Zaid Amali: "A Palestina s'està establint un precedent molt perillós per a tot el món"

BarcelonaZaid Amali, refugiat palestí de tercera generació, és el director de l'ONG Miftah, que promou principis de democràcia i bona governança entre la societat palestina i busca suports internacionals a la seva causa a través de la incidència política. Establert a Ramal·lah, ha visitat Barcelona aquesta setmana convidat pel CIDOB.

Cada dia hi ha més rumors que asseguren que Israel es prepara per envair Rafah, l'última ciutat de la franja de Gaza que no ha estat arrasada en l'ofensiva que va començar fa sis mesos i mig.

— La situació a tota la franja de Gaza és molt crítica. I si hi ha una invasió terrestre de Rafah estarem davant d'una catàstrofe encara molt pitjor. Israel està lliurant una guerra indiscriminada contra la població i la infraestructura civil que té un cost humà terrible, però estratègicament no ha aconseguit res. El que està fent Netanyahu és perllongar la guerra pels seus propis interessos polítics. Però la realitat és que, mig any després, Israel està molt lluny de controlar Gaza. No ho va aconseguir amb 17 anys de bloqueig i successives guerres i no crec que ara amb el genocidi pugui arribar a controlar militarment tampoc la gent de Gaza.

Així, ¿creu que Netanyahu no està aconseguint els seus objectius a Gaza?

— Depèn de com es miri. Els objectius declarats són rescatar els ostatges i destruir Hamàs. Això no ho estan aconseguint. Però jo penso que l'objectiu real d'Israel és un altre, i és el mateix que ha perseguit des de la seva fundació, el 1948. El que busca és quedar-se la terra de Palestina sense els palestins. Això ho fan utilitzant diferents eines: en el cas de Gaza, amb el setge i el genocidi. A Cisjordània, actuen amb la violència dels soldats i dels colons, que se senten totalment impunes. Per això diem que la nakba [catàstrofe en àrab, com es coneix l'expulsió de 750.000 palestins amb la fundació d'Israel] no s'ha aturat mai, sinó que ha pres diferents intensitats. I quan veiem dos milions de desplaçats forçats a Gaza o les fosses comunes que ara s'estan descobrint a l'hospital d'Al-Shifa pensem que el que està passant avui encara és pitjor que fa gairebé 80 anys. És molt frustrant veure resolucions del Tribunal de l'ONU, del Consell de Seguretat... i que res no canviï sobre el terreny. Cal aturar ja el genocidi. El dret internacional no es pot aplicar selectivament: a Palestina s'està establint un precedent molt perillós per a tot el món.  

¿La crisi entre l'Iran i Israel està funcionant com una cortina de fum?

— Palestina continua sent central a la regió. És cert que l'Iran ha atacat Israel per primer cop de manera directa, però cal recordar que això ha estat una resposta a l'atac israelià al consolat de Damasc. Per mi la solució a l'escalada regional és que Israel hagi d'afrontar les conseqüències dels seus actes. Si es fa això i hi ha justícia per als palestins, la regió tindrà pau i estabilitat. Però les grans potències semblen disposades a arriscar-se a una guerra regional, amb dimensions internacionals, abans que asseure Israel al banc dels acusats.

Els Estats Units van vetar divendres el reconeixement de l'estat palestí al Consell de Seguretat de l'ONU.

— Els que defensaven la sortida dels dos estats haurien d'haver reconegut l'estat palestí fa dècades. No ho fan perquè, encara que seria un gest simbòlic, reforçaria el dret internacional. Però ara els palestins hem perdut la poca fe que ens quedava en el dret internacional. Fa 13 anys, quan el president palestí Mahmud Abbas va anar a l'ONU per demanar el reconeixement de Palestina [aleshores va obtenir l'estatut d'estat observador] i es va hissar la bandera palestina a l'ONU per primera vegada, la gent ho va seguir amb entusiasme amb pantalles gegants. Però ara hi ha escepticisme. Perquè amb els acords d'Oslo del 1993 ens van vendre un projecte de sobirania que només ens ha portat més morts i més colonització. L'única cosa positiva de tot el que està passant és que la causa palestina torna a ressorgir arreu del món.