Putin exhibeix la tortura contra els terroristes com a demostració de força

BarcelonaSense cap mena de rubor, les forces de seguretat russes van filtrar diumenge les imatges de la brutal tortura als quatre presumptes autors de la massacre de divendres en una sala de concerts a Moscou. Hores després, els quatre homes apareixien amb signes més que evidents de violència davant del Tribunal de Basmanni, un districte de Moscou, on s'han declarat culpables de tots els càrrecs. El tribunal ha decretat presó preventiva almenys fins al 22 de maig per als quatre, considerats autors materials de l'atac de divendres, que va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va causar 137 morts i 182 ferits.

Els quatre homes han estat identificats com Dalerdzhon Mirzoiev, Saidakrami Ratxabalizoda, Xamsidin Fariduni i Muhammadsobir Faizov, ciutadans de l'exrepública soviètica del Tadjikistan. Formen part del grup d'onze persones que les forces de seguretat russes van detenir dissabte com a autores de la matança quan, segons el president rus, Vladímir Putin, intentaven fugir cap a Ucraïna.

A les xarxes van aparèixer també vídeos dels brutals interrogatoris als quatre acusats. En un d'ells fins i tot es veu com tallen una orella a un d'ells i se la fiquen a la boca. L'home va aparèixer poc després al tribunal amb una gran bena a l'orella dreta. Un altre ha aparegut al tribunal amb cadira de rodes i aparentment sense un ull, segons Reuters, i els altres dos mostraven també blaus i la cara inflada. "Aquesta mostra tan desacomplexada de la violència és poc habitual, perquè és sabut que tant els serveis secrets russos com els d'altres països fan servir la tortura contra els acusats de terrorisme, però que filtrin les gravacions d'actes tan salvatges i fins i tot a un d'ells li deixin les restes d'una bossa de plàstic al coll, signe clar d'aquest mètode de tortura, és més excepcional", explica Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai exsoviètic. Per a Riu, és un intent del govern rus de "demostrar força i control de la situació davant del que es podria considerar una errada de seguretat", per no haver pogut evitar la massacre malgrat les alertes que li arribaven dels Estats Units i el Regne Unit.

Els quatre homes van ser imputats amb càrrecs de terrorisme que els podrien representar cadena perpètua, segons ha informat l'agència Tass. La pena capital està suspesa a Rússia des de fa anys, per una moratòria que es va impulsar per poder entrar al Consell d'Europa. Però Putin va sortir del Consell fa dos anys. Després de l'atemptat de divendres, algunes veus dins de Rússia criden ara a reinstaurar la pena capital per als acusats, però el Kremlin deia aquest dilluns que no pensava entrar en aquest debat.

Durant la vista judicial, Dalerdzhon Mirzoev –que ha aparegut amb les restes d'una bossa de plàstic al voltant del coll– ha explicat que és ciutadà del Tadjikistan, que vivia a la regió de Moscou amb documents de residència caducats fa tres mesos i que té tres fills menors. L'acusat, que segons els mitjans russos no tenia antecedents penals, ha reconegut plenament la culpa. Saidakrami Ratxabalizoda, de 30 anys, també ha admès la culpabilitat davant el tribunal. Muhammadsobir Faizov, de 19 anys, ha entrat al tribunal vestit amb bata blanca i amb una cadira d'hospital acompanyat per dos metges i ha explicat que abans treballava de perruquer a la ciutat d'Ivànovo, però que actualment està a l'atur. En algun moment de la vista ha perdut la consciència i Reuters apuntava que li faltava un ull. Per la seva banda, Fariduni Xamsudin ha dit que treballava en una fàbrica a la regió de Moscou i que té un fill de vuit mesos.

Ho van fer "per diners"

Tots quatre haurien estat detinguts dissabte a la regió russa de Briansk, a uns 340 quilòmetres al sud-oest de Moscou i a uns 150 quilòmetres tant de la frontera amb Ucraïna com la de Bielorússia. En imatges de vídeo publicades pels mitjans russos i els canals de Telegram vinculats al Kremlin, un dels sospitosos –presumptament Mirzoev– deia que li havien ofert diners per dur a terme l'atac. "Vaig disparar a la gent", diu l'home amb les mans lligades i els cabells agafats per un dels seus interrogadors. Quan li pregunten el perquè, diu: "Per diners". A través d'un traductor de tadjik, l'home hauria explicat que li havien promès mig milió de rubles (una mica més de 5.000 dòlars) i "fa una referència a territori turc, on diu que l'ajudant d'un clergue seria que li va oferir els diners", explica Abel Riu.

Dues agències russes independents haurien confirmat que, per la indumentària i l'aspecte físic, els quatre detinguts correspondrien físicament amb els autors materials de la massacre al concert de Moscou. L'expert veu clara la responsabilitat política i operativa de l'Estat Islàmic, en concret de la seva branca centreasiàtica, l'Estat Islàmic Khorasan (EI-K). Però tant el mateix Putin en el seu discurs de dissabte com altres representants del Kremlin eviten encara atribuir-ho als jihadistes i insisteixen en acusar Ucraïna directament o indirectament, "com el que va passar a Espanya amb l'11-M", apunta Riu. El vincle amb Ucraïna, diu, "no tindria cap mena de sentit, perquè l'EI també considera Ucraïna com un enemic i condemna tots els musulmans que han anat a lluitar al país, sigui en un bàndol o en l'altre".

Però per a Putin "admetre que ha estat l'Estat Islàmic implicaria reconèixer que es va equivocar fa una setmana –diu Riu– quan va treure ferro als advertiments de Washington i Londres", que li deien que algunes cèl·lules jihadistes estaven preparant un atemptat a Rússia. Les ambaixades dels dos països a Moscou fins i tot van alertar els seus ciutadans que evitessin esdeveniments multitudinaris o que marxessin del país. El Kremlin no vol acceptar l'autoria del grup jihadista i, per contra, insisteix en vincular, sense proves, Occident i Ucraïna en l'atemptat.