"Els palestins cristians som tan palestins com els musulmans"

Enviada especial a JerusalemA Gaza hi viuen un miler de cristians que van pensar que l'església de Sant Porfiri, del segle V, seria un lloc segur on refugiar-se dels bombardejos d'Israel, que no han parat des de fa 14 dies. El temple, grecoortodox, el més antic de la Franja, situat al barri de Zaytoun, al nord de Gaza, no havia estat danyat a les anteriors guerres. Però dijous a la nit va patir l'impacte d'un míssil israelià. Segons han confirmat a l'ARA fonts del patriarcat, hi van morir 18 persones, entre les quals nou criatures. La majoria de víctimes pertanyen a tres famílies, totes elles cristianes, encara que al temple també s'hi havien refugiat molts musulmans, segons detalla el patriarcat, que explica que l'impacte va fer caure tot el sostre del temple. Hi havia 500 persones: els supervivents s'han refugiat ara a l'església del patriarcat llatí. Com les mesquites, les escoles i els hospitals, l'església cristiana tampoc s'ha salvat de les bombes.

Israel intenta preservar els centres de culte cristians per no danyar la seva imatge a Occident, encara que no sempre: el 2002, durant la Segona Intifada, les tropes israelianes van assetjar l'església de la Nativitat de Betlem, on s'havien refugiat milicians, i el temple va patir danys. En aquest cas, però, segons ha admès l'exèrcit israelià, l'església va patir l'impacte d'un dels seus projectils, que, asseguren, es dirigia a un "centre de comandament" proper.

El Patriarcat Ortodox de Jerusalem ha dit en un comunicat que "atacar esglésies i les seves institucions, i el refugi que ofereixen per protegir ciutadans innocents, especialment dones i criatures que han perdut casa seva en els bombardejos israelians de zones residencials, és un crim de guerra que no pot ser ignorat". També ha assegurat que continuarà oferint refugis dins la ciutat de Gaza, malgrat l'ordre d'evacuació que l'exèrcit israelià ha dictat als habitants de la Franja perquè es moguin cap al sud. El Consell d'Esglésies Palestines ha dit que l'atac "demostra que els objectius de l'ocupació israeliana són gent no armada, criatures, dones i avis".

Un jove palestí cristià ortodox de Jerusalem explica a l'ARA que l'església era molt coneguda "perquè cada cop que hi ha hagut una massacre a Gaza, la gent s'hi refugiava". Vol deixar clar que els cristians formen part del poble palestí, encara que sovint Occident els deixa fora en la seva mirada del conflicte. "Ho volen fer passar per una guerra de religions, una guerra entre jueus i musulmans, però no és així: hi ha palestins musulmans, cristians, jueus, d'altres religions i ateus... El conflicte és entre ocupants i ocupats", destaca. Demana que no publiquem el seu nom per por de represàlies de les autoritats israelianes. També lamenta que hi hagi hagut d'haver un fet tan greu "perquè els mitjans parlin dels cristians de Gaza". El jove recorda que entre la població originària de Palestina, abans de la creació de l'Estat d'Israel, hi havia gairebé un 40% de cristians. I demana que no es perpetuïn imatges estereotipades: "Jo soc àrab, palestí i cristià, i això no hauria de sorprendre a ningú, perquè visc al lloc on va néixer el cristianisme –afirma–. Els palestins cristians som tan palestins com els musulmans", afegeix, i recorda: "Patim igualment l'ocupació israeliana".

Les Esglésies de Jerusalem condemnen l'atac a l'hospital

L'església està situada a només 300 metres de l'hospital anglicà Al-Ahli, que va ser bombardejat dimarts. Els caps de totes les Esglésies cristianes de Jerusalem van denunciar en una roda de premsa conjunta l'atac, que Israel va atribuir a un míssil perdut de la Jihad Islàmica palestina, que al seu torn va negar qualsevol responsabilitat. L'arquebisbe de Jerusalem, Hosam Naoum, no va acusar directament Israel, però va recordar que l'exèrcit havia ordenat evacuar l'edifici i que ja havien rebut un atac d'advertiment dissabte que va causar destrosses. Sobre el nombre total de morts, es va remetre a les xifres del ministeri de Sanitat de Gaza, que parla de gairebé 500 víctimes mortals, i va dir que més de 5.000 persones havien buscat refugi a les instal·lacions de l'hospital. Construït el 1882, el centre està gestionat per l'Església episcopal anglicana de Jerusalem.