El Parlament d'Israel aprova els pressupostos generals que asseguren la continuïtat de Netanyahu enmig de les protestes
S'assegura la continuïtat de la coalició amb la ultradreta enmig de fortes protestes i les crítiques de l'oposició
BarcelonaLa Knesset, el Parlament d'Israel, ha aprovat aquest dimarts els pressupostos generals del 2025, amb protestes dins i fora de la cambra. Amb 66 vots a favor i 52 en contra, l'aprovació del pressupost garanteix la supervivència del govern de Benjamin Netanyahu, que des que va trencar la treva de Gaza torna a tenir el suport dels dos principals partits de la ultradreta, que li garanteixen la majoria parlamentària. Netanyahu havia d'aprovar els pressupostos abans de finals de març per no haver de convocar eleccions anticipades i ho ha aconseguit amb els vots de Poder Religiós, el partit de l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, que ha tornat al govern com a ministre de l'Interior des que Netanyahu va trencar l'alto el foc amb els bombardejos massius de dimarts passat. Aquest vespre de dimarts la policia ha desallotjat a la força alguns dels manifestants que es negaven a marxar de davant de la Knesset i n'ha detingut almenys nou.
El pressupost preveu un increment del 21% de la despesa: la partida de defensa augmenta un 40%. "És un pressupost de guerra i, amb l'ajuda de Déu, serà un pressupost de victòria", ha proclamat el ministre de Finances, l'ultra Bezalel Smotrich, poc abans de la votació. Durant la sessió, diputats de l'oposició han fet costat als familiars dels ostatges segrestats des del 7 d'octubre del 2023 a Gaza, presents a la sala. Els diputats han mostrat cartells amb la xifra 59, el nombre d'israelians vius o morts que continuen retinguts a la Franja. Fora de l'edifici milers de manifestants bloquejaven els accessos, on hi ha hagut xocs amb la policia. Mentrestant, el president del Parlament, Amir Ohana, els titllava de "delinqüents" per intentar aturar un "procés democràtic" i Smotrich s'hi referia com "una colla d'anarquistes".
Són els cinquens pressupostos que presenta el govern des que es va constituir el desembre del 2022, i inclouen importants retallades i increments d'impostos per augmentar el finançament a l'exèrcit. Una sisena part del pressupost (110.000 milions de xéquels, és a dir uns 27.000 milions d'euros) es destina a Defensa. L'esforç de guerra suposa retallades de 35.000 milions i un objectiu de dèficit del 4,7 %. Els comptes inclouen un increment d'impostos sense precedents, sobretot amb l'IVA, rebaixes salarials als funcionaris i retallades.
El cap de l'oposició, Yair Lapid, ha criticat que el pressupost és "el robatori més gran de la història" del país, perquè no inclou cap dels compromisos de retallada de les despeses ministerials i té un ample marge de discrecionalitat. Inclou també més diners per als seminaris religiosos relacionats amb els socis d'ultradreta del govern, que es neguen a fer el servei militar. Això ha desbloquejat el suport dels partits ultraortodoxos als pressupostos. "Esteu saquejant els diners i el futur de la classe mitjana, dels qui paguen els impostos i envien els seus fills a l'exèrcit: us n'aprofiteu sense gens de vergonya", ha denunciat Lapid. Amir Yaron, governador del Banc d'Israel, va criticar la setmana passada els pressupostos dient que "hi ha marge per reduir les despeses sense amenaçar el creixement econòmic potencial".
Crisi constitucional
El govern lidera també un xoc amb el poder judicial pel cessament del cap dels serveis secrets interiors, el Shin Bet. El govern en va anunciar la destitució, però el Tribunal Suprem l'ha suspesa. Alhora l'executiu fa mesos que intenta destituir la fiscal general, Gali Baharav-Miara, contra qui va presentar una moció de censura aquest diumenge. El Shin Bet investiga el Qatargate, l'escàndol del finançament de Qatar a assessors de Netanyahu perquè fessin una campanya de publicitat favorable a la seva candidatura al Mundial de futbol del 2022, a la qual se suma un altre escàndol amb Qatar, segons el qual el país finançava el govern de Gaza amb el vistiplau de Netanyahu. El Shin Bet també critica Netanyahu per no haver fet cas de les advertències sobre l'atac palestí del 7 d'octubre i el primer ministre intenta carregar totes les responsabilitats sobre els serveis de seguretat. Baharav-Miara supervisa el judici de les tres causes de corrupció a què s'enfronta el primer ministre.
