Netanyahu força un govern d'unitat abans d'ordenar l'assalt contra l'assetjada Gaza

JerusalemBenjamin Netanyahu volia un govern d'unitat per poder continuar –i intensificar– la guerra contra Hamàs, després de l'atac inèdit de dissabte, que va deixar en xoc bona part de la societat israeliana. Aquest dimecres l'ha aconseguit. El seu principal aliat ha estat l'exministre de Defensa Benny Gantz, líder del partit centrista Unitat Nacional, una de les veus més crítiques amb la reforma judicial del primer ministre, però obert des del primer minut a formar part, sense condicions, d'un executiu d'emergència. L'objectiu: afrontar la més que probable ofensiva terrestre contra l'assetjada Gaza, on les bombes continuen caient sense descans i ja sumen almenys 1.100 morts.

Amb aquest moviment, el primer ministre israelià s'assegura el suport intern a la guerra contra Gaza, encara més tenint en compte el perfil dels membres del nucli dur d'aquest nou executiu d'unitat. Un dels noms clau és el de Benny Gantz, líder del Partit d'Unitat Nacional, que va ser ministre de Defensa i cap d'estat major de l'exèrcit israelià. També l'integren l'actual ministre de Defensa, Yoav Gallant, del Likud, el mateix partit de Netanyahu; el general Gadi Eisenkot, també excap de l'estat major, i Ron Dermer, l'antic ambaixador israelià als Estats Units i actual ministre d'Afers Estratègics. Aquest grup serà qui prendrà les decisions rellevants en relació amb la guerra, com ara si s'ordena una invasió terrestre de la franja de Gaza, com s'intueix per l'acumulació de soldats i equipament militar a la frontera. Aquest dimecres al vespre hi havia ja 300.000 soldats israelians allà.

De moment, però, l'enclavament palestí ja està patint les conseqüències devastadores tant dels bombardejos incessants d'Israel com el bloqueig total anunciat dilluns pel govern. La Franja s'ha quedat aquest dimecres sense electricitat després que l'única central que encara funcionava s'aturés per manca de combustible i pels atacs. L'energia elèctrica que de moment encara es pot produir a partir de generadors s'acabarà del tot quan el gasoil s'esgoti.

Els desplaçats dins de la franja de Gaza han superat els 263.000 aquest dimecres, 90.000 més que el dia anterior, segons l'Oficina de Coordinació d'Ajuda Humanitària de les Nacions Unides, que preveu que la xifra continuï creixent. Del total de desplaçats, més de 175.000 s'allotgen en albergs de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins, sobretot escoles convertides en refugis.

A Gaza, on viuen 2,3 milions d'habitants –dels quals gairebé 1,5 milions són refugiats registrats per l'ONU– en només 361 quilòmetres quadrats, un territori similar al Maresme, s'acumulen les imatges de dolor i horror en una zona acostumada a les bombes israelianes. En les darreres hores, dos vídeos s'han fet virals. El primer, el d'una mare a qui acaben d'assassinar el seu fill cridant desconsolada i preguntant-se "quan acabarà" tant de patiment. El segon, el d'un pare plorant i cridant de ràbia amb el cadàver del seu nadó de mesos en braços, víctima d'un dels atacs de Tel-Aviv contra la Franja.

Mentrestant, els atacs contra territori israelià també han continuat. Hamàs i la Jihad Islàmica han anunciat un "intens llançament de coets" contra el sud i el centre d'Israel. Les ciutats israelianes de Tel-Aviv, Ashdod i Ashkelon, així com les comunitats properes a la frontera amb Gaza, estan sent blanc d'"intensos trets de coets", segons han afirmat els dos moviments en un comunicat. L'impacte pel que fa a danys materials i a víctimes mortals no és comparable amb el que està patint Gaza, més desprotegida que les ciutats israelianes. Tot i així, a Israel ja es registren més de 1.200 morts, una xifra pràcticament inèdita.

Tensions a la frontera nord

Paral·lelament, aquest dimecres s'han intensificat les tensions al nord d'Israel. Al matí, Hezbol·lah ha atacat amb míssils de precisió una posició militar israeliana a la frontera amb el Líban, segons ha informat la milícia libanesa, que ha assegurat que ho ha fet en resposta a la mort de tres dels seus combatents en bombardejos israelians els últims dies. Segons Hezbol·lah, l'atac ha causat "un gran nombre de baixes" entre les forces israelianes, tant de morts com de ferits. Les forces armades israelianes, que no han aportat informació sobre possibles víctimes, han respost bombardejant territori libanès. Alguns periodistes situats a la frontera han destacat que els bombardejos s'han intensificat les últimes hores en comparació amb els dies anteriors.

A la tarda, les alarmes (reals i figurades) s'han activat quan les forces armades hebrees han informat d'una "suposada infiltració" a l'espai aeri israelià des del Líban i han ordenat als residents de diverses localitats del nord del país que busquessin refugi. Mitjans israelians han informat d'una incursió massiva de drons i fins i tot l'autoritat regional del nord d'Israel ha detallat que una quinzena de parapents tripulats havien travessat la frontera. Tot plegat, però, s'ha acabat desmentint de forma oficial, i les forces armades han assegurat que l'alarma havia sigut causada per un error humà i que cap dron havia entrat a Israel. Amb tot, és impossible de saber si s'ha tractat d'un error o d'una altra causa, com un ciberatac. Com és habitual en una situació de guerra, la desinformació i la guerra psicològica juguen un paper fonamental.

Malgrat la falsa alarma de la incursió pel nord, tant les Nacions Unides com el govern dels Estats Units s'han mostrat preocupats per una possible expansió del conflicte cap al Líban. "Faig una crida a totes les parts, i a aquells que tenen influència sobre les parts, perquè evitin una nova escalada i un desbordament", ha dit el secretari general de l'ONU, António Guterres. El portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca, John Kirby, ha afirmat que no creu que Israel tingui cap interès en tenir un segon front per lluitar i defensar, però ha afegit que Washington observa la situació "amb gran preocupació", referint-se específicament als míssils llançats des del sud del Líban. "No volem veure com aquest conflicte s'amplia o s'expandeix", ha subratllat.