Què passa a Síria? Una ofensiva sorpresa dels rebels reactiva la guerra

TunisDesprés que el règim del president Bashar al-Assad obtingués diverses victòries decisives fa més d’un lustre, el consens entre la majoria d’analistes era que la guerra civil a Síria es trobava a les acaballes. Tot semblava indicar que Al-Assad es convertiria en l’únic dels líders assetjats per fortes mobilitzacions durant les anomenades Primaveres Àrabs que s’imposaria als adversaris. Tanmateix, avui en dia no només l’exèrcit d’Al-Assad malda per controlar bona part del país, sinó que les milícies rebels encara poden infligir al règim algunes derrotes militars inesperades com la que va tenir lloc ahir dijous i que ha causat la mort de desenes de combatents. 

Hayat Tahrir al-Xams (HTS), la principal milícia siriana rebel àrab, va llançar dijous al matí una àmplia ofensiva sorpresa a la regió del nord d’Alep contra les tropes governamentals que es va saldar amb la mort d’almenys 132 combatents, segons ha informat l’Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH). En concret, en la batalla haurien mort 65 militants de HTS, 18 més de pertanyents a grups aliats seus, així com 49 soldats de l’exèrcit sirià. Com a resultat dels atacs, HTS i els seus aliats han aconseguit un avenç sensible de les seves posicions en diversos fronts.

D’acord amb l’OSDH, també hi hauria hagut víctimes civils, incloses criatures, la majoria fruit del bombardeig de zones amb “centenars de projectils i de míssils”. Per la seva banda, l’agència oficial de premsa siriana, controlada pel règim, també s’ha fet ressò de l’ofensiva, però no ha presentat cap xifra de baixes entre les forces armades. L’agència SANA afirma tan sols que “s’ha produît un atac terrorista a gran escala, en el qual han participat molts terroristes que han utilitzat armes de mitjà i gran abast”, i que ha tingut com a objectiu nombrosos pobles i ciutats del nord del país, als voltants de la ciutat d’Alep, la segona més important de Síria. Segons la seva versió, les hostilitats encara no s'han acabat.

HTS és un grup jihadista que va néixer fruit de la refundació del Front Nusra, que era la filial siriana d’Al-Qaeda. El grup va trencar relacions amb Al-Qaeda l’any 2017 en un intent de presentar al món una imatge més moderada i per deixar clar que el seu àmbit d’actuació i els seus objectius es limitaven a Síria. Des de llavors, HTS ha aconseguit controlar la província septentrional d’Idlib, que és precisament des d’on ha llançat l'última ofensiva amb la col·laboració d’altres milícies, la majoria d’inspiració islamista. El grup està inclòs a la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. 

Guerra estancada, però no aturada

Encara que fa anys que la guerra a Síria està estancada i amb prou feines apareix a la premsa internacional, això no vol dir que la violència hagi cessat del tot. De fet, l’ofensiva islamista és una resposta al bombardeig durant les darreres setmanes contra zones civils de la província d’Idlib per part d’avions russos i de l’exèrcit sirià, segons informa l’agència Reuters. Així doncs, el darrer esclat de violència sembla tractar-se d’un atac preventiu de HTS davant el temor que la intensificació dels bombardejos aeris sigui el preludi d’un assalt terrestre. De fet, durant els últims dies s’havia observat una concentració creixent de tropes a la frontera entre el territori controlat per l’estat i la milícia islamista. 

A banda de la província d’Idlib, hi ha dues franges més de territori al nord del país que s’escapen del control d’Al-Assad. Per una banda, al cantó occidental hi ha desplegades les tropes de Turquia, que governa el territori amb la col·laboració de diverses milícies àrabs afins. Al cantó oriental hi ha el territori autònom kurd, conegut amb el nom de Rojava i on hi ha instal·lades diverses bases militars dels Estats Units que tenen per objectiu combatre les restes de milicians de l’autoproclamat Estat Islàmic. El bàndol d’Al-Assad també compta amb suport extern, en aquest cas de Rússia i l’Iran. 

El llarg estancament del conflicte sirià està motivat per diverses causes. En primer lloc, el diàleg entre el règim i l’oposició patrocinat per l’ONU no ha desembocat en cap acord, perquè el règim es nega a fer cap pas a la implantació d’un sistema democràtic. A més, en l’àmbit militar el règim no ha llançat cap ofensiva a les zones opositores del nord del país perquè tant la UE com Turquia temen que provocaria un èxode de milions de refugiats cap a les seves fronteres. Aquesta és una de les principals raons per les quals milers de tropes turques estan desplegades en territori sirià. L’esclat de les guerres d’Ucraïna i de Gaza tampoc han afavorit els esforços militars de Damasc, perquè els seus dos patrons, Moscou i Teheran, no poden permetre’s una presència militar nombrosa a Síria.