Preocupació internacional per una escalada al Líban

BarcelonaMultitud de països arreu del món han demanat aquest diumenge als seus ciutadans que abandonin el Líban. És una altra de les conseqüències de la tensió creixent entre Israel i els diversos estats que conformen l'anomenat Eix de la Resistència, que encapçala l'Iran, i en què s'inclou la milícia xiïta libanesa Hezbollah.

Entre els països que han aconsellat als seus ciutadans que marxin del Líban hi ha França, Espanya, el Canadà o Austràlia, entre molts d'altres. Alguns, com el Regne Unit, també han indicat que retiraran del país del cedre les famílies dels seus cossos diplomàtics. Els Estats Units no han demanat explícitament als seus ciutadans que deixin el país, però sí que han recomanat "a qui vulgui" marxar del Líban que "reservi qualsevol bitllet disponible" d'avió. Diverses aerolínies han cancel·lat vols cap al Líban aquesta setmana.

La tensió entre Israel i les forces aliades de l'Iran es va disparar la setmana passada, quan Tel-Aviv va matar Fuad Shukr, un alt càrrec de Hezbollah, a Beirut; i el líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, va morir en una explosió a Teheran atribuïda a Israel. El líder suprem del règim dels aiatol·làs, Ali Khamenei, ha afirmat que venjar la mort de Haniyeh "és un deure de l'Iran", i la Guàrdia Revolucionària iraniana ha promès contestar de manera "dura i dolorosa".

La comunitat internacional s'ha bolcat per intentar que l'escalada no desemboqui en una guerra regional. A les crides a la desescalada dels Estats Units, França, Itàlia o Egipte s'hi ha d'afegir la visita del ministre d'Exteriors de Jordània, Ayman Safadi, a Teheran. Però el règim dels aiatol·làs insisteix que respondrà i els líders mundials admeten que estan immersos en la incertesa. Quan aquest dissabte van preguntar-li a Joe Biden si l'Iran es faria enrere, el president dels Estats Units va respondre: "No ho sé. Espero que sí".

Per la seva banda, Hezbollah, que també ha promès respondre a l'assassinat de Shukr, ha intensificat els atacs amb míssils al nord d'Israel que du a terme des del 7 d'octubre en solidaritat amb Hamàs. De fet, la matinada de diumenge Tel-Aviv va haver d'activar el seu famós sistema antiaeri, la cúpula de ferro, per abatre una onada de coets de Hezbollah que es dirigien contra la localitat de Beit Hillel.

Israel, de moment, no ha elevat el seu nivell d'alerta militar, i assegura que està preparat per a qualsevol escenari. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha dit en una cerimònia que està disposat a enfrontar-se a l'Iran en qualsevol front, "proper o llunyà". A més, una brigada d'infanteria de l'exèrcit israelià ja ha completat un entrenament en el qual simulaven "escenaris de combat en territori enemic".

La violència no s'atura a Gaza

Tot i l'escalada, l'exèrcit israelià no atura la seva activitat a la franja de Gaza, i aquest diumenge ha atacat dues escoles de l'enclavament palestí, deixant almenys 25 morts, segons l'Agència de Notícies de Palestina. Israel també ha bombardejat un camp de refugiats improvisat a l'interior d'un hospital. Els atacs d'aquest diumenge han deixat 44 morts, i en total, la campanya militar israeliana ja suma 39.550 morts, segons les autoritats sanitàries gazianes.