Palestins a Catalunya: "La meva família és a Gaza esperant el seu torn per morir"

BarcelonaRabee Abunahel (Ciutat de Gaza, 1990) fa dotze mesos que viu enganxat al telèfon i moltes nits gairebé no pot dormir. Espera angoixat notícies de la seva família, atrapada sota els bombardejos a Gaza, i no sempre és fàcil comunicar-s'hi. "Quan veig informacions d'atacs i no rebo resposta em torno boig; em passo moltes estones plorant", explica en conversa amb l'ARA. Ja fa sis anys que viu a Barcelona, on va arribar després d'una cursa d'obstacles per sortir de la Franja, i ara veu amb desesperació com la seva mare i molts dels seus germans i nebots voldrien fer el mateix però no poden. Després d'un any sencer fugint dels atacs israelians, ara estan refugiats en una suposada zona segura al sud de la Franja, però "ja no tenen esperança –afirma Abunahel–. Prefereixen morir que quedar-se així. Tothom està esperant el seu torn per morir".

La indignació i la ràbia però també el dol i la desesperança són els sentiments que ara mateix predominen entre la comunitat palestina a Catalunya, formada per unes 3.000 persones. "Estem cansades, sense consol i molt adolorides", confessa Natalia Abu-Sharar, presidenta de la comunitat. Que Hamàs podia atacar Israel després de dècades d'ocupació, i que la resposta de Tel-Aviv seria contundent, era imaginable per als palestins. El que no s'esperaven, però, és que les bombes continuessin caient sense parar més d'un any després, amb un balanç d'almenys 42.500 persones assassinades. "Jo he viscut la guerra a Gaza i això no havia passat mai", diu Abunahel. Hi coincideix el Mohamed (nom fictici), que des de fa 20 anys treballa al restaurant palestí Simbad, al barri de Sants de Barcelona. De 70 anys i originari de Nablus, el seu pare ja havia viscut la Nakba,l'expulsió de 800.000 palestins després de la creació de l'estat d'Israel (1948), i veu clar que "el que està passant ara és pitjor; és un genocidi".

No són pocs els palestins nascuts a Gaza que viuen a Catalunya, i molts han perdut part de la seva família en els últims mesos. "I no una o dues persones, sinó vint membres de la família, trenta, quaranta... –lamenta Abu-Sharar–. Al principi t'impacta molt, però ara ja fa tant mal que no saps com expressar-te", afegeix.

Els gazians han après que no hi ha cap lloc fora de perill a la Franja, i Abunahel posa l'exemple dels seus: van aconseguir escapar-se de la ciutat de Gaza (nord) quan els tancs van disparar contra l'edifici on vivien, i des de llavors han estat fugint constantment del foc israelià en direcció al sud del territori palestí. Ara són a l'anomenada zona humanitària d'Al-Mawasi, que l'exercit assegura que és un lloc segur, tot i que ja l'ha atacat diverses vegades. I al marge de les bombes, remarca Abunahel, "ningú viu segur en una tenda. L'aigua està molt bruta; aconseguir menjar és complicat, i les malalties s'escampen", relata.

Com altres palestins a Catalunya, Abunahel fa mesos que intenta sense èxit treure membres de la seva família de Gaza. Ho ha provat amb la seva mare, de 56 anys i que té NIE espanyol, i alguns dels seus germans, però sempre ha topat amb un mur. "El govern espanyol no està fent res en aquest sentit", denuncia la presidenta de la comunitat. Segons explica, el ministeri d'Exteriors va acabar derivant tots els palestins amb familiars a Gaza al consolat espanyol a Jerusalem, que es va limitar a prendre'n nota i a crear un grup de WhatsApp per informar de novetats sobre una evacuació eventual a través del pas de Rafah. "L'última resposta que ens han donat és que estan esperant el permís d'Egipte i d'Israel, que el tema no està a les seves mans", es queixa Abunahel.

Altres famílies han recorregut a pagaments de fins a 10.000 dòlars per persona per sortir de la Franja a una agència de viatges amb seu al Caire –part d'un grup empresarial vinculat al govern d'Abdel Fattah al-Sisi– i que testimonis d'aquest reportatge qualifiquen de "màfia".

El suport de la societat catalana

Que hi hagi qui fa negoci amb el patiment a Gaza encara augmenta més el sentiment d'impotència dels palestins, als quals després de tants mesos de guerra sovint els falten energies per protestar. Per això agraeixen tant la resposta als carrers de Catalunya, amb milers de persones sortint en més d'una desena de manifestacions fins ara per demanar que s'aturin les matances. "La societat catalana respon contínuament a totes les nostres convocatòries", celebra Salah Jamal, historiador i escriptor i històric de la comunitat palestina. El suport, afegeix, també es nota en els petits detalls: "Molta gent porta ara kufia [el mocador palestí] pel carrer". "I hi ha moltes banderes palestines als balcons", afegeix el Mohamed, del restaurant Simbad, a qui durant aquests mesos molts clients se li han acostat per expressar-li la seva solidaritat.

La família d'Abunahel també agraeix el suport de la ciutadania europea, però el jove palestí deixa clar que "l'important per a ells és que s'acabi la guerra". En aquest sentit, les crítiques dels palestins es dirigeixen cap a la "hipocresia" de la comunitat internacional. "Com pots demanar l'alto el foc i continuar enviant armes a Israel", denuncia Jamal. "El que cal és tallar relacions econòmiques i polítiques", apunta Abunahel. "No volem paraules simbòliques de condemna, volem accions", rebla Abu-Sharar.

Cap d'ells, però, confia en un canvi en l'actitud de les potències occidentals, ja sigui perquè les consideren còmplices del projecte israelià per aconseguir una "hegemonia" total al Pròxim Orient, en paraules de Jamal, o per una reflexió més crua: "Com que no som blancs i amb ulls blaus, no els importa que morim", diu Abunahel, que compara el desemparament dels palestins amb el suport als refugiats ucraïnesos.

El pronòstic del Mohamed és que, si la comunitat internacional no intervé abans, d'aquí a dos anys Israel haurà "liquidat" els palestins de Gaza i després anirà a Cisjordània. "Tenen un pla per ocupar-ho tot", afirma. L'operació per buidar el nord de la Franja ja ha començat i l'avanç dels colons a Cisjordània s'ha accelerat des del 7 d'octubre. És per això que el reconeixement de Palestina per part d'Espanya i la defensa de l'anomenada solució dels dos estats és un gest simbòlic però sense recorregut real per a molts palestins: "Quins dos estats? Això és impossible perquè Cisjordània està plena d'assentaments il·legals posats per fer inviable un estat palestí", reflexiona Abu-Sharar, que no veu una sortida fàcil a la situació actual però crida a no abaixar els braços: "Mirem les nostres famílies i la nostra gent i hem de treure forces per continuar". Abunahel s'agafa ara mateix a una de les últimes notícies que va tenir dels seus des de Gaza: "Em van dir que tenen molta por perquè hi ha atacs a prop d'on són, però estan vius".