos des de l’inici de l’ofensiva militar a Gaza, al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, se li multipliquen els focs. A casa, el líder israelià s’enfronta a un creixent moviment de protesta que exigeix eleccions anticipades, la pressió de les famílies dels ostatges retinguts a la Franja i un govern copat per formacions d’extrema dreta que no volen fer cap concessió a Hamàs. A l’exterior, la comunitat internacional, inclosos els seus aliats més estrets, es mostra cada cop més crítica amb la seva gestió de la guerra.
Els difícils equilibris que Netanyahu es veu obligat a fer són en gran part resultat dels objectius que va marcar ell al llançar l’ofensiva a Gaza, i que, mig any després, no s’han complert i semblen cada cop més incompatibles: destruir Hamàs i alliberar els ostatges. Fins ara l’exèrcit israelià ha estat molt efectiu per destruir la Franja i matar milers de persones. Però no ha pogut alliberar els ostatges per la via militar, que ha demostrat ser menys efectiva que la diplomàtica, i està molt lluny de derrotar completament Hamàs.
En aquest context, el moviment d’oposició a Netanyahu ha anat prenent embranzida, i en les últimes setmanes ha organitzat protestes cada cop més multitudinàries per exigir unes eleccions anticipades i la priorització d’un acord amb Hamàs per alliberar els ostatges. Una de les claus que han ajudat a catalitzar les mobilitzacions ha estat l’acostament del moviment d’oposició a Netanyahu, anterior a la guerra, amb les famílies dels ostatges.
A principis d’abril, l’exgeneral Benny Gantz, líder d’un partit de l’oposició que va entrar al govern arran dels atacs d’octubre de Hamàs, i que les enquestes situen com a favorit si se celebren eleccions ara, va demanar per primera vegada convocar comicis anticipats al setembre. Gantz va justificar-ho al·legant que l’anunci d’eleccions abans de complir-se un any de guerra deixaria marge per avançar amb l’ofensiva i evitaria una ruptura social.
Els membres d’extrema dreta del govern, però, han amenaçat amb fer caure l’executiu si Netanyahu declara el final de l’ofensiva sense assaltar la ciutat de Rafah, l’única que no ha estat envaïda i on s’amuntega la majoria de la població de Gaza. La pressió d’aquest sector, que a diferència de Gantz faria caure el govern, ha incrementat aquesta setmana, en paral·lel als rumors sobre avenços en les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs.
Una altra font de problemes per a Netanyahu és la polèmica sobre l’exempció del servei militar dels ultraortodoxos del país. Es tracta d’un debat enquistat que ha tornat a primera línia arran de l’ofensiva a Gaza i del termini que tenia l’executiu, l’1 d’abril, per regular el sistema de reclutament, que el Tribunal Suprem ha declarat discriminatori. Part del govern s’oposa a l’exempció, però l’executiu també depèn de dos partits ultraortodoxos.
A l’exterior, els Estats Units estan expressant cada cop més obertament les seves desavinences amb la gestió de la campanya d’Israel a Gaza. I després que l’exèrcit israelià matés set cooperants de l’ONG World Central Kitchen a inicis d’abril, Biden va exigir a Netanyahu mesures per pal·liar els danys civils i la situació humanitària a la Franja si no volia arriscar-se a una revisió de la política de Washington a Gaza, segons la Casa Blanca.
En paral·lel, l’ofensiva d’Israel està sent investigada pel Tribunal Internacional de Justícia arran de l’acusació de Sud-àfrica d’estar-hi cometent un genocidi. I a finals de març el Consell de Seguretat de l’ONU va adoptar una resolució que exigia una treva a Gaza que Tel-Aviv no ha respectat. Israel també ha rebut avisos del Tribunal Penal Internacional.
"El mag" resisteix
Malgrat tots aquests fronts oberts, molts analistes consideren que la situació encara no s’ha degenerat prou perquè la posició de Netanyahu, conegut com “el mag” pels seus dots polítics, estigui en perill. En aquest sentit, els partits ultres de l’executiu no han donat senyals clars d’estar disposats a fer col·lapsar l’executiu tot i les amenaces que han enviat últimament, i uns comicis anticipats també posarien en risc la seva posició.
“Volen demostrar que són ideològicament sòlids i volen que els seus votants vegin que estan disposats a renunciar al poder per la veritat. Però no hi guanyarien res [d’uns comicis anticipats] i realment dubto que ho facin, però tenen Netanyahu ben collat”, diu en conversa amb l’ARA el comentarista i analista polític israelià Ori Goldberg.
Alhora, les protestes contra el govern que estan tenint lloc encara estan lluny de suposar un desafiament com el que van representar abans de la guerra les massives mobilitzacions contra els plans de l’executiu de debilitar el poder judicial. I es considera que la majoria d’israelians segueixen donant suport a la guerra contra Gaza que manté Netanyahu amb vida.
“Als israelians els resulta molt difícil criticar un líder en temps de guerra, així que hi ha una divisió al cor d’aquestes manifestacions: són virulentament anti-Netanyahu, però són partidaris de la guerra, o almenys no contraris”, apunta Goldberg. “I mentre el públic jueu i israelià doni suport a la guerra –continua–, Netanyahu tindrà un control força ferm del poder”.