Els palestins de Rafah ja no saben on fugir

Barcelona"Als meus fills els he escrit els noms als canells i a les cames perquè els puguin identificar si ens bombardegen. Ho vaig fer després d'haver sobreviscut al terrible atac de la matinada de dilluns. Però després, quan vaig veure trossos de cossos humans al pati de casa i escampats pel terrat, vaig pensar que no serviria de res". És l'esfereïdor testimoni d'una metgessa palestina que treballa amb Metges Sense Fronteres i que ha pogut enviar un missatge de veu als seus companys des de Rafah, al sud de la franja de Gaza. "Morirem tots. Esperem que sigui molt ràpid per aturar el patiment que vivim cada segon", rebla.

Aquest dimarts l'exèrcit israelià ha bombardejat per tercer dia consecutiu l'hospital de Nasser (a Khan Yunis, ciutat veïna de Rafah), un dels pocs que continuen operatius a la Franja, en un atac en què han resultat greument ferits dos periodistes d'Al-Jazeera. En un missatge de WhatsApp, el doctor Khaled Alserr ha explicat a Middle East Eye que "l'exèrcit ha dit a tothom que havia d'evacuar l'hospital en trenta minuts abans de bombardejar-lo i ha disparat tres civils a la porta".

A Rafah, que es troba a la frontera entre la Franja i Egipte, s'han anat acumulant 1,3 milions de palestins en quatre mesos. Seguint les ordres d'evacuació de l'exèrcit israelià, la majoria s'hi han desplaçat, en alguns casos fins a set o vuit vegades, des d'altres zones de la franja de Gaza, i en l'actualitat s'amunteguen en un territori de pocs quilòmetres quadrats. Després del bombardeig de dilluns, però, en què l'exèrcit israelià va matar més d'un centenar de palestins i va alliberar dos ostatges de Hamàs, i després que el primer ministre israelià donés l'ordre d'evacuació de Rafah, alguns palestins han tornat a traslladar-se, però aquest cop cap al centre i el nord de la Franja, segons explica a l'ARA en un missatge de WhatsApp Yamen Um, un periodista palestí que també ha fet el camí de retorn. "Davant l'amenaça d'una invasió imminent, la gent no sap què fer: tornen al centre de la Franja, però no hi ha cap lloc segur. Tothom té molta por. És un malson, perquè no saben on anar. Van anar a Rafah perquè l'exèrcit va dir que era un lloc segur i ara els diuen que han de marxar d'aquí. Però on poden fugir? És com donar voltes en un cercle macabre", relata.

La població palestina està exhausta, té molt pocs aliments i aigua, intenta preservar-se del fred i malviu en tendes de plàstic. "Si l'exèrcit israelià comença la invasió de Rafah, el perill no és només per a la gent que és allà, sinó per als 2,3 milions de palestins que continuem a la Franja. Perquè Rafah és el punt per on entra la poca ajuda humanitària que arriba a Gaza", apunta el periodista. "L'objectiu d'Israel és matar tots els palestins que pugui i expulsar la resta fora de Palestina. Ho ha destruït tot: les cases, les escoles, els hospitals, els carrers... Diu que lluiten contra Hamàs, però en realitat el que fan és matar qualsevol forma de vida. Ens volen fora de la nostra terra, perquè quan la guerra s'acabi no quedarà res. Creuen que així els palestins acabarem marxant, però això no passarà", reivindica.

Durant l'última setmana l'exèrcit israelià ha intensificat els bombardejos sobre Rafah, amb desenes d'atacs sobre zones densament poblades. Davant el desastre humanitari que comportaria una invasió del sud de Gaza, la pressió internacional sobre Israel creix. Aquest dimarts els Estats Units han advertit Netanyahu que una operació militar a Rafah que no estigui ben planificada suposaria un "desastre". El mateix president, Joe Biden, l'ha instat públicament a "protegir" els civils. Dilluns el primer ministre britànic, Rishi Sunak, va dir que Israel s'ho havia de pensar dues vegades abans d'atacar Rafah, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va instar els Estats Units i el Regne Unit a deixar d'enviar armament a Israel si realment volen que s'acabi la guerra.

Converses per a un alto el foc

A un pas del desastre, aquest dimarts s'han reprès les negociacions sobre un alto el foc, que Netanyahu en persona va rebutjar de pla la setmana passada, quan va donar carpetada a la treva de sis setmanes proposada per Hamàs a canvi de l'entrada d'ajuda humanitària i l'alliberament dels ostatges. Al migdia s'han reunit al Caire els representants dels Estats Units, Egipte, Qatar i Israel per trobar una sortida in extremis. David Barnea, cap del Mossad, els serveis secrets israelians, s'ha reunit amb William Burns, director de l'espionatge estatunidenc; amb els responsables dels serveis secrets d'Egipte, i amb el primer ministre qatarià, Mohammed bin Abdulrahman al-Thani.

Fa setmanes que busquen la quadratura del cercle amb els mateixos elements de l'equació: l'alliberament dels 130 ostatges israelians que es creu que continuen a la Franja, però que es desconeix si són vius o morts, i que Hamàs vol intercanviar per presoners palestins; la fi dels bombardejos i la retirada més o menys total de l'exèrcit de la Franja, i l'entrada d'ajuda humanitària. Aquest últim requisit, però, no hauria de ser matèria de negociació, ja que el Tribunal de Justícia de l'ONU ha ordenat a Israel garantir l'arribada d'ajuda. Sud-àfrica, que va denunciar Israel per genocidi al desembre, ha demanat al tribunal que dictamini més mesures provisionals per evitar l'ofensiva sobre Rafah.

Les negociacions del Caire han tornat a alimentar les esperances d'una treva, ara que Netanyahu ha de fer front a la pressió internacional i la dels familiars dels ostatges, que reclamen un acord per treure els seus éssers estimats de la Franja. Però és massa aviat per saber com el primer ministre israelià, que es juga el seu futur polític en la continuïtat de la coalició de govern amb la ultradreta, respondrà a les pressions.