Els Estats Units i el Regne Unit tornen a bombardejar el Iemen

BarcelonaEls Estats Units i el Regne Unit han llançat aquest dilluns a la nit nous atacs contra objectius dels rebels houthis al Iemen, segons ha informat el departament de Defensa nord-americà en un comunicat. Fa deu dies, els dos països aliats d'Israel van bombardejar per primera vegada zones controlades per aquest grup, inclosa la capital iemenita, Sanà. En l'atac d'aquest dilluns han dut a terme "una nova sèrie d'atacs proporcionats i necessaris" contra vuit objectius houthis, segons el comunicat, que indica que l'operació compta amb el suport d'Austràlia, Bahrain, el Canadà i els Països Baixos. El Pentàgon ha detallat que entre els objectius hi ha un magatzem subterrani, míssils i altres materials militars dels rebels iemenites, aliats de l'Iran.

Els atacs arriben hores després d'una trucada entre el primer ministre britànic, Rishi Sunak, i el president estatunidenc, Joe Biden, segons ha informat el govern del Regne Unit. Entre les qüestions que han tractat s'ha inclòs la situació tensa al mar Roig, on els houthis fa setmanes que bombardegen vaixells que hi transiten. Segons un portaveu britànic, els dos líders han condemnat l'increment d'aquests atacs i "s'han compromès a continuar els esforços juntament amb els socis internacionals per dissuadir-los i desbaratar-los". Els rebels iemenites justifiquen els atacs als vaixells que transiten pel mar Roig com una resposta a la guerra de Gaza i una acció de solidaritat amb els palestins.

Tot i el risc cada cop més important d'escalada del conflicte a escala regional, el govern d'Israel no està disposat a cedir en la seva indiscriminada campanya de bombardejos a Gaza: aquest dilluns l'exèrcit israelià ha atacat per aire i per mar intensament el sud de la franja de Gaza, a l'est i al sud de la ciutat de Khan Yunis, en la pitjor actuació a la zona des de l'inici de la guerra, el 7 d'octubre. Les operacions militars han tingut lloc poques hores després que aquest diumenge el primer ministre, Benjamin Netanyahu, rebutgés un pla de pau de Hamàs.

Aquesta nit, el mitjà estatunidenc Axios ha publicat que Israel ha fet arribar al grup islamista una proposta alternativa per alliberar els ostatges a canvi d'un nombre indeterminat de presos palestins. El pla d'Israel inclouria una treva de dos mesos, segons dos oficials israelians. Tel-Aviv no ho ha confirmat i tampoc hi ha hagut resposta de Hamàs. 

La Creu Roja i altres fons mèdiques sobre el terreny parlen de desenes de morts i de la destrucció d'infraestructures vitals com una fàbrica d'aliments i gasolineres. També han denunciat que han perdut el contacte amb el seu personal a l'hospital del barri d'Al-Amal, que està envoltat de tancs. Segons les autoritats de la Franja, governada per Hamàs, hi ha hagut atacs en cinc llocs que les autoritats israelianes havien indicat com a "segurs", i on es refugien unes 30.000 persones. En 108 dies de guerra a Gaza s'han superat els 25.000 morts i ja hi ha més de 63.000 ferits.

El doctor Salim Saker, cap de cirurgia de l'Hospital Nasser de Khan Yunis, un dels pocs que continuen operatius a la zona, ha explicat a la cadena qatariana Al-Jazeera que han arribat al centre més d'un centenar de ferits i 50 morts en les últimes 24 hores i que molts dels ferits estaven en estat crític perquè han trigat a poder-los traslladar. Ha relatat que els 40 llits de la unitat de cures intensives estan plens i que ja no tenen capacitat per rebre nous pacients.

El director del centre, el doctor Nahed Abu Taimeh, ha dit que tampoc poden derivar pacients a altres hospitals perquè es troben sota setge militar israelià, com ho estan l'Hospital d'Al-Kahir i a Universitat d'Al-Aqsa, que també acullen centenars de desplaçats. També ha lamentat que els subministraments que els arriben amb comptagotes no són adequats a les necessitats: "Hem rebut pastilles i xarops, alguns amb una data de caducitat molt propera, i equipament que no és útil per als equips de trauma".

