Hezbollah nega que Israel hagi entrat al Líban, tot i l'anunci de Tel-Aviv
Israel diu que ha envaït el sud del país veí i Washington li dona el suport
Beirut / WashingtonIsrael ha envaït el sud del Líban la matinada d'aquest dimarts i ha complert finalment amb l'amenaça d'una ofensiva terrestre que feia dies que agitava. Després d'intensificar els bombardejos sobre el país i tornar a atacar Beirut, l'exèrcit israelià ha posat en marxa l'ofensiva terrestre amb l'aprovació del gabinet de seguretat liderat pel primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. L'operació empeny encara més Pròxim Orient al caire d'una guerra regional i eleva el conflicte a un nou estadi.
L'exèrcit israelià ha anunciat l'inici del que defineix com a operacions "limitades, localitzades i selectives contra objectius terroristes de Hezbollah en la zona fronterera al sud del Líban" i que "suposen una amenaça immediata per a les localitats del nord d'Israel". La invasió terrestre està acompanya de foc aeri i artilleria.
No li ha faltat temps a Netanyahu per complir amb la promesa que va fer divendres passat des de l'ONU de seguir atacant Hezbollah "fins a assolir els objectius". El primer ministre israelià feia aquesta afirmació menystenint les crides de la comunitat internacional a desescalar la violència, i fins i tot la del seu principal soci, els Estats Units, que no ha deixat d'enviar armes en cap moment. Poc després que hagi començat la incursió, el secretari de Defensa Lloyd Austin ha assegurat que havia parlat amb el ministre de Defensa isarelí, Yoav Gallant. "Coincidim en la necessitat de desarticular la infraestructura d'atac al llarg de la frontera per garantir que Hezbollah no pugui dur a terme atacs com el del 7 d'octubre", ha exposat Austin a través d'un comunicat a X en el que tanca files amb Tel-Aviv.
El secretari de Defensa nord-americà també ha insistit en la necessitat d'una "solució diplomàtica" i ha advertit que "els Estats Units estan ben posicionats per defensar els socis nord-americans davant les amenaces de l'Iran i les organitzaciones terroristes que compten amb el seu suport". "Insisteixo en les greus conseqüències que pot patir l'Iran si decideix llançar un atac militar directe contra Israel", ha conclòs Austin. Dins del taulell de joc, la principal preocupació de Washington és el pròxim moviment del règim dels aiatol·làs. Els nord-americans, com ja explicava a l'ARA l'exconsultor del Departament de Defensa, Ilan Berman, busquen una guerra "controlada". La promesa d'aquests atacs "limitats" per part de l'exèrcit isralià podria encaixar dins d'aquest escenari.
Israel, que aquesta vegada sí que ha informat a Washington del seu pla, havia assegurat al seu aliat que la seva intenció és dur a terme una incursió "limitada" per derrotar finalment Hezbollah després de matar el seu líder, Hassan Nasrallah, divendres passat. Així i tot, no es pot descartar que l'ofensiva acabi escalant a una invasió total. En els darrers dies milers de tropes israelianes addicionals s'han desplaçat al nord d'Israel, aixecant sospites d'una operació més àmplia i perllongada.
La setmana passa el Pentàgon ja va anunciar que enviava tropes addicionals a la regió davant l'augment de la tensió. Aquest dilluns tornava a anunciar que enviarà "uns milers" més de soldats al Pròxim Orient, preveient ja la intensificació de l'ofensiva. Les forces addicionals serviran per reforçar els més de 40.000 soldats nord-americans que hi ha a la regió repartits en diferents bases a l'Iraq, Síria i altres països de la zona. Al golf d'Oman, el portaavió USS Abraham Lincoln ha allargat les seves operacions a la zona, i des de Virgínia ja està de camí al Mediterrani un segon portaavions.
En paral·lel a la incursió terrestre que assegura tenir com a objectiu el grup terrorista xiïta, Israel també ha atacat aquesta matinada un edifici del campament de refugiats palestins Ain al-Hilweh a Sidon, al sud del Líban. Segons Reuters, l'objectiu d'aquest atac era Mounir Maqdah, comandant de la branca libanesa del vessant militar del moviment palestí Fatah. Ain al-Hilweh és el campament de refugiats palestins més gran que hi ha al Líban i on segons l'UNRWA hi havia unes 80.000 persones el 2023.
La situació a la frontera era premonitòria la nit d'aquest dilluns: Tel-Aviv havia intensificat els bombardejos, mentre que les tropes libaneses retrocedien fins a cinc quilòmetres davant la presència amenaçant de l'exèrcit israelià a l'altra banda del límit territorial. Diversos mitjans, de fet, apuntaven que les tropes israelianes havien dut a terme petites i breus incursions en territori libanès.
El ministre de Defensa, Yoav Gallant també anticipava l'acció. Durant una trobada amb les tropes que esperen l'ordre a la frontera nord, Gallant assegurava que "la propera fase de guerra contra Hezbollah començarà aviat", i que "serà un factor important per aconseguir l'objectiu de la guerra: tornar els residents del nord a casa seva". El ministre afegia: "desplegarem tot el que calgui: vosaltres i altres forces, per aire, mar i terra". Les Forces de Defensa d'Israel (IDF) han declarat zona militar tancada les comunitats de Metula, Misgav Am i Kfar Giladi, al nord del país, a tocar de la frontera amb el Líban. "Entrar en aquesta àrea està estrictament prohibit", havia informat l'exèrcit dilluns en un comunicat.
