Netanyahu tornarà a ser el "rei" d'Israel

Jerusalem"Bibi, rei d'Israel! Bibi, rei d'Israel!" Amb aquests crits celebraven dimarts la nit els simpatitzants de Benjamin Netanyahu la victòria del Likud a les eleccions parlamentàries. Les enquestes a peu d'urna els donaven 30 diputats, que juntament amb els 32 escons aconseguits pels seus aliats d'extrema dreta i els ultraortodoxos, sumaven una majoria de 62 seients a la Knesset, el Parlament israelià. Aquest dimecres al matí, amb el 97% dels vots escrutats, la perspectiva era encara millor: el Likud obté 31 diputats, els ultradretans del Partit Sionista Religiós 14 i els ultraortodoxos Shas i Judaisme Unit de la Torà, 12 i 8 escons, respectivament. Una majoria de 65 diputats, fonamentada en els històrics resultats de la ultradreta, que permet assegurar que Bibi tornarà a ser primer ministre del país.

Tot i que encara queda un 3% dels vots per escrutar i hi ha 500.000 vots de soldats, diplomàtics i presos per analitzar (els anomenats vots "de doble sobre"), els experts consideren que no hi haurà gaires canvis pel que fa als resultats finals. "Les paperetes de doble sobre tindran un impacte insignificant en la distribució dels escons de la Knesset entre els blocs", expliquen els professors Or Anabi i Ofer Kenig, de l'Israel Democracy Institute. A més, donat que la majoria d'aquests vots pertanyen a joves militars, el més probable és que "acabin per afavorir partits de dretes o llistes de moda", segons els investigadors, i no pas a partits de centre, com Yesh Atid, del primer ministre Yair Lapid. Tampoc afavoreixen els partits àrabs ni els ultraortodoxos, ja que les seves bases no formen part de les forces armades.

En qualsevol cas, tot i que pugui ballar algun escó, Netanyahu té garantida la majoria parlamentària, que se situa en 61 escons. Dimarts al vespre, veient-se guanyador, el líder del Likud va agrair la confiança dels ciutadans i va prometre "restaurar l'orgull nacional" que els havien "pres". El poble, va dir, "vol un estat jueu, un estat que respecti els seus ciutadans" i "vol un govern estable, un govern amb experiència, amb un primer ministre que vetlli pels nostres soldats, la nostra policia". Netanyahu, de 73 anys, va ser primer ministre d'Israel durant quinze anys, en dues etapes (del 1996 al 1999, i del 2009 al 2021), i feia menys d'un any i mig que era a l'oposició, castigat pels casos de corrupció oberts contra ell i de la formació d'un govern de coalició de vuit partits creat específicament per evitar que governés.

La clau per a la llarga supervivència de Netanyahu com a líder està en la seva resiliència i habilitat política, i en la imatge d'home fort i astut, capaç de plantar cara al terrorisme palestí i a l'Iran alhora que signa la pau amb nombrosos països àrabs. Paral·lelament, la població israeliana ha virat ideològicament a la dreta, mentre que els partits d'esquerra s'han enfonsat: en aquests comicis ha desaparegut de la Knesset el progressista Meretz, tot i haver obtingut representació ininterrompudament des de la seva creació, l'any 1992.

Entre les prioritats de Netanyahu per a aquest nou mandat hi haurà, precisament, neutralitzar les investigacions judicials que l'afecten. Aquest mateix dimecres, el diputat del Likud Miki Zohar ha dit, en declaracions a la televisió israeliana Channel 12, que la primera qüestió que afrontarà el nou govern serà l'aprovació d'un projecte de llei que permeti a la Knesset anul·lar les sentències del Tribunal Superior de Justícia. Tot i que el seu partit ha indicat en un comunicat que aquesta és "només l'opinió personal" de Zohar, els experts consideren que la reforma legal serà un dels cavalls de batalla de Netanyahu i que "afectarà molt la independència judicial i la separació de poders a Israel", en paraules de l'investigador de l'European Council on Foreign Relations Hugh Lovatt.

El factor ultradretà

La victòria de Netanyahu a les eleccions, però, no s'entén sense la ultradreta, que ha incrementat la seva representació un 150%. Mentre que Bibi ha obtingut un diputat més que a les eleccions anteriors, els partits ultraortodoxos i d'extrema dreta han obtingut 10 diputats més. El principal artífex d'aquest creixement han estat el Partit Sionista Religiós, que s'ha convertit en la tercera força al Parlament, i el seu colíder l'extremista Itamar Ben-Gvir. "Ha arribat el moment de tornar a ser els amos de casa nostra", va dir dimarts al vespre davant dels seus seguidors, tot i que, en la seva actual línia de moderar el llenguatge, va afegir: "Treballaré per a tot Israel, fins i tot per als que m'odien".

Ben-Gvir és conegut per les seves posicions obertament antiàrabs, homòfobes, racistes i ultranacionalistes, però ha volgut marcar un perfil més moderat en aquestes eleccions. Així, si fa uns anys considerava que les marxes de l'Orgull Gai eren una "abominació", recentment va dir que si tingués un fill gai l'acceptaria i l'abraçaria. Fa temps també va exigir expulsar tots els àrabs d'Israel, però en una entrevista aquest agost ho va matisar: “No agafaré un camió i els expulsaré a tots. No és democràtic". Però va afegir: “A qui no sigui lleial, a qui odiï, l'animaré a emigrar”. En aquest sentit, Ben-Gvir continua defensant la pena de mort per als "terroristes", l'expulsió del país per als "deslleials" o immunitat judicial per als soldats que matin un palestí durant una acció militar.