Preocupació pel renaixement de l'Estat Islàmic a la nova Síria
Els atacs del grup jihadista ja havien experimentat un repunt abans de la caiguda d'Al-Assad
Damasc (Síria)La inesperada caiguda de la dictadura de Bashar al-Assad ha estat un terratrèmol geopolític amb ramificacions a tot l’Orient Mitjà, entre les quals podria comptar-se aviat el renaixement a Síria de l’Estat Islàmic (EI), la milícia jihadista que fa una dècada va arribar a controlar una important franja de l’Iraq i Síria. De fet, les dades mostren que els atacs del grup extremista en aquest país àrab ja havien experimentat un repunt mesos abans. Del compromís de la coalició liderada pels EUA per fer-li front i de la capacitat de la nova elit siriana d’estabilitzar el país dependrà que la seva presència es consolidi o fins i tot es faci més mortífera.
Segons Charles Lister, un expert del Middle East Institute, l’EI va dur a terme uns 700 atemptats a Síria durant el 2024, una xifra que triplica els executats l’any anterior. “La sofisticació i la mortalitat dels atacs de l’EI també han crescut aquest any, així com el seu abast geogràfic”, ha escrit Lister en un article recent. La caiguda del règim el 8 de desembre passat i la dissolució dels seus serveis d’intel·ligència pot representar una oportunitat per l’EI, ja que podrà permetre a les seves cèl·lules moure’s de forma més lliure i segura dins el país. A més, els seus combatents van poder apropiar-se d’una part de l’armament i les municions de l’exèrcit sirià, que es va retirar desordenadament de les seves posicions davant l’avenç de les tropes rebels.
Des de la batalla de 2017 a Raqqa, la capital de l’autoproclamat “califat” de l’EI, la milícia no controla cap franja de territori a Síria. Tanmateix, disposa de nombrosos amagatalls a la zona desèrtica de l’Est de Síria, pròxima a la frontera amb l’Iraq. És en aquesta zona on els Estats Units van executar desenes de bombardejos contra 75 objectius militars les hores posteriors a l’enderrocament d’Al-Assad. Les setmanes següents, en dues altres operacions, les tropes estatunidenques haurien matat una quinzena de milicians. L’últim atac aeri, aquest cop francès, es va produir el passat diumenge i hauria posat fi a la vida de dos operatius jihadistes.
El rol dels kurds
A banda dels atacs de la coalició internacional contra l’EI, la seva neutralització no hauria estat possible sense la col·laboració del seu principal soci: les Forces Democràtiques de Síria (FDS), la milícia prokurda que controla el nord-est de Síria. Els seus soldats són els encarregats de vetllar per la seguretat dels camps d’internament on es troben reclosos 10.000 milicians de l’EI i les seves famílies (unes 35.000 persones). Els esforços per repatriar aquestes persones podria veure’s facilitat per la caiguda dels Assad, ja que el seu règim era un pària en l'àmbit internacional. De fet, els últims dies han estat repatriades 180 famílies a l’Iraq.
Una de les preocupacions de les cancelleries de la regió és que una intensificació de les hostilitats entre les FDS i les milícies proturques –es calcula que ja han mort més de 200 persones, inclosos 25 civils– iniciades fa un mes, podria afectar el nivell de protecció dels camps, i una eventual fugida de centenars o milers de terroristes. Erdogan, obsedit en posar fi a l’experiment d’autogovern turc, s’ha ofert com a nou garant de la seguretat dels camps d’internament.
En aquest sentit, una altra de les preocupacions té a veure amb una possible retirada dels soldats estatunidencs desplegats a Síria un cop Donald Trump prengui possessió de la presidència, la qual cosa minaria severament la lluita contra l’EI. Fa poc es va saber que el volum de les tropes dels EUA a Síria és superior al que es creia i supera els 2.000 efectius. Mike Waltz, un congressista republicà que sona com a possible Assessor de Seguretat Nacional de Trump, va assegurar recentment a la cadena Fox News que el president electe té “molt clar” el risc que representa l’EI a Síria. Per si de cas, durant les últimes setmanes, Joe Biden ha reforçat la presència militar estatunidenca a la zona.
Malgrat totes aquestes angoixes, els experts es feliciten perquè les celebracions de Nadal i any nou, unes festes que se solen situar en el punt de mira dels jihadistes, han passat sense cap atemptat a Síria. De fet, des de la caiguda del règim el 8 de desembre passat, tots els atacs de l’EI han continuat concentrant-se a les zones kurdes.
