El periodista que Erdogan vol caçar a canvi de deixar entrar Suècia a l'OTAN

EstocolmBülent Kenes es va quedar parat quan Recep Tayyip Erdogan va pronunciar el seu nom. Era el 8 de novembre i el president turc compareixia en roda de premsa amb el recentment nomenat primer ministre suec, Ulf Kristersson. "És crucial que Suècia extradeixi terroristes buscats per Turquia, incloent-hi l'important membre de Fetö Bülent Kenes", va dir Erdogan des d'Ankara. Kenes era a casa seva, a prop d'Estocolm, seguint la compareixença dels mandataris amb la seva família. Fa set anys que aquest periodista turc es va exiliar a Suècia per seguir aixecant la veu contra el "règim islamofeixista" d'Erdogan, com ell el defineix. Ara s'ha convertit en una de les peces clau perquè Ankara desbloquegi el procés d'entrada de Suècia a l'OTAN: el govern turc el considera un terrorista i demana a Estocolm que l'extradeixi si vol formar part de l'Aliança.

Fetö és la denominació que Turquia utilitza per referir-se als seguidors del clergue islàmic Fethullah Gülen, a qui considera el cervell de l'intent de cop d'estat contra Erdogan del juliol del 2016. En aquell moment, Kenes era el director del diari en anglès Today's Zaman, vinculat al moviment de Gülen, i de seguida va ser assenyalat com un dels instigadors de la sublevació.

En una conversa amb l'ARA a Estocolm, Kenes insisteix que no va tenir cap relació amb l'intent de cop d'estat i assegura que ja es va convertir en un "objectiu" d'Erdogan el 2011, quan va començar a criticar la seva "agenda islamista radical". "Al principi vaig donar suport al govern d'Erdogan, perquè tenia un projecte de reformes, de promoció dels drets humans i de portar estabilitat a altres països de la regió. Però després de les eleccions del 2011 va aconseguir molt més poder i va tornar a la seva antiga agenda: abandonar el procés d'entrada a la Unió Europea i la democratització. Quan em vaig adonar del canvi de ruta d'Erdogan, vaig començar a criticar-lo".

En aquell moment, el moviment de Gülen encara era un aliat d'Erdogan. Fins al 2013, després que sortís a la llum un gran escàndol de corrupció vinculat al president, que va començar a prendre més poder sobre la judicatura. "El 2015 em vaig adonar que tres o quatre dies de la meva setmana començaven o bé en una comissaria o a l'oficina d'un fiscal, o en un tribunal", recorda. Fins que a finals d'aquell any el van arrestar i el van tenir cinc dies a la presó. L'acusaven d'haver insultat el president, un delicte pel qual s'han obert més de 160.000 processos a Turquia des del 2014, quan Erdogan va assumir aquest càrrec després d'11 anys com a primer ministre.

Després de l'intent fallit de cop d'estat de 2016 la pressió es va intensificar. "El govern va publicar una llista de 47 periodistes que havien de ser arrestats immediatament; jo era el segon. Així que vaig decidir amagar-me. Sabia que em podien tornar a detenir, torturar-me, potser fins i tot matar-me", relata. Fins que va decidir fugir. Va creuar clandestinament la frontera amb Grècia i va arribar a Suècia, on li van concedir asil.

"No em defineixo com a gülenista. Vaig treballar en mitjans afiliats amb el moviment de Gülen, però jo sempre he fet la meva feina de periodista de manera professional", defensa. "Segons ells, soc un fetöista i un terrorista. Però quines proves tenen contra mi? Només un article que vaig escriure el 8 de juliol, una setmana abans de l'intent de cop". Què hi deia en aquest article? "Només era una anàlisi de la situació a Turquia... però el van utilitzar per assegurar que jo sabia que la sublevació s'estava preparant. Si hagués format part del cop no seria tan estúpid d'exposar-ho una setmana abans", manifesta. Per aquests fets, té tres condemnes a cadena perpètua.

Moneda de canvi

Malgrat la pressió directa, al desembre el Tribunal Suprem de Suècia va denegar l'extradició del periodista turc. "El règim d'Erdogan pensava que podia manipular el sistema judicial suec, com fa a Turquia. I si aconseguien deportar-me a mi, em podien utilitzar com una figura simbòlica per a la campanya electoral [de les eleccions del 14 de maig]", argumenta, sobre el fet que el president turc només l'hagi anomenat a ell. També té una altra hipòtesi: "Erdogan em coneix molt bé. I m'odia". "Però sempre vaig dir que tenia confiança plena en els tribunals i la justícia de Suècia. Si es tractés d'alguna negociació entre polítics potser no hauria estat tan tranquil", afegeix.

"Quan Erdogan va mencionar el meu nom em vaig inquietar. No m'ho esperava. Perquè és ridícul posar el nom d'un periodista sobre la taula com un instrument de negociació per a un assumpte d'alta política", diu. Considera que Suècia no hauria d'haver negociat amb Erdogan. "Suècia i Finlàndia no s'haurien d'haver assegut mai a la taula amb un dèspota per protegir-se contra un altre dèspota. No hi ha cap diferència entre Putin i Erdogan –opina–. En canvi, haurien d'utilitzar les seves capacitats diplomàtiques perquè els grans poders de l'OTAN exerceixin el seu poder sobre Erdogan. Crec que ara és el que està fent Suècia: esperar que els Estats Units juguin el seu paper".

"Les autoritats sueques haurien d'haver tingut més paciència. Crec que especialment Ulf Kristersson va voler fer història massa ràpid i va fer passos estúpids. Si fas concessions a un dèspota, només pots esperar que demani més", sosté. "Erdogan primer va parlar d'una llista de 23 turcs que volia que fossin extradits. Quan Suècia i Finlàndia van negociar el memoràndum [a la cimera de l'OTAN de Madrid], ja eren 73. I quan Kristersson va reunir-se amb Erdogan a Ankara, la xifra va pujar a 130", recorda.

Cavall de Troia de Putin?

"El règim d'Erdogan actua com un cavall de Troia de Putin per endarrerir aquest procés", diu. Malgrat tot, es mostra convençut que Suècia serà membre de l'OTAN al voltant de la cimera de Vílnius al juliol. "Erdogan no tindrà l'opció d'evitar-ho si els grans jugadors de l'OTAN realment i sincerament utilitzen el seu rol. No té tant de poder", considera.

El periodista turc també té una petita esperança que Erdogan sigui apartat del poder després de les eleccions del 14 de maig. "Soc molt pessimista, però tot i això ara veig una oportunitat, tot i que molt minúscula", sosté, i ho argumenta amb el fet que tota l'oposició s'hagi compromès a donar suport al principal candidat opositor. "Aquesta col·laboració i cooperació em donen certa esperança". Amb tot, subratlla que la diferència hauria de ser prou gran, perquè si el marge és molt baix Erdogan "pot manipular els resultats fàcilment i segrestar les eleccions".