Netanyahu ignora les protestes més multitudinàries des del 7 d'octubre
Les protestes contra el primer ministre Benjamin Netanyahu s’estan enfortint a l’interior d’Israel i a l’estranger, i tornen a ser similars a les que hi havia cada setmana en diverses ciutats del país abans de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. Però Netanyahu se sent segur en el càrrec i no veu una amenaça vital per a la seva continuïtat. Un sondeig publicat aquest dimarts revela que si ara hi hagués eleccions, el Likud de Netanyahu obtindria només 18 dels 120 escons que hi ha a la Knesset, el Parlament israelià. Seria la pitjor representació dels conservadors en tota la seva història, però el primer ministre no fa cas d'aquestes enquestes i continua governant com si no passés res. Aquest cap de setmana ha vist les protestes més multitudinàries des del 7 d’octubre, però està acostumat a ignorar-les.
De moment la majoria dels israelians estan convençuts que Netanyahu està conduint la guerra de la millor manera possible. Les protestes desesperades dels familiars dels ostatges retinguts la franja de Gaza tenen un suport relatiu a la societat, però són més els que creuen que s'han de fer concessions a Hamàs. Els familiars tallen de tant en tant els carrers de Tel-Aviv i Jerusalem perquè sis mesos després de l’inici de les hostilitats, saben que cada dia que passa és més difícil que surtin vius de la Franja. Les imatges de les protestes estan cada dia a les pantalles dels informatius, però curiosament el públic en general no està disgustat amb el comportament de Netanyahu.
També hi ha protestes més enllà de les fronteres d’Israel, però també són minoritàries, encara que siguin sorolloses. Dilluns hi va haver una concentració al Lincoln Center de Nova York, però només hi van participar algunes desenes d’israelians expatriats, un nombre que revela l’escassa magnitud dels desafectats amb Netanyahu.
Naturalment, els que protesten exigeixen una dissolució immediata del Parlament, però sembla difícil que tots aquests moviments més o menys massius ho aconsegueixin. Netanyahu ha dit més d’un cop que li queden tres anys per a les següents eleccions i que no té intenció de dimitir amb la legislatura a mig camí, i menys en una situació en la qual les urnes no serien favorables per als seus interessos.
Tensions dins la coalició de govern
A hores d’ara l’única manera de desbancar-lo seria una crisi a l’interior de la coalició que li dona suport. Aquests dies es parla molt del problemàtic reclutament a l’exèrcit dels joves ultraortodoxos que estudien a les escoles rabíniques i que sistemàticament no fan el servei militar. La població secular exigeix la seva incorporació a files, però els religiosos s'hi neguen argumentant que l’estudi del Talmud i la Bíblia és més important per a la continuïtat del poble jueu que el servei d’armes: després de totes les adversitats que ha patit durant mil·lennis, el judaisme ha sobreviscut precisament perquè totes les generacions de jueus han estudiat els textos religiosos i no per la seva incorporació als exèrcits.
Aquesta tensió podria fer esclatar la coalició si l’estat insisteix a cridar a files els ultraortodoxos. Ara com ara no sabem com es resoldrà la crisi, especialment perquè hi ha molta gent secular que demana que la càrrega del servei militar es reparteixi equitativament entre tota la població, un plantejament que compta amb el suport inicial del Tribunal Suprem.
Aquest dimarts el general de la reserva Yehuda Brick ha tornat a carregar contra el primer ministre, acusant-lo d’haver oblidat l’amenaça de l'Iran, que és existencial, a diferència de l’amenaça de Hamàs, que no ho és. En un article publicat a Haaretz, Brick, que va esdevenir un oracle després de pronosticar l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, considera que la situació és desesperada. El general diu que l’Iran s’està armant amb bombes atòmiques ràpidament mentre Netanyahu està ocupat amb la franja de Gaza. I el que és més greu, tota la classe política s’ha oblidat d'aquesta amenaça i ha deixat de veure el perill que representa per a l’existència d’Israel.
Totes aquestes tensions són significatives i s’han d’examinar dia a dia, però Netanyahu creu que les pot controlar, especialment si en el cas dels joves religiosos tenim present que si els ultraortodoxos deixen de donar suport al primer ministre, estaran fent un favor a l’oposició, que, a diferència de Netanyahu, és crítica amb ells.