L'ofensiva sobre Khan Yunis arriba després d'uns dies en què els bombardejos eren menys intensos (s'havia passat de 500 morts diaris a uns 150) i mentre al nord de la Franja Israel assegura que ha rebaixat el nombre de tropes i ha enviat a casa molts dels seus reservistes. El ministre de Defensa, Ioav Gallant, va dir diumenge que "les operacions s'expandeixen a Khan Yunis" i que "el fum dels tancs, l'artilleria i els avions de guerra continuaran cobrint els cels de Gaza fins que aconseguim els nostres objectius, principalment la destrucció de Hamàs i el retorn dels ostatges a casa".

Netanyahu rebutja la proposta de treva

Arran de la seva negativa a la treva, Netanyahu ha hagut de donar explicacions aquest matí als representants dels familiars dels ostatges pel seu rebuig a la proposta d'alto el foc de Hamàs. Els islamistes van plantejar "posar fi a la guerra" a Gaza, a canvi de l'alliberament, en tres fases, dels 111 ostatges israelians que es creu que continuen retinguts a la Franja, en un pla assolit amb la mediació de Qatar i Egipte.

Netanyahu va respondre amb un no sense alternatives: "Rebutjo frontalment les condicions de rendició dels monstres de Hamàs", va dir en un vídeo difós per la seva oficina. Segons Netanyahu, les condicions que planteja Hamàs inclouen la retirada de les forces israelianes de Gaza i l'alliberament de tots els seus membres.

Familiars dels ostatges van reaccionar a la negativa de Netanyahu amb una marxa fins a la seva residència, on van acampar. Orrin Gantz, mare d'una noia que va ser segrestada i morta en captiveri en circumstàncies que no s'han aclarit, va acusar el primer ministre de voler continuar la guerra per salvar la seva carrera política: "Un alto el foc suposaria per a Netanyahu un altre 7 d'octubre", va dir en el seu parlament. "La meva filla no només va morir, sinó que va morir sota la vostra supervisió", va dir. Segons Hamàs, 27 ostatges han mort a Gaza, molts dels quals per foc israelià. Fa setmanes que manifestacions multitudinàries reclamen prioritzar el rescat dels ostatges a la campanya militar contra la milícia palestina.

El diari estatunidenc The Wall Street Journal ha publicat aquest dilluns en exclusiva que Qatar i Egipte han presentat a Israel i Hamàs una proposta d'alto el foc en tres fases, que s'allargaria 90 dies, per posar fi a la guerra. El pla inclouria un alto el foc durador en què Hamàs alliberaria tots els ostatges civils, a canvi de l'alliberament de centenars de presoners palestins, la retirada de l'exèrcit de les ciutats, la represa de la llibertat de moviments dins la Franja, la fi de l'ús de drons militars i l'increment de l'ajuda humanitària fins a duplicar-la. En una segona fase, Hamàs lliuraria les dones soldat i els cossos dels ostatges morts i Israel alliberaria més presoners. En la tercera fase, l'exèrcit israelià es retiraria a les fronteres de Gaza i els islamistes deixarien anar els últims ostatges (soldats i homes en edat militar).

Hamàs admet "errors" el 7 d'octubre

Diumenge al vespre Hamàs va publicar un document de 18 pàgines titulat La nostra narrativa en què admet que hi va haver "errors" en l'execució de l'operació del 7 d'octubre, on van morir 1.200 israelians i 240 van ser fets ostatges. En el document, el primer que fan públic des de l'atac, els islamistes asseguren, però, que per les seves conviccions religioses no ataquen civils i que si hi va haver civils morts i ferits va ser pel "caos" o directament per foc israelià. També justifiquen l'atac com "un pas necessari i una resposta normal" davant l'ocupació de 75 anys que ha patit el poble palestí. Com han fet en ocasions anteriors, desmenteixen com a propaganda israeliana les acusacions de violacions i tortures.

Asseguren que l'objectiu era atacar centres militars israelians i capturar soldats per forçar un intercanvi de presos palestins i que evitar danyar als civils "és un compromís moral i religiós" de tots els seus combatents. "Si hi va haver un atac contra civils va ser accidental i en el curs de la confrontació" amb les tropes israelianes, apunten. També es refereixen a l'endemà de la guerra: afegeixen que el poble palestí "té la capacitat de decidir el seu futur i de resoldre els seus afers interns" i que "ningú al món" pot decidir per ells mateixos.