¿Netanyahu és més feble que mai o es prepara per al cop definitiu a Gaza?
BarcelonaImmediatament després de l'atac de Hamàs el 7 d'octubre, que va cobrar-se la vida de més de 1.200 israelians, l'exèrcit israelià va començar a bombardejar la franja de Gaza. L'ha bombardejat cada dia des de llavors i ha causat més de 33.000 morts. Al començament es va dir que la Casa Blanca havia donat de termini a l'exèrcit israelià fins a finals de novembre perquè completés la resposta a l'atac, però tot s'ha anat allargant i ara ja es compleix mig any.
Aquest cap de setmana, l'exèrcit israelià va retirar-se de l'àrea de Khan Yunis. Les autoritats diuen que ja s'ha netejat aquesta zona de milicians i que ara cal preparar una gran operació a la ciutat de Rafah, a l'extrem sud de la Franja, on hi ha aproximadament un milió i mig de desplaçats. Els americans no acaben de donar llum verda a una operació què obligaria a marxar de la Franja una bona part dels refugiats.
Mentrestant, les negociacions continuen. Els mitjans hebreus diuen que per primera vegada Israel ha presentat al Caire una proposta concreta que ara arribarà al líder de Hamàs, Yahiya Sinwar. S'estima que aquesta mateixa setmana Sinwar contestarà, però no se sap en quin sentit.
No coneixem el contingut de l'última iniciativa, però sabem que si fins ara no hi ha hagut acord és perquè Israel no ha acceptat les successives propostes de Hamàs. Bàsicament, els islamistes volen que Israel permeti la tornada al nord de la Franja de la població desplaçada forçosament al sud, que la guerra s'aturi permanentment, que Hamàs pugui triar els presoners palestins que seran alliberats a canvi dels ostatges, que es garanteixi immunitat als líders de Hamàs i que s'aixequi el terrible bloqueig de la Franja.
Alguns analistes vinculen la sobtada retirada israeliana de Khan Yunis amb la negociació. Diuen que el primer ministre Benjamin Netanyahu ordenarà un atac a Rafah si no hi ha progrés a les negociacions. Altres diuen que el programa ha canviat des de la setmana passada, quan l'aviació va matar set cooperants internacionals, el que va provocar un visible malestar a Occident.
Si és així, Netanyahu estaria en la posició més feble de la guerra i, per tant, hi hauria més possibilitats d'avançar en les negociacions que se celebren al Caire i a Doha. Però encara que prosperin aquestes negociacions, el Pròxim Orient no serà el d'abans del 7 d'octubre, decideixin el que decideixin Netanyahu i Sinwar.
La qüestió palestina reviu
La resolució de la qüestió palestina torna a estar sobre la taula. Els dirigents israelians, amb Netanyahu al davant, creien que el problema palestí feia molt de temps que s'havia solucionat, que estava mort i no valia la pena ni tan sols parlar-ne. El que ha passat aquests sis mesos l'ha ressuscitat i mostra que va ser un error no considerar-lo la qüestió central del Pròxim Orient.
El que passarà a partir d'ara és una incògnita perquè hi juguen molts factors, des de les eleccions americanes del novembre fins a la difícil continuïtat de Netanyahu, fins i tot degut als casos judicials en curs. Si Netanyahu aconsegueix mantenir-se al capdavant del govern, la situació anirà a pitjor, encara que els líders israelians diguin que tot està tranquil, com ha passat els últims 15 anys.
Netanyahu ha promès més d'un cop una "victòria total" a Gaza, però la realitat no ha estat així. Una part significativa dels israelians veuen el primer ministre com un cadàver polític, però la immensa majoria de jueus israelians volen que la guerra continuï, què és l'aposta de Netanyahu per continuar al poder.
Si la inèrcia militar s'acaba aviat, Netanyahu probablement caurà. Si no cau, les possibilitats d'arreglar el conflicte amb els palestins seran inexistents. En tots dos casos, el terrible cop que han sofert israelians i palestins en els darrers mesos serà difícil d'oblidar. La crisi assigna a la regió una incertesa que només pot afrontar-se amb esperança si desapareix Netanyahu i és substituït per un primer ministre flexible amb la qüestió palestina.
De fet, una bona part de la població israeliana veu amb por la situació que s'ha creat, i això repercutirà negativament en la política i en l'estat d'ànim de la societat civil i militar, religiosa i laica, del país.