Netanyahu, a un pas de tornar al poder gràcies a la ultradreta
L'ex primer ministre i els seus aliats sumarien una majoria suficient per governar, segons les enquestes a peu d'urna
JerusalemEl retorn de Benjamin Netanyahu és a prop. I ho és gràcies a la ultradreta. Les eleccions parlamentàries d'aquest dimarts a Israel, les cinquenes en tres anys i mig, han atorgat 62 diputats al bloc liderat per l'ex primer ministre, segons les enquestes a peu d'urna, les dades disponibles més fiables a l'espera que el comitè electoral central anunciï els resultats definitius, el 9 de novembre.
Tot i que els resultats podrien ballar en els pròxims dies, el seu partit, el Likud, hauria obtingut 30 diputats. Juntament amb els escons dels seus aliats, li suposarien una majoria de 62 diputats sobre 120. El principal responsable d'aquesta victòria seria el Sionisme Religiós, que es presentava amb el partit d'ultradreta Otzma Yehudit (Poder Jueu). La coalició ha aconseguit 15 escons, 9 més que l'any passat. Els altres dos partits ultraortodoxos aliats de Netanyahu, el Shas i Judaisme Unit de la Torà, han obtingut 10 i 7 escons, respectivament.
Pel que fa al bloc que podria aglutinar l'actual primer ministre, Yair Lapid, només hauria aconseguit 54 diputats, 22 dels quals serien de la seva formació, el Yesh Atid. Les enquestes atorgaven fins a 26 escons a Lapid –que en tenia 17– i 56 per a tot el bloc, però l'elevada participació ciutadana –la més alta des de 1999–, la davallada dels partits d'esquerra, la baixa participació de la població àrab i l'auge de l'extrema dreta faria impossible la reedició, ara com ara, de la coalició que el va portar al poder el 2021.
Tot i això, és possible que els resultats definitius modifiquin el repartiment d'escons. En els pròxims dies, Netanyahu i Lapid provaran de consolidar les seves aliances i esgarrapar compromisos amb altres partits per assolir el poder. "Lapid ho té més difícil per crear govern per l'heterogeneïtat dels partits que el podrien acompanyar, i perquè necessita el suport dels partits àrabs", explica a l'ARA l'investigador de l'European Council on Foreign Relations, Hugh Lovatt. Tot apunta que governarà Netanyahu.
La fórmula del Likud
Per assegurar-se el càrrec de primer ministre, Netanyahu –que ja va ser-ho durant 15 anys– haurà de cedir una cadira ministerial al candidat extremista Itamar Ben-Gvir, d'Otzma Yehudit. Conegut per les seves posicions antiàrabs i nacionalistes, Ben-Gvir ha demanat durant la campanya convertir-se en el pròxim ministre de seguretat pública, que controla la policia. Paradoxalment, Ben-Gvir ha estat criticat en diverses ocasions pels comandaments policials per incitar a la violència i crear aldarulls durant les seves contínues provocacions contra la població àrab.
A més de controlar la policia, els partits religiosos exigiran a Netanyahu la "cancel·lació immediata de les reformes liberals iniciades per l'exministre d'Afers Religiosos, Matan Kahana, que va iniciar una política més plural i va promoure de facto una mena de privatització de l'administració religiosa", indica el professor de la Universitat Bar-Illan, Asher Cohen. "Els ultraortodoxos promouran una política que els atorgarà control total sobre els serveis religiosos a Israel", diu Asher, cosa que inclourà les oficines encarregades d'administrar els matrimonis (a Israel no existeixen les unions civils), les conversions al judaisme (que poden donar accés a la ciutadania) o la indústria caixer (que mou milions de xéquels cada any).
Per la seva banda, Netanyahu aconseguiria dels partits ultraortodoxos un suport absolut a la reforma del sistema judicial, un dels seus cavalls de batalla. "Neutralitzar les investigacions contra ell és una de les principals prioritats de Netanyahu. Tot i que ell en diu «acabar amb l'activisme del Tribunal Suprem», es tracta de reduir la independència judicial", afirma Lovatt. Més enllà d'això, reflexiona l'expert, "les prioritats de Netanyahu només les sap ell mateix". En l'àmbit de les relacions amb Palestina, Lovatt augura que hi haurà una diferència entre "el que Netanyahu digui i el que Netanyahu faci". "Aquestes eleccions tindran un impacte real a l'interior del país en temes d'independència i separació de poders, però en el tema palestí serà més o menys igual", conclou.
Amb tot, Netanyahu ha promès en diverses ocasions l'annexió total de Cisjordània, i els seus aliats religiosos i ultradretans ho exigeixen des de fa anys, de manera que podria ser un tema crucial en la pròxima legislatura, si arriba a assolir el govern. En aquest sentit, els experts consideren que Netanyahu parlarà d'annexió i promourà polítiques per potenciar les colònies jueves a Cisjordània, però poca cosa més. "Serà molt difícil per a Netanyahu annexionar-se una part o tota Cisjordània. Ho intentarà, com sempre, però estarà més preocupat per no molestar Joe Biden i Occident que no pas per acontentar Ben-Gvir. És un polític molt cautelós", afirma Moshe Hellinger, professor d'estudis polítics a la Universitat de Bar-Illan.