El pare que feia riure la seva filla sota les bombes a Síria, ara sense llar pel terratrèmol: "No podria suportar una altra desgràcia"

Istanbul / BarcelonaEl febrer del 2020 Abdul·lah Abu Salwa i la seva filla Salwa van protagonitzar un vídeo que es va fer viral arreu del món. El pare s’havia inventat una estratègia en un intent desesperat de protegir la petita -que aleshores tenia 5 anys- del trauma dels bombardejos constants de l’aviació russa a Idlib, regió rebel del nord de Síria: era un joc. “¿És una bomba, o un avió?”, li preguntava ell quan començava el bombardeig. “Una bomba. I quan esclati, riem”, responia ella. L’explosió retronava. I el riure de la petita se sentia més fort que les bombes. 

Poc després del vídeo, que els lectors de l’ARA deuen recordar, i mentre el coronavirus gestava la pandèmia, la família es va refugiar a Turquia. Fa dues setmanes el terratrèmol que va matar almenys 50.000 persones i va deixar més de 150.000 ferits, els va deixar sense casa. 

“Per algun motiu la Salwa aquella nit havia volgut dormir a la nostra habitació. Ens vam despertar quan tot tremolava. No sé d’on vaig treure les forces per apartar un armari que havia caigut i bloquejat la porta. Les parets van començar a caure i amb prou feines vam poder sortir. La meva dona, embarassada de quatre mesos, va caure per les escales quan baixàvem des del cinquè pis. Però per sort ella i el fill que esperem estan bé”, explica a l’ARA. 

Però la família ho ha perdut tot. Just ara que començaven a veure la llum d’una vida normal, després d’haver perdut casa seva dos cops pels bombardejos del règim de Baixar al-Assad i de l’aviació de Putin: primer van haver de fugir d’Alep, deprés d’Idlib. I ara han de tornar a començar de zero. Vivien a Antàquia, una de les ciutats més afectades pel terratrèmol. 

“ Hem de sortir d’aquí perquè no podria suportar una altra desgràcia. Temo que perdria el cap. No tindria forces”, admet l’Abdul·lah. Quan van arribar a Turquia els va enxampar la pandèmia i per a ell va ser impossible trobar feina. Però dues setmanes abans del terratrèmol havia començat a treballar de fotògraf per a un fabricant de joies. “Feia les fotografies dels catàlegs i de la pàgina web i era una feina que m’agradava molt. Però ara ja no queda ni joieria ni res”, diu, i no pot evitar que se li escapi una altra riallada, també de pura desesperació. 

La família havia demanat asil al Canadà, i la seva petició havia estat acceptada, però no s’ha cursat encara. Ara viuen en un pis compartit amb altres famílies i no veuen com se’n podran sortir. Quan li preguntem sobre el racisme creixent a Turquia amb els refugiats sirians, diu que no vol ficar-se en problemes: “Només puc dir que quan ho has perdut tot necessites arribar a un lloc on t’ajudin a tornar a començar”. 

La Salwa ja té 8 anys i cada cop és més difícil protegir-la de la realitat amb jocs de criatures. “Ara no es pot adormir a dins de casa: l’hem de bressolar al carrer i portar-la a dins quan s’ha adormit. Farem tot el que podrem per ella, però això no ho pot arreglar ni el millor psicòleg del món”.

Refugiats sirians: sobreviure a la guerra, el terratrèmol i ara el racisme

Sense casa i amb poques perspectives d’una vida en condicions, més de deu mil sirians han marxat de Turquia i han tornat al seu país dues setmanes després del terratrèmol. Així ho ha assegurat el ministre de Defensa turc, Hulisi Akar, tot i que ha afegit que tenen permís per tornar en un termini d’entre tres i sis mesos. Molts d’ells, ara sense casa a Turquia a conseqüència del sisme, tornen a Síria per comprovar si el seu antic habitatge ha estat també danyat o per cuidar familiars que han quedat ferits al terratrèmol. A Síria l’ajuda humanitària arriba amb comptagotes i a les zones fora del control del règim d’Al-Assad els hospitals, que ja treballaven amb molta precarietat, estan desbordats. 

Alguns sirians que s’han quedat a Turquia no han tingut més remei que anar a parar a un camp de damnificats. És el cas del Macit. És en un camp situat prop d’Osmaniye, una de les ciutats turques més devastades pel sisme. Allà l’han acusat d’haver cremat una tenda de campanya. “Van culpar els sirians sense tenir cap prova. De fet, jo em vaig cremar la mà intentant apagar el foc”, explica.

L'Usama i viu a Reyhanli, una ciutat situada a la regió turca de Hatay, a tocar de la frontera amb Síria. La policia el va apallissar dies enrere pensant que era un dels saquejadors que han entrat a les cases que han quedat buides en aquesta zona després del terratrèmol. No s’entén com el van confondre. 

Amb ganes d’ajudar, l’Usama es va traslladar amb alguns amics a la ciutat d’Antioquia, una de les més afectades pel terratrèmol, a només uns cinquanta quilòmetres de casa seva. “Plovia i cadascú mirava de salvar els seus familiars”, explica per videoconferència quan recorda la matinada en què la terra va tremolar. “Ja ens van començar a insultar i a mirar malament, mentre ajudàvem prop de l’hospital d’Antioquia”, recorda. Davant això, van decidir gravar amb vídeo tot el que feien com a prova que ells només intentaven ajudar. “No volíem que ens acusessin de lladres”, afirma.

Una veïna li va demanar per telèfon que anés a casa seva a recollir alguns objectes personals. Ella no podia fer-ho perquè s’havia traslladat a Istanbul per cuidar un fill que estava ingressat a l’hospital arran del terratrèmol. Fins i tot li va enviar una declaració signada segons la qual tenia permís per entrar a l’habitatge. En el camí de retorn a Reyhanli, però, la policia va aturar l’Usama i els seus amics. “Ens van demanar la documentació del vehicle i moltes explicacions”, diu. Els seus pobres coneixements del turc no van ser suficients per donar-les. “Ens van fer baixar del cotxe i ens van apallissar”, assegura l’Usama. Després, els agents els van revisar els telèfons i van trobar els vídeos on es veia com ajudaven. “Aneu a casa i no torneu per aquí”, els van dir, sense cap disculpa.

La Zaina és siriana i viu al Regne Unit. La seva família, però, és al sud de Turquia i aquesta setmana va fugir a Ankara arran del segon terratrèmol que va sacsejar el país dimarts. Amb una magnitud de 6,4, va causar tres morts i diversos edificis ja buits es van ensorrar. “Vaig reservar un pis per a la meva família a Ankara a través d’Airbnb amb la targeta de crèdit des del Regne Unit. Quan van arribar-hi després de conduir durant set hores, els van dir que no hi havia places lliures i que no els podien tornar els diners, 135 lliures esterlines. Vaig haver de trucar a Airbnb perquè em fessin el reemborsament”, explica. Però la història no acaba aquí. La Zaina va reservar un segon pis i els va passar el mateix quan el propietari es va adonar que eren sirians. Es van haver d’allotjar en un hotel.