Què està passant a Gaza i a Cisjordània mentre tothom mira a l'Iran?

BarcelonaTota l'atenció internacional s'ha concentrat aquests dies en el risc d'una escalada regional al Pròxim Orient, després que l'Iran respongués a l'atac al seu consolat a Damasc amb una calculada pluja de drons i míssils contra Israel. Als territoris ocupats palestins, però, Tel-Aviv està protagonitzant una escalada, tant a Gaza com a Cisjordània. Els tancs israelians han tornat a entrar al nord de la Franja, d'on s'havien retirat fa tres mesos, i alhora s'han intensificat els bombardejos aeris sobre Rafah, al sud, on s'amunteguen 1,3 milions de palestins, la majoria desplaçats forçats en aquests més de sis mesos de guerra. Les massacres de civils han continuat: almenys 56 palestins van morir dimarts en atacs israelians, inclòs el bombardeig en un parc infantil i un mercat al camp de refugiats d'Al-Maghazi, al centre de la Franja, que ha matat almenys 11 criatures, i l'atac a una mesquita a Jabalia, al nord. A Cisjordània els atacs de colons i de soldats israelians han matat 468 palestins i n'han ferit 4.650 més des del 7 d'octubre.

"A Gaza les coses s'han posat encara pitjor des de l'atac de l'Iran: els bombardejos continuen en totes les zones de la Franja. A Beit Hanoun els tancs han entrat pel carrer Al-Banat i estan encerclant les escoles, on s'han refugiat milers de famílies. S'ha ordenat a les dones i les criatures marxar cap a Jabalia i han detingut tots els homes, i ningú sap què se n'ha fet", explica a l'ARA per telèfon des de Gaza Yamen, un periodista gazatí que prefereix no revelar el seu cognom per motius de seguretat. Beit Hanoun, on vivien 60.000 persones i que era la principal zona de conreu de tota la Franja, es va convertir en les primeres setmanes de la invasió terrestre de Gaza en un poble fantasma després dels intensos bombardejos israelians. Algunes de les famílies que hi vivien havien tornat a casa i ara han hagut de tornar a fugir.

El periodista assegura que a Gaza la gent no s'ha preocupat gaire per la crisi entre Israel i l'Iran: "Tenim preocupacions més importants i prou patiment". I afegeix que "Israel se n'ha beneficiat, perquè ha desviat l'atenció del que està fent a Gaza". Una cortina de fum quan el govern de Netanyahu semblava més aïllat que mai internacionalment pel grau de les atrocitats comeses contra els palestins de la Franja. "L'estratègia d'Israel a Gaza és de terra cremada: ataquen els civils als parcs, les escoles, els mercats... no ataquen la resistència", apunta el periodista.

Al Sud, a Rafah, l'única ciutat de la Franja que no ha estat arrasada, els atacs israelians han deixat almenys vuit morts segons les autoritats sanitàries. Quan alguns van intentar fugir cap al nord, els soldats israelians els van disparar i van matar quatre persones, entre elles una nena de 8 anys.

Fa setmanes que les agències humanitàries alerten que els morts per fam o malalties a Gaza poden acabar sent més que les víctimes dels bombardejos. Israel continua usant la fam com a arma de guerra, tot i que els seus responsables ho neguen. El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va dir fa uns dies que "inundaria" (l'elecció del verb no sembla innocent) Gaza d'ajuda humanitària, però ahir l'ONU constatava que només han entrat a la Franja 181 camions en tot el mes d'abril, molt lluny dels 500 diaris que caldrien per cobrir les necessitats bàsiques si no hi hagués guerra. El 41% dels camions que van arribar la setmana passada al pas de Rafah, a la frontera entre Gaza i Egipte, van ser aturats per les autoritats israelianes.

Abu Salim, un altre periodista que viu amb la seva família a Gaza ciutat, explica per WhatsApp que l'escalada amb l'Iran no ajudarà la gent de Gaza: "Ara diran que el pobre Israel està sota les bombes de l'Iran, l'Iraq, Hezbollah, els houthis... això els donarà més simpatia. Tots els mitjans internacionals parlen de l'atac iranià, encara que no va deixar morts, però les massacres a Gaza passen en silenci".

La violència dels colons

A l'altre territori ocupat palestí, Cisjordània, també creix l'espiral de violència. Després de la mort d'un adolescent israelià en un episodi que les autoritats van atribuir a un atac palestí, els colons han llançat una onada d'atacs a Cisjordània. "Amb l'atenció fixada en Gaza i ara també en l'Iran, ningú mira què passa a Cisjordània i la violència està creixent més i més", explica a l'ARA Yasser, un guia local de la regió de Betlem. "La violència s'està patint sobretot a les comunitats més petites i aïllades. Al nord de Ramal·lah, per exemple, almenys dues persones han estat assassinades en els últims tres dies i diverses han quedat ferides per atacs israelians. Les restriccions a la mobilitat també s'han incrementat i la confiscació de terres i demolició de cases avança sense aturador".

Els colons van matar dos palestins en pobles prop de Nablus i han cremat desenes de cases i cotxes, sovint sota la protecció de l'exèrcit israelià, que ataca la gent amb gasos lacrimògens i bales de goma. Human Rights Watch, de fet, ha publicat aquest dimecres un informe on es documenten robatoris i amenaces dels colons contra els camperols palestins i la destrucció de cases i escoles.

La situació econòmica també és un altre factor de tensió. Més de 120.000 palestins de Cisjordània que treballaven a Israel no han pogut tornar a la feina des del 7 d'octubre perquè les autoritats han revocat tots els permisos. Això suposa que vora 700.000 persones a Cisjordània estan sense ingressos des de fa més de sis mesos. I no són els únics: "A l'àrea de Betlem, per exemple, el 90% de la població treballa en el turisme i, des del 7 d'octubre, no ha vingut cap turista: no hi ha ingressos per als hotels, ni per als guies turístics ni per a les botigues de souvenirs. La gent està buscant l'alternativa al camp, conreant la terra, però no és sostenible a llarg termini. Ara mateix moltes famílies estan menjant gràcies als seus estalvis, però en algun moment s'acabaran", adverteix el guia.