Netanyahu entrega ministeris a xenòfobs i homòfobs en el govern més a la dreta de la història d'Israel

JerusalemExhaurint els últims minuts del termini legal, el primer ministre electe d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha informat aquesta matinada el president Isaac Herzog de l'acord per formar el nou govern, el "més extremista" de la història del país en paraules del primer ministre sortint, Yair Lapid. Encara queden serrells per tancar, però és ben clar que el nou govern estarà format per una coalició de partits conservadors, religiosos i d'extrema dreta, i alguns ministeris els ocuparan homes condemnats per diversos delictes, així com reconeguts homòfobs, xenòfobs i antiàrabs. El mateix Netanyahu continua immers en tres casos de corrupció per frau, per acceptar suborns i per abús de confiança i buscarà blindar la seva immunitat durant la legislatura.

Entre els nous ministres destaca el líder de la formació Poder Jueu, Itamar Ben-Gvir, condemnat per incitació al racisme i suport al terrorisme, que ocuparà la cartera de Seguretat Pública amb poders expandits sobre la policia. Entre les seves propostes hi ha concedir immunitat legal als soldats que disparin contra palestins i expulsar els polítics que siguin "delleials" amb l'estat. Un altre membre de la coalició és Bezalel Smotrich, líder de Sionisme Religiós i partidari de l'annexió total de Cisjordània, a qui s'ha promès el ministeri de Finances i autoritat sobre la construcció d'assentaments als territoris ocupats. A Avi Maoz, cap d'una petita facció religiosa i anti-LGBTQ, se li donarà el control de parts del sistema educatiu i el càrrec de viceministre encarregat de la "identitat jueva". És a dir, que serà qui decidirà el currículum escolar i si un jueu estranger pot accedir a la nacionalitat israeliana. I Aryeh Deri, un altre soci clau de Netanyahu que ha estat condemnat recentment per frau fiscal, ocuparà tres carteres, inclosa la de ministre de l'Interior.

Poders ampliats

Tot i que el nou govern encara no ha jurat el càrrec, la nova majoria conservadora al Parlament ha aprovat aquestes últimes setmanes algunes lleis pensades per adobar el camí cap a la formació de govern, que també mostren les prioritats de l'executiu de Netanyahu. Ja s'ha aprovat, per exemple, una llei que impedeix que quatre diputats trànsfugues formin un nou partit durant la legislatura, una norma amb la qual el nou primer ministre vol evitar escissions i assegurar-se l'estabilitat del govern. També s'ha aprovat l'ampliació de poders per al futur ministre de Seguretat Pública, Ben-Gvir, un moviment criticat per la Fiscalia General israeliana perquè no equilibra prou la independència policial i l'autoritat ministerial. També s'està tramitant una llei que permeti ser ministre a Deri, tot i estar condemnat per frau fiscal, i una llei que autoritzarà el control de la cartera de Finances i la construcció d'assentaments a Smotrich.

Paral·lelament, Netanyahu ha acordat legalitzar, en els 60 dies posteriors a la presa de possessió, desenes d'estructures construïdes per colons en territori ocupat i transferir-ne el control a l'administració civil, perquè fins ara estaven sota el paraigua de l'exèrcit. Aquesta decisió és vista com una annexió de facto de Cisjordània, perquè dona al govern la supervisió directa dels territoris ocupats, on viuen uns 500.000 colons i prop de 3 milions de palestins. El nou primer ministre també s'ha compromès a canviar l'anomenada llei de desvinculació, per la qual colons israelians van haver d'abandonar quatre assentaments a Cisjordània l'any 2005. Tot plegat contravé els Acords d'Oslo del 1993 i és contrari a l'opinió majoritària de la comunitat internacional, inclosos els Estats Units i la comunitat jueva nord-americana.

La reforma judicial serà l'altre cavall de batalla de Netanyahu. Durant la campanya, tant ell com els seus socis van prometre subordinar el poder judicial al legislatiu. El nou primer ministre va arribar a acusar jutges, policies i mitjans d'organitzar una “cacera de bruixes” contra ell. Entre els objectius del nou govern hi hauria l'aprovació d'una llei que permetrà que el Parlament invalidi sentències del Tribunal Suprem, una decisió que la fiscal general Gali Baharav-Miara ja ha avisat que convertirà Israel en "una democràcia només de nom".