Ser policia al Líban: pagar per anar a treballar

BeirutFa 20 anys Tonny Nassir va deixar el seu ofici de perruquer per ser policia municipal. Ara la seva feina de funcionari públic no li dóna ni per poder pagar les factures, per la qual cosa ha hagut de tornar a tallar cabells al seu domicili. El sou és, al canvi actual amb el dòlar, no més de 30 dòlars al mes. Els policies han de fer feines extres en el seu temps lliure per poder sobreviure avui al Líban.

El municipi de Dbayeh és el tercer més gran del Líban, amb uns 20.000 habitants, però de la seguretat només se n'encarreguen en Tonny, el seu company Azzi, ja en edat de jubilar-se, que són fixos, i una desena més d'agents locals amb contracte temporal. “Només nosaltres dos fem les revisions que reportem a la municipalitat. Estem sobrecarregats de feina i el que em paguen va directament per al generador elèctric. Com a policia del sector públic, no se'm permet tenir una altra feina”, explica.

Les retallades del govern per alleujar les arques públiques en fallida i la normativa, vigent des del 2019, que no permet el reclutament de nous funcionaris públics al Líban, deixa les administracions locals desproveïdes de funcionaris. En el cas de la municipalitat de Dbayeh, Dolly Boustany, la funcionària més veterana de l'Ajuntament, a més de les seves obligacions s'encarrega de les tasques administratives, perquè la secretària es va jubilar fa dos anys, i fa de tinent alcalde quan el titular s'absenta.

De vegades, els agents municipals han de valorar si els val la pena anar a treballar, quan el carburant és més car que el que els paguen. “Fa temps que demanem que ens apugin les ajudes per al transport. Ara només ens donen 25.000 lliures libaneses addicionals a la setmana [que equival a menys de 50 cèntims d'euro] per al transport”, explica la funcionària de l'Ajuntament. "Estant en aquestes condicions, qui pot acusar l'administració pública de ser profundament corrupta?", exclama resignada Boustany.

Passaports retinguts als policies perquè no fugin del país

La por a quedar-se sense policies ha portat l'autoritat militar a “retenir els passaports” als membres de les forces de seguretat com a mesura per evitar que fugin del país, reconeix un diplomàtic europeu, que no vol ser identificat.

L'absentisme laboral entre els funcionaris públics ha esdevingut la norma. "A la comissària o a l'acadèmia venen una o dues vegades a la setmana", afirma un oficial de policia sota condició d'anonimat.

“A causa del col·lapse financer, no hi ha un estat. Quan una institució no es preocupa ni responsabilitza de la seva feina, es creen administracions paral·leles. Això és el que passa als municipis, perquè no hi ha cap relació entre el ministeri d'Interior i les municipalitats”, explica Thomas Valetas, membre de l'equip del projecte europeu Policia de Proximitat.

Creix la delinqüència

Un dels desafiaments d'aquest programa, assenyala Valetas, és “unificar la policia local en termes de responsabilitats i feines”. Molts membres de la policia local són elegits per la seva proximitat amb l'alcalde i no tenen ni formació ni entrenament, assenyala Valetas, que supervisa els cursos de capacitació de la policia local a l'Acadèmia de les Forces de Seguretat Internes.

"El nostre objectiu és centralitzar les forces de seguretat i que hi hagi una cooperació entre agents nacionals i municipals i la societat civil, però són reticents a canviar el seu acostament a l'altre", lamenta.

La situació de vulnerabilitat de les forces de seguretat és una bomba de rellotgeria per al Líban, un país en suspens, on els disturbis i la delinqüència creixen aprofitant la bretxa de la crisi financera. De fet, segons dades publicades per la firma International Information, amb base a Beirut, els delictes han augmentat un 266% des d'abans de la crisi econòmica. És a dir, de 1.314 robatoris registrats a l'octubre del 2019 s'ha passat a 4.894 a l'octubre del 2022.