Què ha passat amb els soldats que defensaven Al-Assad?

Damasc (Síria)L'adveniment de la nova Síria no ha acabat amb llargues cues per al pa, però les files han aparegut ara en un lloc inèdit: a les comissaries i altres edificis de les forces de seguretat, abans temuts per ser centres de brutals tortures. Els que ara ocupen aquestes dependències són els combatents de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia que va liderar l'ofensiva llampec que va enderrocar el dictador Bashar al-Assad fa un mes, i els que s'arremolinen davant de les portes són policies, soldats i oficials de l'exèrcit durant l'antic règim a la recerca d'una mena d'amnistia.

Pocs dies després de la seva triomfal entrada a Damasc, els responsables del nou govern interí nomenat per HTS van fer una crida a través de les xarxes socials i de la televisió a tots els antics membres de les forces armades sirianes, inclosos els sanitaris, perquè lliuressin les seves identificacions, armes i vehicles. Els centres on s'han de registrar estan distribuïts per tot el país i, durant les darreres setmanes, s'ha pogut veure com centenars de persones s'afanyaven per regularitzar la seva situació.

Als centres més concorreguts, els soldats han d'esperar al ras durant hores per poder aconseguir un número. Un cop dins de les dependències, el procés és sempre el mateix. Primer, un policia del nou govern registra el seu nom i, després d'haver-los fet una foto davant d'una paret blanca, crea una nova targeta d'identificació per a ells. Posteriorment, passen a una altra sala on han de lliurar la seva arma. En algunes fotografies d'aquests centres publicades per la premsa i les agències de notícies, es poden veure apilades desenes de pistoles i kalàixnikovs.

“A Síria, els membres de les forces de seguretat no tenien un carnet d’identificació normal, sinó militar. Per això, sense el nou carnet civil que reben per un període de tres mesos, no podrien moure’s pel país”, explica Muhsen Mustafa, expert en seguretat del think tank sirià Omran Studies. Aquesta acció, que el govern anomena "de reconciliació", és una de les primeres mesures destinades a recollir les desenes de milers d'armes lleugeres que circulen al país després de més de tretze anys de guerra civil. Per a les noves autoritats, restablir la seguretat és una de les prioritats.

"De cap manera permetrem que hi hagi armes al país fora del control de l'estat, ja sigui per part de faccions revolucionàries, com de faccions presents a l'àrea de les SDF [les Forces Democràtiques de Síria]", ha declarat el nou líder sirià, Ahmed al-Sharaa. Mentre que diverses milícies islamistes ja han firmat un acord per dissoldre’s i integrar-se les forces de seguretat, les SDF, l’exèrcit de l’entitat autònoma a la regió kurda, igual que les milícies de la minoria drusa, s’han negat a dissoldre’s. Abans, exigeixen garanties que es respectaran els seus drets culturals i religiosos. 

Fins ara, les noves autoritats de Damasc han prioritzat el diàleg, però Turquia no descarta l’ús de la força. Aquesta setmana, Ankara, molt influent entre les milícies islamistes, ha llançat una amenaça a les SDF: l’exèrcit turc durà a terme una àmplia ofensiva si no s’expulsa de Síria els membres del PKK, el moviment insurgent kurd a Turquia.

Investigacions sobre crims de guerra

La donació de l'armament a les noves autoritats no garanteix l'amnistia, una mesura de gràcia que només podrà arribar després d'una investigació per verificar que aquell expolicia o exsoldat no va cometre crims de guerra. En cas que sigui així, en principi, podria fins i tot reintegrar-se a la seva antiga posició. De moment, s'insta tots aquells registrats a tornar a les mateixes dependències passats un parell o tres de mesos per tenir notícies sobre el futur.

Si bé la majoria dels que s'han registrat en aquest procés de reconciliació són soldats de baixa graduació, també hi ha algun membre de l'antiga cúpula militar, com ara Talal Makhlouf, general de la Guàrdia Republicana acusat d'haver reprimit amb extrema duresa nombroses protestes pacífiques el 2011. De fet, per aquesta raó, Makhlouf, membre de la família de la mare de Bashar al-Assad, figura a la llista de mandataris del règim d'Al-Assad sancionats per la Unió Europea, a més d'altres països.

“Hi ha hagut oficials de l’exèrcit i líders de grups paramilitars que han rebutjat integrar-se i estan sent arrestats. Alguns fins i tot s’han resistit, i això ha portat a xocs violents”, comenta Mustafa. Les noves forces de seguretat estan pentinant diverses regions per desarmar la població, i ja han arrestat desenes d’oficials. Algunes veus de la comunitat alauita, la confessió religiosa de Bashar al-Assad, han fet circular a les xarxes socials la idea que HTS està duent a terme una venjança contra els alauites. 

Aquesta percepció s’ha vist reforçada per l’assassinat, sovint en circumstàncies poc clares, de nombrosos antics oficials, uns actes que els detractors de HTS consideren “execucions extrajudicials”. “Jo crec que es tracta de casos de revenja personal, no crec que hi hagi una política concreta al darrere. Cal tenir present que durant la guerra es van cometre moltes massacres. El nou govern sap que la revenja contra els alauites només portaria a una nova guerra civil”, sosté Mustafa.