Parlen els familiars dels israelians morts per foc amic: "El govern n'és responsable"

Jerusalem"La mort del meu germà es podria haver evitat. No en culpo els soldats al front, sinó els comandants de l'exèrcit i el govern, que no han convertit en una prioritat els segrestats. El govern n'és responsable i ha de dimitir", afirma en una conversa telefònica amb l'ARA Jonathan Shamriz. El seu germà Alon era un dels tres segrestats per Hamàs que van morir per trets de l'exèrcit israelià el 15 de desembre a la ciutat de Gaza. En el moment de ser assassinats, els tres nois anaven desarmats, sense samarreta i onejaven una bandera blanca. Tot just havien aconseguit escapar-se dels seus segrestadors i demanaven ajuda, en hebreu, als soldats. Però les ordres eren disparar contra qualsevol sospitós. "El primer objectiu del govern és destruir Hamàs i les famílies dels ostatges lluitem perquè l'únic objectiu sigui portar-los a casa. Si aquest fos el principal objectiu, l'exèrcit els estaria buscant intensament", explica Shamriz, que defensa un acord amb Hamàs per alliberar els ostatges. 

Doctrina Anníbal

El cas d'Alon Shamriz i dels seus dos companys de captiveri assassinats, Yotam Haim i Samer Talalka, ha causat estupor i ràbia a Israel. Però no és l'únic exemple d'israelians morts per foc amic. Múltiples testimonis indiquen que l'exèrcit va ser responsable de la mort de diversos segrestats el mateix 7 d'octubre, quan Hamàs va atacar el sud d'Israel: alguns en l'intercanvi de foc amb els milicians i d'altres, segons algunes fonts, en atacs deliberats que van prioritzar posar fi a l'amenaça terrorista per sobre del benestar dels civils i militars capturats. Aquests últims casos s'emmarcarien, segons mitjans locals, en l'anomenada Doctrina Anníbal, un controvertit procediment introduït per les Forces de Defensa d'Israel l'any 1986 que promulga que s'han d'evitar els segrestos "per tots els mitjans", fins i tot al preu de matar-los. El govern israelià la va revocar oficialment l'any 2016, però cada vegada són més nombrosos els periodistes i supervivents que asseguren que s'està tornant a aplicar arran de l'ofensiva de Hamàs.

És el cas de Yasmin Porat, que va viure de prop una d'aquestes situacions. En conversa amb l'ARA, explica que tant ella com la seva parella van fugir del Festival Nova quan va començar l'atac del 7 d'octubre i que van refugiar-se al quibuts Be'eri, on van ser finalment capturats per membres de Hamàs. Quan, després d'hores retinguts, la policia i l'exèrcit van arribar finalment a la població, Porat va aconseguir escapar-se: "Un milicià em va utilitzar com a escut humà perquè volia lliurar-se. I així vaig salvar la vida", explica. L'home va ser arrestat i Porat va córrer a informar els soldats que quaranta terroristes eren en una casa pròxima, amb quinze ostatges israelians. "No em van creure. Poc després, van disparar dos míssils contra la casa amb un tanc. Em van dir que només volien destruir les parets per entrar-hi. Però hi van morir tots. Els de Hamàs i els civils", diu. La parella de Porat, Tal Katz, va morir durant els combats al quibuts.

Assumir responsabilitats

"Es van cometre molts errors. I algú ha de pagar-ho. Encara no entenc com va poder passar", lamenta la supervivent, que també va perdre uns quants amics al Festival Nova i critica que l'exèrcit fos incapaç de protegir la població. "No m'agrada parlar de política, però he de dir que ja no creia en aquest govern abans del 7 d'octubre, i encara menys des de llavors. Després de la guerra, tot el govern i els comandaments de l'exèrcit i la policia hauran d'assumir la responsabilitat del que va passar", afegeix Porat, que reclama una investigació sobre els errors que van facilitar l'èxit de l'operació de Hamàs. "La confiança amb el govern i l'exèrcit s'ha trencat", confirma Jonathan Shamriz: "Hamàs no ens va sorprendre el 7 d'octubre, sempre ha volgut matar tots els jueus. Però que l'exèrcit no estigués a prop i ho evités sí que em sorprèn". També reclama una investigació i demana eleccions immediates.

A més de civils, almenys 36 dels 188 soldats morts a Gaza fins al 26 de gener han estat víctimes de foc amic o accidents, segons admet l'exèrcit. Segons el diari Jerusalem Post, una vintena van morir per trets dels seus companys, mentre que la resta van perdre la vida en accidents amb tancs, caigudes de parets o errors en la preparació d'explosius. Aquestes xifres, especialment significatives pel nombre relativament baix de morts entre les files israelianes, també han suscitat crítiques. Avner Gvaryahu, director executiu de l'ONG Breaking the Silence, formada per exsoldats que s'oposen a l'ocupació, ha declarat que mostren indicis d'una política "molt laxa" de l'exèrcit. I alerta: "Quan tractes una àrea com una zona de tir lliure, evidentment que hi pot haver víctimes civils. I també hi haurà casos de foc amic. I, com hem vist, també casos d'ostatges morts".