Pot Trump atribuir-se el mèrit (o el fracàs) de l'alto el foc a Gaza?
L'administració de Joe Biden i la de l'imminent del president electe han treballat estretament per emmudir les armes
BarcelonaTal com han reconegut els assessors de Joe Biden i de Donald Trump, tots dos equips van treballar estretament per pressionar els principals actors del conflicte a Gaza i fer possible un acord d'alto el foc que s'havia mostrat esquívol durant més d'un any. La seva col·laboració és més aviat inèdita a la història de les transicions presidencials als EUA entre líders de diferent color polític. Ara bé, aquest esperit de cooperació no ha evitat que, un cop assolit l'acord, tant el president en funcions, Joe Biden, com sobretot el president electe, Donald Trump, l'hagin reclamat com a seu.
“Aquest alto el foc èpic només pot haver succeït com a resultat de la nostra Victòria Històrica el novembre, que va enviar un senyal al món sencer que la meva Administració buscaria la pau i negociaria acords per garantir la seguretat de tots els americans i dels nostres aliats”, va escriure Trump a la seva xarxa social Truth, i s'avançava a l'anunci oficial de l'administració Biden i de les mateixes parts del conflicte.
La propensió de Trump a la hipèrbole, especialment quan es tracta de fer esment dels encerts o virtuts propis, fa que les seves paraules s'hagin d'agafar sempre amb pinces. De fet, és innegable que els paràmetres de l'acord són els que van presentar el mes de maig passat a totes dues parts els negociadors escollits per Biden, amb el seu coordinador per al Pròxim Orient, Brett H. McGurck, al capdavant. Ara bé, sembla difícil concloure que les pressions de Trump no han tingut res a veure amb l'anunci de l'acord quan va estar damunt la taula durant set mesos, però només es fa realitat dies abans de la presa de possessió del nou president.
Aquests dies ningú no ha passat per alt l'amenaça que va fer Trump fa una setmana en cas que Hamàs no hagués alliberat els ostatges israelians abans del seu retorn a la Casa Blanca. “Les portes de l'infern s'obriran al Pròxim Orient”, va advertir el polític populista, una amenaça semblant a les que ja havia fet algunes setmanes abans durant la campanya electoral. No està gens clar fins a quin punt aquestes paraules poden haver afectat els líders de Hamàs, ja que és difícil imaginar quin càstig pot aplicar Trump a un poble que, segons ONG internacionals com Amnistia Internacional i experts de l'ONU, està patint un genocidi.
Els càlculs de Netanyahu
En canvi, sí que és més probable que hagi alterat els càlculs del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que aspira a mantenir amb Trump una aliança tan estreta com al primer mandat del magnat estatunidenc. Llavors, el polèmic president dels EUA va fer realitat uns vells desitjos de la dreta israeliana, com el trasllat de l'ambaixada dels EUA a Jerusalem o el reconeixement oficial de l'annexió dels Alts del Golan. Tanmateix, la relació entre tots dos es va deteriorar cap al final de la presidència Trump, i sobretot quan Netanyahu va trucar a Biden el 2020 per felicitar-lo per la seva victòria electoral, que encara avui Trump nega.
El desig de Netanyahu de congraciar-se amb el president electe es va fer evident quan va trucar-li abans que a Biden per agrair-li la seva intervenció. De fet, en un comunicat públic anunciant l'acord, el premier israelià agraeix a Trump “els seus comentaris sobre la col·laboració entre els EUA i Israel per garantir que Gaza no serà mai un refugi terrorista”. En canvi, Biden només és mencionat de passada en el quart paràgraf per agrair-li “també” la seva ajuda.
Dit això, també cal tenir en compte que, a banda de l'arribada de Trump a la Casa Blanca, hi ha altres elements del context polític que no eren presents al mes de maig, quan es van presentar les línies mestres de l'acord. Llavors, l'exèrcit israelià encara no havia matat el líder de Hamàs a Gaza, i presumpte cervell dels atacs del 7 d'octubre, Yahya Sinwar.
Així mateix, durant aquests mesos, Israel també ha escapçat el lideratge de Hezbollah i ha forçat la milícia islamista xiïta a acceptar un alto el foc en uns termes desfavorables per als seus interessos. Amb aquests trumfos a la faixa, és més fàcil per a Netanyahu posar fi a la guerra, sent conscient que probablement això portarà a la sortida del govern almenys d'algun dels seus integrants d'extrema dreta, i per tant a la seva consegüent caiguda. Tanmateix, amb aquestes victòries al camp de batalla, l'incombustible primer ministre hebreu tindrà unes millors perspectives de victòria en unes eleccions anticipades, la qual cosa ha estat sempre la seva prioritat.
