Els ostatges israelians morts per foc amic i el Protocol Anníbal

SegoviaAmb els detalls sobre la mort dels tres ostatges israelians a la localitat de Shujaiya, a l'est de la Ciutat de Gaza, la setmana passada, s'han multiplicat les teories de la conspiració. Aquestes teories semblen intrínseques a Israel i circulen sovint, de vegades amb profusió, per exemple després de l'assassinat del primer ministre Yitzhak Rabin fa quasi trenta anys.

El cap de l'exèrcit, el general Herzi Halevi, ha assumit la responsabilitat de la mort dels tres ostatges que van ser abatuts per soldats de la brigada Golani, malgrat que van sortir del seu amagatall amb les mans alçades, a pit descobert i brandant roba blanca per mostrar als soldats que no estaven armats. Els tres ostatges van demanar auxili cridant en hebreu i prèviament havien penjat una pancarta d'una finestra en la qual es podia llegir, també en hebreu: "Auxili. Som tres ostatges". Una investigació preliminar de l'exèrcit diu que els soldats havien llegit la pancarta, però van pensar que era una trampa.

El tràgic incident comporta el retorn del debat al voltant de l'anomenat Protocol Anníbal, una directriu de l'exèrcit israelià què ordena als soldats matar qualsevol israelià que sigui presoner en mans de l'enemic, perquè d'aquesta manera l'enemic no podria negociar-ne l'alliberament a canvi de centenars de palestins. El Protocol Anníbal es va començar a aplicar en secret durant la guerra del Líban, a partir del 1986, quan milicians libanesos van fer presoners un grapat de soldats israelians. Va estar en actiu fins al 2016, quan va ser abrogat definitivament per les crítiques què va suscitar a l'interior d'Israel, de manera que és un procediment que en teoria ja no és efectiu, almenys oficialment.

Però la versió conspirativa també xoca amb el fet que els tres israelians morts per la brigada Golani no eren estrictament presoners en el moment que van morir. Tots tres havien fugit dels milicians de Hamàs i volien lliurar-se als soldats per tornar a Israel.

El general Halevi ha donat instruccions a les tropes perquè estiguin previngudes si en el futur es dona una situació semblant. El general va justificar l'incident explicant que els soldats no preveien una situació com aquella i, per tant, van pensar que eren milicians palestins i per això van disparar i rematar els tres ostatges sense fer cas dels crits en hebreu.

'Mea culpa' immediat

D'altra banda, l'exèrcit no ha amagat el que va passar a Shujaiya i només unes hores després va donar la seva primera versió de l'incident. Posteriorment, va anar actualitzant les dades a la seva disposició davant una població que seguia amb consternació els detalls de l'incident.

La mort dels tres israelians pot tenir una incidència significativa en el desenvolupament de la guerra, en la mesura que l'opinió pública s'ha sensibilitzat molt davant la tragèdia dels ostatges. No només els familiars es manifesten diàriament al carrer per forçar un intercanvi de presoners immediat, sinó que la població israeliana també dona suport àmpliament a les famílies dels ostatges.

Fins i tot, no es pot descartar que l'incident tingui una repercussió directa en la guerra. Hamàs vol aprofitar la sensibilitat de la població israeliana envers els ostatges per aconseguir un alto el foc definitiu, un plantejament que en principi rebutja el primer ministre Benjamin Netanyahu, que afronta cada cop més pressió internacional.