Hezbollah en prenia nota i ja es prepara per respondre. El subsecretari general del grup xiïta, Naim Qassim, va deixar clar quin era el camí que el seu grup estava disposat a seguir: "Hezbollah continuarà lluitant, tant a Gaza com al Líban”, i està preparat per a “qualsevol eventualitat”, inclosa “una incursió terrestre israeliana”. En altres paraules, que la milícia xiïta libanesa es prepara per a una llarga guerra contra Israel, de la qual espera sortir-ne vencedora. Les paraules de Qassim deixen en suspens qualsevol esperança de treva.
La Casa Blanca intenta pressionar Israel per reduir l'abast de l'operació i evitar que pugui quedar fora de control o convertir-se en una ocupació perllongada del sud del Líban, però els EUA no han desautoritzat l'ofensiva de l'exèrcit israelià: "De vegades, la pressió militar pot sostenir la diplomàcia", puntualitzava el portaveu del Departament d'Estat, Matthew Miller. El representant nord-americà, de fet, va confirmar que responsables israelians han abordat els seus plans d'ofensiva terrestre amb Washington.
Des que l'exèrcit israelià va posar en marxa l'escalada la setmana passada, bombardejant magatzems d'armes i municions en àrees poblades, ha centrat l'ofensiva a escapçar la cúpula de Hezbollah. L'assassinat de Hassan Nasrallah, el líder suprem de l'organització xiïta, és el cop més contundent que Israel ha aconseguit durant la campanya i les seves conseqüències poden canviar el curs dels esdeveniments. Pel que sembla, Tel-Aviv busca reduir la capacitat militar de Hezbollah fins a forçar-lo a acceptar una solució política, o provocar una guerra total d'imprevisibles conseqüències per a tota la regió.
La gran incògnita continua sent l'Iran, aliat principal de Hezbollah, gran enemic d'Israel i que fins ara ha mantingut un perfil baix en aquesta crisi. El portaveu del ministeri d'Exteriors iranià, Nasser Kanani, va ser clar sobre això: “La República Islàmica no desplegarà forces al Líban o Gaza per enfrontar-se a Israel”. Amb aquestes paraules, Teheran sembla desmarcar-se d'una intervenció directa i afirma que Hezbollah i Hamàs no han sol·licitat la seva ajuda militar.
Si bé l'Iran afirma que no hi intervindrà, l'eix de la resistència, liderat per Hezbollah, continua tenint un paper crucial a la regió. La pregunta és fins a quin punt es podrà sostenir aquesta estratègia sense el suport directe de Teheran. La invasió terrestre israeliana podria ser el detonant d'una reconfiguració de l'equilibri de forces al Pròxim Orient i llavors Teheran es veurà obligat a decidir si està disposat a perdre la seva influència o si hi intervindrà per canviar el rumb dels esdeveniments.
Aquest dilluns, hores prèvies a l'atac terrestre sobre el Líban, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha adreçat "directament, sense filtres i sense intermediaris" als iranians i els ha demanat que girin l'esquena als líders de la República Islàmica. "Cada dia veieu un règim que us subjuga, que fa discursos exaltats sobre defensar el Líban i Gaza. Però cada dia aquest règim sumeix més la nostra regió en la foscor i la guerra", ha dit en un vídeo en què parla en anglès, difós a les xarxes socials.
La tragèdia dels civils
Paral·lelament, la nit que separava diumenge de dilluns, un brunzit va trencar el silenci de Beirut. Drons israelians es van llançar sobre la capital libanesa i van atacar, per primera vegada, un edifici residencial del centre de la ciutat. L'objectiu eren tres alts comandaments del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), figures essencials en la resistència palestina al Líban. L'atac al centre de Beirut reobre ferides no cicatritzades des de la guerra del 2006. L'impacte del bombardeig no es va limitar només a la mort d'aquests dirigents. L'edifici atacat, prop de l'emblemàtic pont de Cola —artèria crucial que connecta el sud i el nord del país—, va patir danys greus i la por va tornar a escampar-se entre els veïns d'aquest barri popular de la capital. Beirut va sentir la guerra més a prop del que molts s'esperaven.
Hores després, la força aèria israeliana va llançar un altre atac sobre el campament de refugiats palestins d'Al-Bass, a la ciutat de Tir, al sud del país. El líder de Hamàs al Líban, Fatah Sherif al-Amin, va morir en aquest bombardeig juntament amb la seva família: la seva dona i dos fills. És l'última d'una sèrie d'execucions que han marcat la darrera setmana, dirigides contra figures claus de les milícies islàmiques secundades per l'Iran.
Però la pitjor part és per als civils. Després d'una setmana de violència, el Líban es dessagna amb prop de mil morts, milers de desplaçats i pobles sencers arrasats pels bombardejos. El sud del país, la vall de la Bekaa —prop de la frontera amb Síria— i els suburbis de Beirut han estat testimonis de l'avanç implacable de la força aèria israeliana. L'horror no s'atura. Un atac aeri sobre un edifici residencial a Ain al-Delb, als afores de Sidó, va ensorrar-lo en pocs segons i va causar 45 morts i més de 70 ferits. En les últimes vint-i-quatre hores s'havien comptabilitzat gairebé 140 morts.
El govern libanès, afeblit per una crisi econòmica i política de la qual no aconsegueix escapar-se, s'enfronta ara a una tragèdia humanitària de proporcions inimaginables. Amb més d'un milió de persones desplaçades pels bombardejos en massa, la comunitat internacional es comença a mobilitzar.