Els palestins de Gaza, ostatges d'un futur incert

BarcelonaLa situació dels palestins desplaçats al sud de la franja de Gaza és cada dia més dramàtica. Les organitzacions internacionals adverteixen que moltes famílies estan passant fam i que fàcilment hi pot haver un deteriorament, ja que els camions d'ajuda que entren pel pas de Rafah, des d'Egipte, són limitats i clarament insuficients per pal·liar les seves necessitats. Els desplaçats han esdevingut ostatges que Israel ha acorralat en una àrea molt petita, de la mateixa manera que ha acorralat tota la població palestina de la Cisjordània ocupada en petites superfícies. Tant a Gaza com a Cisjordània l'objectiu és el mateix: fer la vida impossible a la població i forçar la seva marxa per deixar espai al Gran Israel que impulsen els governs israelians sense distinció.

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el seu entorn diuen que els desplaçats no podran tornar a la ciutat de Gaza i al nord de la Franja si abans no es resol el problema de Hamàs: Israel exigeix la sortida definitiva de la Franja i l'exili permanent dels líders islamistes i també del conjunt de les seves forces, desenes de milers d'homes, segons les estimacions més baixes.

Mentre això no passi, els refugiats continuaran patint, especialment ara que Washington ha dit que no veu cap situació de genocidi a la Franja. L'exèrcit israelià encara avança cap al sud i ja controla la major part de la ciutat de Khan Yunis, on segons el ministeri de Defensa s'havien refugiat els màxims responsables de Hamàs, incloent-hi Yahiya Sinwar.

La liquidació aquesta setmana de Saleh al-Aruri al sud de Beirut, en la zona de Hezbol·lah per excel·lència, és un senyal clar que Israel està canviant de fronts. Els avenços cap al sud de la Franja exigeixen menys concentració de tropes i d'esforços en aquella zona i potser això explica els atacs fora de Palestina dels últims dies.

Desplaçats al sud per deportar-los

Aquestes no són bones notícies per als desplaçats, perquè encara que l'atenció de les autoritats israelianes es dispersi, això no significa que hagi de canviar de tàctica a la Franja, ni que canviï l'objectiu d'aconseguir que el nombre més gran possible de refugiats emigrin cap a Egipte i després a qualsevol altre país que vulgui acollir-los.

Les condicions perquè això passi han estat ben calculades per Israel, que ha forçat els desplaçats en direcció a Egipte i els ha col·locat en una situació òptima per a la deportació. En aquestes circumstàncies els responsables israelians asseguren que de moment no es donen les condicions per autoritzar-los a tornar al nord.

La liquidació d'Al-Aruri no amaga la frustració que comporta que Israel encara no hagi eliminat cap alt càrrec de Hamàs a la franja de Gaza, ni de l'aparell polític ni de les milícies, tres mesos després de l'inici de la guerra. Perquè tot i que la mort del número dos de Hamàs hagi estat mediàtica no significa que doni fruits. Com ha dit l'ex primer ministre israelià Ehud Barak, a Al-Aruri el substituirà algú altre i no hi ha garanties que sigui millor per a Israel.

Israel ha assassinat un munt dels màxims responsables de Hamàs, començant pel seu fundador, el xeic Ahmed Yassin, postrat en una cadira de rodes, però amb cada assassinat venia un relleu que a la llarga resultava pitjor que el desaparegut. Potser el que Barak vol dir és que el conflicte no té solució militar, per més que la dreta religiosa i nacionalista vulgui una solució militar.

Precisament, el que està passant amb els desplaçats de Gaza és una ocasió única per a la dreta. L'atac del 7 d'octubre, on van morir 1.200 israelians, ha donat a Netanyahu una oportunitat somniada: expulsar tots o una gran part dels 2,3 milions de palestins de Gaza és a l'abast. Hi ha ministres israelians que volen executar aquest somni, i que ho diuen en públic, cada vegada amb més freqüència. Si s'executa, la comunitat internacional posarà el crit al cel però no mourà ni un dit per evitar-ho, i no serà la primera vegada que la seva passivitat resulta tràgica.

Com a convidats, els civils palestins esperen el seu destí incert, que podria portar-los a qualsevol lloc del món: a Austràlia, al Canadà, a l'Àfrica, a Europa... En alguns països viurien una vida molt millor que a la franja de Gaza. Per a Israel això resoldria el problema palestí d'una manera "humanitària", com va apuntar fa alguns dies el ministre religiós i nacionalista Bezalel Smotrich.