Aquesta setmana, a partir de dijous, l'administració de Joe Biden ha fet declaracions a favor d'aplicar una iniciativa que aturi la guerra entre Israel i Hezbollah durant 21 dies. Van fer pública aquesta iniciativa dijous, però no ha prosperat, perquè el primer ministre Benjamin Netanyahu la va descartar el mateix dijous immediatament després d'arribar a Nova York per participar en la sessió anual de l'Assemblea General de l'ONU. Paradoxes del món d'avui. Paradoxes de la guerra.
El departament d'Estat dels Estats Units va dir després que el mateix Netanyahu havia donat el vistiplau a explorar la iniciativa d'alto el foc només unes hores abans d'atemptar contra la vida del líder de Hezbollah a Beirut, Hassan Nasrallah. Per què Netanyahu va canviar d'opinió? A Israel, es diu que la pressió dels ministres d'extrema dreta va obligar-lo a fer un pas enrere, per no posar en perill la seva cadira. El bombardeig massiu contra el quarter general de Hezbollah és, sens dubte, un cop fort sobre la taula. L'assassinat de Nasrallah és una perillosíssima bomba de rellotgeria per a la regió. També un gran interrogant per al futur de Hezbollah i de l'eix pro-iranià.
Un raonament similar es dona per explicar per què tampoc s'ha arribat a un alto el foc a la franja de Gaza després d'un any de guerra. A Gaza, els Estats Units també van presentar iniciatives que no han prosperat. Les primeres propostes americanes són del novembre de l'any passat, i durant tots aquests mesos n'hi ha hagut més, però no han avançat. A Israel es diu que Netanyahu cauria si les hagués acceptat.
Cal que sembli que la primera potència mundial està fent alguna cosa, i això explica per què presenten constantment iniciatives en aquest sentit, però, per altra banda, està subministrant armes i bombes contínuament a Israel. Aquesta setmana, sense anar més lluny. Si realment l'administració Biden estigués interessada en un alto el foc, hauria restringit l'exportació de l'armament que Israel ha fet servir a Gaza i al Líban.
Tragèdies visibles
No ha estat el cas. Al contrari, els arsenals israelians estan plens d'armes i bombes que arriben diàriament, que Netanyahu va fer servir sense descans i que causen la mort de desenes de palestins cada dia, la majoria civils, dones i nens. Les dades de la tragèdia han estat visibles a sobre de la taula en cada moment, de manera que Washington no pot al·legar ignorància.
Aquesta entrega d'armes a discreció ha durat un any sencer, i sembla que continuarà en el futur. L'administració manté la llum verda cada dia, i al mateix temps diu que vol arribar a un acord d'alto el foc temporal. El marge de moviment de l'administració és petit i tot indica que no tindrà resultats fins que Netanyahu ho vulgui.
Netanyahu està jugant amb Washington a l'espera de les eleccions presidencials de novembre. Si guanya Donald Trump, el desenllaç del conflicte podria ser molt diferent que si guanya Kamala Harris. Netanyahu podria annexionar a Israel una part o tota la superfície de la Franja, si guanya Trump. Les eleccions del novembre podrien tenir conseqüències dramàtiques per al futur dels palestins i fins i tot per al futur de tot el Pròxim Orient.
Hem vist que és Netanyahu qui posa les condicions. El seu objectiu principal és obtenir una rehabilitació personal i política que necessàriament ha de venir de la seva duresa davant l'enemic, tant a la franja de Gaza com al Líban. En aquest context sembla lògic que el primer ministre mantingui la guerra extrema de l'últim any fins que consideri viable la seva rehabilitació, fins que cregui que una ampla majoria dels israelians recolzen la seva rehabilitació.
