Nou fracàs del Consell de Seguretat de l'ONU a Gaza: aprova una resolució que no demana l'alto el foc

BarcelonaEl conflicte a la franja de Gaza està fent grinyolar més que mai els engranatges de l'anquilosada maquinària de l'ONU. Després de quatre dies d'intenses negociacions, finalment aquest divendres s'ha pogut aprovar una resolució del Consell de Seguretat, però amb un text tan aigualit que el seu impacte pràctic sobre el terreny serà encara inferior al que ja s'esperava. Els Estats Units han aixecat per fi el veto –s'han abstingut, igual que Rússia– amb un text esmenat que ha eliminat la petició d'un alto el foc urgent i l'ha substituït per una crida a fer "passos urgents per permetre immediatament l'accés humanitari segur i sense obstacles, i també per crear les condicions per a un cessament sostenible de les hostilitats".

És el primer cop que s'aprova una resolució del Consell de Seguretat amb un esment al "cessament d'hostilitats", però queda lluny dels termes que es plantejaven. La proposta inicial, presentada pels Emirats Àrabs Units, ha quedat molt diluïda i també ha canviat en un altre punt: tota l'ajuda humanitària que entri a la Franja estarà sota supervisió d'un coordinador nomenat pel secretari general de l'ONU, però Israel no perdrà el control dels accessos a la franja. S'ha eliminat la paraula exclusivament que acompanyava la funció de control del supervisor de l'ONU, que haurà de ser nomenat els pròxims dies.

"És una resolució per intentar frenar el descrèdit del Consell de Seguretat de l'ONU, però les negociacions importants són en un altre lloc", apunta el professor de relacions internacionals Rafael Grassa, que admet el "poc impacte pràctic" que tindrà el text. Grassa es refereix a les converses que des de dimecres es desenvolupen a Egipte, amb presència dels líders de Hamàs i de països àrabs, per mirar d'impulsar una nova treva que permeti l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins. Unes converses que continuen sense donar fruits.

Israel amplia l'ofensiva

Mentre el Consell de Seguretat aprovava una resolució amb poc impacte immediat, Israel redoblava l'aposta i anunciava aquest divendres una ampliació immediata de la seva ofensiva terrestre, amb més tropes al centre de la franja de Gaza. L'ambaixador israelià davant l'ONU, Gilad Erdan, ha criticat que les Nacions Unides "només està centrada en mecanismes d'ajuda a Gaza", cosa que ha considerat "innecessària i desconnectada de la realitat", ja que ha assegurat que "Israel ja permet el lliurament d'ajuda a l'escala que es necessita". "L'ONU s'hauria d'enfocar en la crisi humanitària dels ostatges", ha afegit. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, però, ha insistit que l'operació militar d'Israel a la Franja "està creant obstacles massius a la distribució d'ajuda humanitària".

Després d'intenses negociacions amb els EAU i l'Aràbia Saudita, dijous a la nit l'ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfield, ja anunciava que s'havia aconseguit "una resolució a la qual podem donar suport". Però la votació es va retardar encara un dia, fins aquest divendres, després que Rússia i altres membres del Consell de Seguretat es queixessin de les esmenes introduïdes al text. Rússia finalment s'ha abstingut, argumentant que el text dona llibertat de moviment a Israel per continuar atacant Gaza. En canvi, els Estats Units han justificat la seva abstenció perquè la resolució no condemna l'atac de Hamàs del 7 d'octubre.

El 9 de desembre, en l'última votació d'una resolució semblant –que demanava una pausa humanitària en els combats i bombardejos a la Franja–, tothom hi va votar a favor excepte el Regne Unit, que es va abstenir, i els Estats Units, que van exercir el dret de veto alineant-se amb la posició d'Israel (que no és al Consell). Només quatre dies després, l'Assemblea de l'ONU va aprovar una resolució no vinculant que reclamava un alto el foc immediat i l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja amb una majoria aclaparadora: 153 vots a favor, 23 abstencions i 10 vots en contra, entre els quals el dels Estats Units.

Pèrdua de suport entre els demòcrates dels Estats Units

Però el creixent nombre de morts civils a la franja de Gaza ha forçat Joe Biden a moure fitxa. El mateix president nord-americà va dir fa pocs dies que Israel "està perdent el suport de l'opinió pública" i va criticar per primera vegada, tot i que tèbiament, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. "Aquesta pèrdua de suport social [a l'actuació d'Israel] és certa sobretot entre els demòcrates, però no entre els votants del Partit Republicà", assenyala José Antonio Gurpegui, expert en els Estats Units de l'Institut Franklin de la Universitat d'Alcalá. Creixen les manifestacions dins els Estats Units en contra de l'operació militar israeliana a la franja de Gaza, però "encara no són pas multitudinàries", apunta l'analista, "perquè molta gent al país no es creu les xifres de morts que dona Hamàs".

"Els Estats Units no canviaran la política amb Israel, que és el principal aliat del país juntament amb el Regne Unit", apunta l'expert, i recorda la força del lobi jueu estatunidenc i la gran quantitat de ciutadans jueus que ocupen llocs amb gran poder de decisió a les administracions del país. Però sí que s'han vist obligats a evitar una nova foto del Consell de Seguretat on apareixen com els únics que es neguen a aturar la catàstrofe humanitària palestina a Gaza, cada cop més evident i no només en el nombre de morts: hi ha més d'1,2 milions de desplaçats que s'estan quedant sense aigua, aliments ni combustible.

El conflicte ha generat el pitjor enfrontament entre l'ONU i Israel, que va arribar a demanar la dimissió del secretari general, António Guterres, i a vetar l'entrada al país de representants de l'organisme per haver dit que l'atac de Hamàs del 7 d'octubre –que va condemnar contundentment– "no venia del no-res". A finals d'octubre, el director de l'oficina a Nova York de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Craig Mokhiber, va presentar la dimissió en protesta per la "complicitat" dels governs occidentals amb Israel i la seva "impunitat" per "deshumanitzar" i atacar els civils palestins. "Un cop més, som testimonis d'un genocidi que es desenvolupa davant els nostres ulls, i l'organització a la qual servim sembla impotent per aturar-lo", deia a la carta de dimissió.