Netanyahu ho aposta tot a la carta Trump

BarcelonaMés d'una setmana després de l'eloqüent discurs de Benjamin Netanyahu al Capitoli, és possible treure'n algunes conclusions i recalcar altres circumstàncies que tenen rellevància. El discurs va durar 53 minuts, encara que una bona part del temps va estar aturat pels aplaudiments dels congressistes. De fet, en 53 minuts el discurs del primer ministre israelià va ser interromput pels aplaudiments 81 vegades, un rècord que està molt per sobre de les interrupcions que senadors i representants fan quan els parla qualsevol president dels Estats Units, per no parlar de dignataris de les potències estrangeres aliades.

Això diu molt de la força i l'ascendent que els dirigents hebreus tenen a la gran superpotència mundial. Però cal consignar que, aquesta vegada, al voltant d'un centenar de senadors i representants van decidir no participar en la sessió, un fet insòlit. La mateixa vicepresidenta i candidata demòcrata a la presidència, Kamala Harris, que acostuma a presidir aquesta mena d'actes solemnes i institucionals, no ho va fer, i de fet no hi va ser present. Cal recalcar que la primera vegada que un nombre tan elevat de senadors i representants no participa en un discurs d'un primer ministre israelià ha estat la quarta vegada que Netanyahu acudia al Capitoli.

En realitat, Netanyahu es va autoconvidar, una cosa que ja havia fet almenys en una altra ocasió. Formalment, va ser convidat per la presidència del Congrés, però a la pràctica va ser ell qui va decidir el moment. El president Joe Biden no va anar al Capitoli, adduint que estava malalt de covid-19, i Kamala Harris va al·legar problemes d'agenda. La major part del centenar de senadors i congressistes demòcrates absents van dir que no era el moment adequat per escoltar Netanyahu. Alguns van confirmar públicament que era a causa de la guerra de Gaza.

Netanyahu va tornar a referir-se a una cosa que fa temps que està dient: “El moment històric que vivim té gran importància planetària i estem col·locant les pedres angulars del futur de les nostres societats, en especial a Occident”. Però el més transcendent del primer viatge de Netanyahu a l'estranger des del començament de la guerra probablement no va ser la seva al·locució al Capitoli, sinó la trobada posterior amb Donald Trump a Florida.

Tensió amb Biden i Harris

Netanyahu ha viscut moments de tensió amb el president Joe Biden, que va reunir-se amb ell l'endemà de la sessió del Capitoli. Una prova d'aquesta tensió latent és que Biden no l'ha convidat ni una sola vegada a la Casa Blanca en quasi quatre anys. La reunió de Netanyahu amb Kamala Harris va ser tensa, mentre que el moment estel·lar del periple va ser amb Trump. Netanyahu aposta per Trump davant les eleccions de novembre, el mateix president que va traslladar l'ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem, que va reconèixer el Golan sirià com a part d'Israel i que va fomentar la normalització d'Israel amb els països àrabs “moderats” de la regió.

L'atenció de Netanyahu està concentrada a l'Iran, un país que va anomenar 27 vegades al discurs del Capitoli, és a dir, amb una freqüència d'una vegada cada dos minuts. L'Iran és l'últim obstacle que li queda a Netanyahu per consolidar la supremacia israeliana al Pròxim Orient i per consolidar l'ocupació dels territoris palestins. Si el republicà Trump guanya al novembre, tot serà més fàcil que amb Kamala Harris o amb qualsevol altre possible candidat demòcrata.