El pla de pau de Biden podria trencar el govern israelià

BarcelonaConfusió respecte a la posició del govern israelià sobre el pla de pau presentat divendres pel president dels Estats Units, Joe Biden. Tot i que Biden el va presentar com si fos una proposta d'Israel, l'endemà l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, semblava contradir-lo. Aquest diumenge, en canvi, un assessor proper a Netanyahu deia en una entrevista que, tot i que el pla no els agradava, l'acceptaven. Però al mateix temps dos ministres d'extrema dreta que formen part de la coalició del govern amenaçaven amb dimitir si Netanyahu acceptava la proposta de pau, segons la BBC.

El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, i el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, han dit que s'oposen a arribar a qualsevol acord per un alto el foc abans que Hamàs sigui destruït. Una posició idèntica a la que expressava el mateix Netanyahu en un comunicat dissabte, l'endemà del discurs de Biden.

En canvi, el líder de l'oposició israeliana, Yair Lapid, reclamava a Netanyahu que escolti la proposta del president nord-americà i es comprometia, ja dissabte, a donar suport al govern si els socis d'extrema dreta de Netanyahu l'abandonaven per aquest motiu.

En una entrevista al Sunday Times britànic, l'assessor en cap de política exterior de Netanyahu, Ophir Falk, confirmava que la proposta de Biden, tal com havia dit el president estatunidenc, estava acordada amb el govern d'Israel i que, per tant, hi donaven suport, tot i que pensen que "no és un bon acord". "Hi ha molts detalls per resoldre", apuntava, i assenyalava que les condicions israelianes per acabar la guerra, com són "l'alliberament dels ostatges i la destrucció de Hamàs com a organització terrorista genocida", no han canviat.

La proposta de Biden consta de tres parts. La primera implica un alto el foc de sis setmanes en què les Forces de Defensa d'Israel (FDI) es retirarien de les zones poblades de Gaza, alhora que es duria a terme un primer alliberament d'ostatges. En una segona fase s'alliberarien la resta d'ostatges i s'avançaria cap a un "cessament permanent de les hostilitats", mentre que en la tercera fase es parla d'un pla de reconstrucció important per a Gaza.

Però el ministre Smotrich responia a les xarxes socials que no pensava formar part d'un govern que acceptés l'esquema proposat i que acabi la guerra sense destruir Hamàs i veure alliberats tots els ostatges. Fent-se ressò d'aquestes paraules, Ben-Gvir també opinava que aquest acord "significa el final de la guerra i l'abandonament de l'objectiu de destruir Hamàs". I hi afegia: "Aquest és un acord imprudent que constitueix una victòria del terrorisme i una amenaça a la seguretat de l'estat d'Israel". El ministre promet "dissoldre el govern" abans que no pas acceptar la proposta.

El partit Otzma Yehudit (Poder Jueu), de Ben-Gvir, té sis escons al Parlament israelià i el partit de Smotrich n'hi té set, però són claus en la formació de la majoria de govern de Netanyahu.

Mentrestant, la pressió internacional continua creixent. Aquest mateix diumenge, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha parlat amb Netanyahu per telèfon per expressar-li el seu suport a la iniciativa de pau impulsada per Biden. Això l'endemà que Egipte i Qatar també reclamessin tant a Israel com a Hamàs que arribessin a un acord sota els principis assenyalats pel president Biden en el seu discurs de divendres.

Aquest diumenge, a més, Egipte ha insistit en reclamar a les forces israelianes que es retirin de la part palestina de la cruïlla de Rafah, que connecta la península del Sinaí amb la franja de Gaza, per poder reprendre l'enviament d'ajuda humanitària. El Caire remarca la urgència de fer entrar "immediatament" almenys 350 camions d'ajuda diaris a la Franja amb tota mena de productes bàsics, aliments i combustibles. El pas està tancat des que les tropes israelianes van aconseguir el control de la cruïlla el 7 de maig.

Des de llavors, l'ajuda arriba únicament a través del moll marítim construït pels EUA a la costa de Gaza o per mitjà de llançaments aeris en quantitats considerades insuficients, segons Efe. Per tot plegat, la situació humanitària a la Franja és cada cop més desesperada. Les imatges de criatures amb signes evidents de malnutrició són cada cop més abundants i aquest cap de setmana es va informar de la mort d'un nen de 13 anys per inanició al centre de la Franja.