Només un de cada sis refugiats tornarà a Síria en els pròxims sis mesos
Diversos països europeus suspenen la tramitació de les sol·licituds d'asil procedents de Síria
BarcelonaL'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, l'ACNUR, ha xifrat aquest dimarts en prop d'un milió els refugiats sirians que estima que tornaran a Síria entre el gener i el juny del 2025, dels sis milions que han fugit de la guerra els últims tretze anys. Però l'agència per als refugiats també ha advertit que, des que els rebels van prendre el control del país, milers de persones han fugit de Síria per por a represàlies de les noves autoritats. L'escenari que s'obre a Síria amb la caiguda del règim planteja la incògnita de què passarà amb els milions de refugiats sirians que encara hi ha escampats pel món, i que molts països s'han afanyat a intentar retornar, aprofitant la nova conjuntura i impulsats pels discursos de l'extrema dreta europea.
Només unes hores després que es fes pública la caiguda del règim de Bashar al-Assad, estats com Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Bèlgica i França van anunciar que posaven en suspens la tramitació de sol·licituds d'asil dels migrants procedents de Síria, a l'espera que s'estabilitzés la situació al país. Amb la decisió, deixaven milers de sol·licitants d'asil sirians en la incertesa.
Alemanya, el país de la Unió Europea que acull la diàspora siriana més gran (prop d'un milió), va suspendre de manera immediata les decisions sobre les sol·licituds d'asil en curs al·legant la "incertesa actual" de Síria. Per la seva banda, el govern d'Àustria –on actualment viuen uns 95.000 sirians– va ser el primer a reaccionar, i el que ho va fer amb més contundència. Va anunciar programes d’expulsió i deportació que es calcula que afectaran més de 40.000 persones, i també que es feia enrere amb la política de reagrupament familiar. Però, com que el retorn de persones que tenen la condició de refugiats és il·legal, l'executiu del conservador Karl Nehammer va decidir que oferia als refugiats sirians una "bonificació" de 1.000 euros per tornar al seu país d'origen.
S'espera que els líders del bloc comunitari es reuneixin a finals de desembre per discutir una resposta conjunta, que estarà marcada per les sensibilitats dels diversos governs comunitaris.
Un retrocés de drets
Organitzacions humanitàries, entre les quals hi ha les Nacions Unides, han posat el crit al cel per la decisió dels estats europeus. Si bé l'estatut de refugiat no es pot retirar un cop concedit, temen que en alguns països aquest estatus es pugui revisar en funció de les condicions de seguretat al país d'origen. "Els sol·licitants d'asil sirians que esperen la represa de la presa de decisions sobre les seves sol·licituds haurien de continuar gaudint dels mateixos drets que la resta de sol·licitants d'asil, fins i tot pel que fa a les condicions d'acollida", advertia l'ONU en un comunicat, i feia una crida a tots els estats per "garantir l'accés al territori, l'asil i la protecció de les persones que busquen seguretat".
Dilara Ekmen, codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), considera que interrompre la tramitació de les demandes d'asil "genera incertesa, una desprotecció i una situació d'agreujament de les vulnerabilitats" dels refugiats. "Les sol·licituds de protecció internacional són processos molts llargs –destaca Ekmen– i generen un fort impacte de salut emocional i mental". Des del CCAR asseguren que els països de la UE que han suspès els tràmits per als sirians han apostat per un "retrocés en la garantia dels drets d'asil" i adverteixen que "la situació a Síria és encara extremadament inestable". Segons aquesta experta, "la decisió de tornar o no correspon a les persones sirianes, si creuen que les condicions són òptimes" o bé si hi ha "agents de persecució que fan que no puguin viure amb les garanties de seguretat". Ekmen subratlla que les sol·licituds s'haurien d'examinar individualment, ja que moltes persones encara poden tenir motius justificats per haver de sortir de Síria: poden viure en zones en què els combats encara estan actius, com el Kurdistan, formar part de minories o ser persones del col·lectiu LGBTI, per exemple.
On viuen els refugiats sirians?
Contràriament al que promulgaven alguns discursos durant el punt àlgid de la crisi de refugiats a Europa, la majoria de refugiats sirians no viuen a Europa, sinó que estan repartits pels països veïns del Pròxim Orient. Gairebé la meitat, 3,1 milions, viuen a Turquia, que acull la població de refugiats més gran del món. El Líban és el segon país d'acollida per als refugiats sirians, amb 1,5 milions de persones –de les quals només 774.000 estan registrades–. Això fa que el Líban sigui el país amb més refugiats per càpita: un de cada cinc habitants és un refugiat sirià. Molts d'aquests refugiats es van llançar a travessar la frontera cap a Síria el mateix dia de la caiguda del règim, i les dades oficials encara no reflecteixen aquest retorn, però es calcula que encara són pocs milers. Després ja ve Alemanya, amb 716.728 persones, i la segueixen l'Iraq i Egipte.
D'altra banda, tot i que es té constància del retorn de molts refugiats a Síria, les sol·licituds d'asil no han disminuït els últims mesos. Segons una revisió interanual publicada per l'Agència d'Asil de la Unió Europea (EUAA) al setembre, els països de la UE havien rebut un total de 513.000 sol·licituds d'asil el 2024. Durant aquest període, els sirians representen el 14% del nombre total de sol·licituds, un augment de set punts percentuals en comparació amb el mateix període del 2023. En el mateix informe es destaca que unes 101.000 sol·licituds d'asil sirià encara estan pendents d'aprovació als països de la UE.
