"No es pot erradicar Hamàs": creix la divisió entre l'exèrcit i Netanyahu
Els militars contradiuen el govern i asseguren que cal una alternativa política per a Gaza
BarcelonaLes paraules del portaveu de l'exèrcit israelià, en una entrevista a la televisió, han tornat a evidenciar la tensió interna entre els militars i el govern de Netanyahu quan la guerra a Gaza està a punt de complir els nou mesos. "Aquest discurs de destruir Hamàs, de fer que Hamàs desaparegui, només és tirar sorra als ulls de l'opinió pública. Hamàs és una ideologia, és un partit. No es pot destruir una idea que està arrelada als cors de la gent. Qui cregui que podem eliminar Hamàs s'equivoca. Si el govern no troba una alternativa [per governar Gaza], continuarà", va dir dimecres a la nit el general de brigada Daniel Hagari. Un desafiament obert al principal objectiu fixat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, que aquest dijous ha reaccionat recordant als militars que els seus objectius són els que fixa el govern.
Hagari va anar més enllà: va admetre que Israel "està pagant un alt preu a la guerra" i que els militars fan "tot el que poden" per eliminar el líder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, així com per rescatar tots els ostatges que continuen retinguts a la Franja de Gaza des del 7 d'octubre. Però també va subratllar que no els podran alliberar tots només per l'acció militar. Tot el contrari del que Netanyahu promet cada dia, mentre els familiars dels ostatges protagonitzen manifestacions i talls de carreteres reclamant un alto el foc i eleccions anticipades. Un informe oficial israelià que s'ha publicat aquest dijous apunta que, dels 120 captius que quedaven segrestats a Gaza, només una cinquantena continuen vius. Molts dels familiars han acusat Netanyahu de no tenir miraments en eliminar-los per acabar amb el problema.
L'exèrcit ha reaccionat a la resposta de Netanyahu al·legant que el seu portaveu va deixar molt clar que es referia a l'extermini de Hamàs com a ideologia i que els seus soldats combaten "nit i dia" per complir els objectius. De fet, ha acusat Netanyahu de treure les seves paraules de context. "Els comandants i els seus subordinats lluiten amb determinació i persistència per destruir les capacitats militars i la infraestructura governamental i organitzativa de Hamàs", cosa que els militars sí que assenyalen com "un objectiu militar clar". Netanyahu continua defensant que la "victòria absoluta" demana erradicar la milícia palestina, costi el que costi. I el seu exèrcit li diu amb més claredat cada dia que passa que aquest objectiu no és realista.
Discrepàncies airejades
No és el primer cop que s'evidencien divisions entre l'exèrcit i el govern israelià. Fa un mes, el mateix Hagari va apuntar que Israel no podia guanyar la guerra a Gaza; va demanar una retirada de posicions i repensar el que Netanyahu no té: una estratègia de sortida amb un pla polític per a l'endemà a Gaza. Va ser per aquest mateix motiu que l'exgeneral i líder opositor Benny Gantz va abandonar el gabinet de guerra, cosa que va forçar el primer ministre a dissoldre'l abans de donar entrada als ministres d'ultradreta que formen part de la seva coalició de govern. En el seu discurs de renúncia, Gantz va acusar Netanyahu d'evitar prendre decisions estratègiques crucials per motius polítics i va advertir que "una victòria real ha de combinar l'èxit militar i una iniciativa civil i diplomàtica" per posar algú altre en el lloc de Hamàs. Hagari ha repetit el mateix: "No podem erradicar Hamàs, però el que sí que podem fer és crear una altra cosa en el seu lloc, una altra cosa que faci que la població s'adoni que algú altre està repartint el menjar, ocupant-se dels serveis públics... Aquest és el camí per afeblir Hamàs de debò".
Les discrepàncies han arribat també a la conducció mateixa de la guerra. L'exèrcit va anunciar aquesta setmana "pauses tàctiques" d'onze hores al sud de Gaza per permetre l'entrada d'ajuda humanitària, una idea que Netanyahu va descartar després titllant-la "d'inconcebible". El mateix Netanyahu va dir que per destruir Hamàs havia hagut de prendre decisions que no sempre eren acceptades pels caps militars.
Dimarts Yaakov Bardugo, un dels assessors de Netanyahu, va publicar un article en què acusava la cúpula militar de voler permetre que Hamàs continuï en el poder a Gaza. Un portaveu militar va sortir a desmentir-ho amb contundència: "És una mentida molt greu sense cap fonament".
Continuen els atacs a Gaza
Enmig de les tensions entre l'exèrcit i l'executiu, la devastadora ofensiva israeliana continua. Aquest dijous hi ha hagut bombardejos per terra i aire als camps de refugiats de Nuseirat, Al-Maghazi (la zona declarada com a "segura" per l'exèrcit quan va començar la invasió de Rafah) i Bureij, així com a la ciutat de Deir al-Balah. Els militars han assegurat que han matat Ahmed Hassan Salame, un comandat de la força d'elit de Hamàs que hauria participat en els atacs del 7 d'octubre. A Rafah els tancs israelians haurien avançat ja sobre tota la ciutat, on va arribar a refugiar-se el 80% de la població de Gaza, 1,7 milions de persones, i amb prou feines en quedarien ara unes 100.000. Les autoritats locals han comptabilitzat 37.431 morts i 85.653 ferits, als quals cal sumar uns 15.000 desapareguts.
Tensió a la frontera amb el Líban
Al segon front, a la frontera nord d'Israel, continuen els enfrontaments entre les forces israelianes i la milícia libanesa de Hezbollah. En les últimes setmanes s'han intensificat les escaramusses a la zona, amb Netanyahu amenaçant amb una "guerra total" i el líder de la milícia, Hassan Nasrallah, amenaçant dimecres amb atacar Xipre si permetia que Israel utilitzés les seves bases per fer exercicis militars. El president xipriota, Nikos Christodoulides, va respondre assegurant que el seu país "no hi té cap paper i no forma part del problema".