Peça a peça, els museus de l'Iraq es refan del doble espoli

BagdadA l’entrada del Museu Nacional Iraquià, el xivarri i les corredisses de desenes d’estudiants de primària i secundària contrasten amb la seriositat dels guardaespatlles amb intercomunicadors a l’orella que vetllen per la seguretat d’una comitiva de l’OTAN. La confluència dels dos grups crea una atmosfera estranya: mentre molts adolescents són aliens al 20è aniversari de la invasió liderada pels Estats Units i representen el futur del país, el seguici de diplomàtics i militars remeten a l’ocupació i la posterior col·laboració internacional en la lluita contra l’Estat Islàmic.  

“Habitualment no hi ha tanta presència d’estudiants, però aquesta setmana tenim més afluència que mai perquè les escoles estan aprofitant els dies previs al Ramadà”, explica a l’ARA Nail, un jove bagdadí de 30 anys que treballa com a guia del museu. “El museu va reobrir-se al públic fa un any, gràcies a l’actual situació de seguretat i estabilitat”, detalla aquest jove que estudia francès a la universitat i és autodidacta pel que fa als seus coneixements d’història. Des del 2009 el museu, que acull principalment restes arqueològiques de les èpoques babilònica, assíria, àrab i otomana, estava tancat per evitar els assalts de manifestants.

Recuperar les peces espoliades

“Bandes de lladres iraquianes i saquejadors estrangers van aprofitar-se del caos de la invasió i l’absència total de llei per robar milers de peces i vendre-les al mercat negre”, assenyala Ali Obeid Shalgam, director general d’antiguitats del museu. “L’espoli va continuar durant els anys de màxima activitat de l’Estat Islàmic. Els terroristes van profanar el 95% dels vestigis de la regió de Mossul per destruir, però sobretot vendre, milers de peces arqueològiques”, destaca el funcionari des d’un despatx sense ordinador, mentre no para de signar documents que diferents secretaris li deixen sobre l’escriptori. 

Ali Obeid assegura que, tot i que existeix una estimació de les peces robades, és difícil quantificar-les perquè abans del 2003 hi havia registres de les peces catalogades als museus però no dels vestigis arqueològics exteriors. “De tot el patrimoni nacional, fins al 2020 s’havien recuperat d'arreu del món vora 22.000 peces espoliades”, subratlla el director d'antiguitats.

D’entre el patrimoni recentment retornat destaca la taula de Guilgameix, una petita tauleta d'argila de 3.500 anys d'antiguitat que relata amb escriptura cuneïforme una de les primeres epopeies de la història. Aquest semideu i rei de la ciutat mesopotàmica d'Uruk buscava la immortalitat completa, i el seu escrit inclou la primera al·lusió al diluvi universal, fet que va inspirar alguns dels passatges de la Bíblia hebrea.

Robada d'un museu iraquià el 1991 durant la primera guerra del Golf, va arribar als Estats Units el 2007, segons una investigació de la Unesco. Set anys més tard la companyia especialitzada en art Hobby Lobby va comprar-la per 1,7 milions de dòlars per exposar-la al Museu de la Bíblia. L'any 2019, un tribunal de Nova York va obligar la companyia a retornar-la, i des de la tardor del 2021 està exposada al Museu Nacional Iraquià.

D’entre el patrimoni que reclamen les autoritats iraquianes, hi ha les 339 peces adquirides el 1999 per la Reial Acadèmia de la Història (RAH), amb seu a Madrid. Bagdad assegura que van sortir il·legalment del país, mentre que la institució espanyola argumenta que la compra d’aquest petit tresor mesopotàmic va fer-se “en un establiment legal” de Londres. Els contactes entre els ministeris d'Exteriors de Bagdad i Madrid s'han repetit els últims anys, però la part continua defensant que aquest patrimoni no té res a veure amb l'espoli de l’Iraq.

Els arqueòlegs tornen, els turistes no

“A causa de la seguretat i l’estabilitat, grups de recerca arqueològica de països com Alemanya, Itàlia o els EUA han tornat a l’Iraq per excavar. Gràcies a ells, s’han produït noves troballes que ja descansen en els nostres museus”, confirma el responsable del museu. D’entre les troballes recents més importants, Ali Obeid destaca les restes d'una ciutat de l'era de l'imperi Mitanni, de fa 3.400 anys, a la presa de Mossul al riu Tigris. 

L’alt funcionari creu que la llei de patrimoni i arqueologia i la creació el 2005 d’una unitat policial especialitzada "han estat fonamentals” en la recuperació del patrimoni iraquià. També destaca la col·laboració entre les ambaixades iraquianes d’arreu del món i els governs locals, conjuntament amb la Unesco i la Interpol.

“Ara el que ens calen són turistes estrangers que puguin gaudir dels nostres tresors arqueològics. Per això hem desenvolupat un pla estratègic per fer accessibles al turisme tots els llocs catalogats per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat”, conclou el funcionari.