Antoni Segura: "No entenc la manera com Biden està gestionant la crisi al Pròxim Orient"
President del Cidob
BarcelonaEl president del Cidob, Antoni Segura, és també catedràtic d'història contemporània de la UB i un dels acadèmics amb més trajectòria en l'estudi del Pròxim Orient.
Tothom alerta del perill d'una guerra regional, però el conflicte ja implica el Líban i l'Iran: què més hem d'esperar per poder qualificar el conflicte de guerra regional?
— Tot dependrà de la resposta d'Israel al que va passar ahir. Crec que l'Iran en aquests moments no està interessat en una guerra. No li convé perquè, en primer lloc, tindria les de perdre, perquè Israel compta amb el suport dels Estats Units, i, en segon lloc, perquè el règim iranià no està en el seu millor moment. Ho demostren les protestes desencadenades per l'assassinat de la jove Mahsa Amini i el baix suport que té el règim entre la població, com proven les eleccions del juny. L'Iran està intentant refer la diplomàcia internacional per intentar compensar el seu aïllament i l'embargament al qual el sotmeten els EUA i els seus aliats. Ha creat una xarxa de relacions basades, per una banda, en el subministrament de drons a Rússia per a la guerra a Ucraïna i, per l'altra, d'hidrocarburs a la Xina, i si entra en una guerra, òbviament, tot això es posa en perill, no perquè estiguin a favor d'Israel, sinó perquè una guerra obstaculitzaria el comerç de petroli.
Tot depèn d'Israel ara. Quina pot ser la resposta de Netanyahu?
— És impossible de predir. La bogeria de Netanyahu arriba a uns nivells inacceptables i aquí sí que crec que Occident hauria de fer una seriosa reflexió sobre els valors que defensa. Uns valors que estan desprestigiats precisament perquè es mesura de diferent manera l'un i l'altre. Ara es criminalitza l'Iran, després de les 41.000 víctimes de Gaza i la invasió del Líban, que és una violació claríssima del dret internacional. Si ets un palestí i sents com els Estats Units responsabilitzen l'Iran de l'escalada, et quedes estupefacte.
Creu que la dura reacció dels Estats Units -més que la que va tenir amb els atacs de l'abril- s'explica perquè vol debilitar un aliat de Rússia com és l'Iran?
— No acabo d'entendre què fan els Estats Units, més encara en plena campanya electoral, perquè tot plegat perjudica Kamala Harris. És veritat que hi ha un vot jueu que majoritàriament és demòcrata, tot i que els grans lobis econòmics jueus són republicans, però també hi ha un vot musulmà important als Estats Units i un vot jove que se'ls està girant en contra. Per això, la manera com gestiona Joe Biden la situació se'm fa difícil d'explicar. Per debilitar l'Iran? Ja està prou debilitat i amb una capacitat militar molt inferior a la d'Israel.
Per això l'atac d'ahir estava mesurat per la necessitat de respondre a les morts de Nasrallah i Hadiye?
— L'Iran estava obligat a respondre pels successos a Gaza i al Líban, amb tots els caps militars de Hezbollah eliminats. L'Iran no oblidem que lidera tot el moviment xiïta i les milícies que hi ha a la regió de l'Orient Mitjà, de manera que si s'ataca els seus tentacles hi ha de respondre. Però l'únic que està interessat en una guerra regional és Netanyahu, i això és greu de cara a Occident perquè li dona suport en aquesta cursa cap al desastre. A dins d'Israel hi ha gent que ja denuncia la fugida endavant del primer ministre. Netanyahu ha fet de la guerra la seva supervivència política. La guerra li ha reportat uns nivells de popularitat molt més alts que els que tenia fa un any, quan afrontava manifestacions cada dissabte en contra de la seva reforma judicial que suposava la desaparició de la divisió de poders.
Creu que acabaran parant-li els peus?
— Parar-li els peus ja estic veient que no, i més després del que deien els Estats Units ahir. Però confio que encara que digui això públicament, Washington li estigui dient en privat que es contingui.
L'atac de l'Iran no va causar víctimes, però va ser el més massiu fins ara.
— Va ser un atac semblant al del mes d'abril, però en comptes de drons va ser amb míssils balístics que són més ràpids: en 12 minuts arriben a l'objectiu i són més difícils d'interceptar. Igual que a l'abril, Teheran va avisar prèviament els Estats Units. Però hi ha una diferència respecte a l'abril, que és que aquest cop alguns coets van tocar terra, suposadament contra objectius militars, i per això no hi ha hagut víctimes.
La invasió terrestre del Líban continua.
— Sí, i és una mostra més de la incapacitat de l'ONU, amb les seves forces de pau al país tancades dins els quarters, perquè és obvi que no poden intervenir. L'objectiu de les tropes israelianes és expulsar Hezbollah fins al nord del riu Litani, que és una mena de frontera natural entre el centre i el sud del Líban. Això és el que ja va intentar amb la invasió del Líban del 2006 i li va costar moltes baixes, perquè una cosa és bombardejar i l'altra una guerra convencional contra les guerrilles de la zona. Perquè les guerres internacionals es guanyen, però les ocupacions es perden, com han demostrat l'Afganistan i l'Iraq també.
I, mentrestant, a Gaza continua l'operació militar amb un cost de vides civils enorme.
— I dels objectius de Netanyahu a Gaza, que eren eliminar Hamàs i alliberar els ostatges, no se n'ha aconseguit cap. Però ara Netanyahu ha aconseguit dos objectius: d'una banda, desviar l'atenció del desastre de Gaza cap al Líban. I això és molt trist perquè darrere hi ha milers de víctimes innocents. I tot plegat dona compte d'aquest cinisme de les relacions internacionals on fa 24 hores l'Iran és el culpable de tot. No, l'Iran no és el culpable de tot. Hamàs no és el culpable de tot. No justifico pas el que va fer ni les actuacions terroristes o els discursos fonamentalistes, en absolut, però cal posar en relleu que, com deia l'escriptor israelià Yossi Klein al diari Haaretz, tot no va començar el 7 d'octubre, sinó que al darrere hi ha anys i anys d'ocupació.