La nova excusa de Netanyahu per torpedinar una treva amb Hamàs

El CaireAmb posat de professor universitari i un punter a les mans inclòs, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha citat la premsa aquesta setmana en dues ocasions, una en hebreu i l'altra en anglès, per explicar de forma poc convencional la seva darrera obsessió a Gaza i el nou escull que ha triat per bloquejar les negociacions d’alto el foc i d’intercanvi de presoners amb Hamàs: la frontera entre la Franja i Egipte. 

Durant la compareixença, Netanyahu va mostrar un mapa de Gaza on apareixien fletxes indicant la suposada entrada de diners, armes i combatents des d’Egipte fins a la Franja, i va assenyalar que és un imperatiu estratègic que l’exèrcit israelià romangui a la frontera entre els dos territoris per garantir la seguretat futura d’Israel. Tres dies abans, el gabinet de seguretat que lidera havia donat suport de forma gairebé unànime a aquesta mateixa proposta.

Poc després de la roda de premsa, però, fonts properes a les negociacions entre Israel i Hamàs van lamentar que la negativa frontal a abandonar el corredor entre Egipte i Gaza amenaça de torpedinar un cop més l’avenç de les converses. A més, la cúpula de defensa d’Israel ha contradit les tesis de Netanyahu sobre aquesta frontera i ha recomanat prioritzar un acord, la qual cosa ha generat un fort malestar social amb el primer ministre i la seva agenda política.

L’actual ronda de negociacions, amb la mediació d'Egipte, Qatar i Estats Units, va impulsar-se a mitjans d’agost en un intent d’assolir una treva a Gaza que contribuís a frenar l’escalada de violència a la regió causada per l’assassinat israelià del líder polític de Hamàs a Teheran i d’un alt càrrec del moviment libanès Hezbollah a Beirut. Els dos grans punts de desacord són ara l’intercanvi de presoners i, per primer cop, el control de la frontera entre Egipte i Gaza.

Per justificar-se, aquesta setmana Netanyahu ha defensat de forma activa la necessitat que l’exèrcit segueixi ocupant el corredor que separa Egipte de Gaza, conegut com l’eix Saladí o Philadelphi, per complir els seus objectius bèl·lics. També ha afirmat que retirar-se’n permetria a Hamàs importar armes, munició i materials d’ús militar a la Franja, i que els obriria fins i tot la porta a transferir els ostatges que retenen fora de l’enclavament palestí a través d’Egipte.

Una nova prioritat

En els deu mesos previs, però, Netanyahu no havia considerat mai que el control del corredor entre Egipte i Gaza fos un dels principals objectius de l’ofensiva militar a la Franja, i aquest ni figura en l’acord marc negociat amb Hamàs. A més, l’eix Saladí va ser l’última part de Gaza en ser ocupada per l’exèrcit israelià durant l’assalt terrestre a la Franja, no el primer. I el ministre de Defensa del país, el cap de l’exèrcit i els directors de les seves dues principals agències d’intel·ligència han contradit Netanyahu i han afirmat que existeixen alternatives.

Les declaracions del primer ministre israelià també han irritat Egipte, que considera que Netanyahu està posant el focus en l’única frontera de Gaza que no controlava Israel abans de l’ofensiva a la Franja per torpedinar un acord d’alto el foc i d’intercanvi de presoners i per espolsar-se la responsabilitat que li pertoca de les capacitats militars exhibides per Hamàs. 

En aquest sentit, en el marc de la seva agressiva campanya antiterrorista a la península del Sinaí, Egipte ha creat en l’última dècada una zona coixí de cinc quilòmetres de profunditat al llarg de tota la frontera amb Gaza, fortament militaritzada, ha destruït centenars de túnels que la travessaven i l’ha reforçat amb dos murs, fet que hi ha dificultat molt qualsevol moviment. A més, l’estatus de la frontera està regulat per l’acord de pau del 1979 entre Egipte i Israel, així que qualsevol canvi requereix un acord mutu, com ha ocorregut tres cops en el passat.

D’altra banda, Israel no ha aportat públicament cap evidència d’activitat significativa i recent de contraban a través de la frontera entre Egipte i Gaza. I Hamàs ha admès que la majoria de les armes i munició del seu arsenal són de producció domèstica i en gran mesura fabricades utilitzant materials procedents de l’extensa destrucció d’infraestructures provocada per Israel.

A Israel, la insistència de Netanyahu en prioritzar el control de l’eix Philadelphi a un intercanvi de presoners ha donat cert impuls a les protestes que demanen un acord per alliberar els ostatges, ja que la introducció d’aquest nou escull ha coincidit amb la notícia del recent assassinat de sis nous captius israelians per part de Hamàs. En aquest sentit, el moviment palestí insisteix que només alliberarà ostatges en el marc d’un acord. I gairebé tots els que es van trobar morts dissabte passat havien de ser entregats en la primera fase de l’acord que Netanyahu bloqueja.